diumenge, 15 de gener de 2012

Castell d'Eramprunyà

Temps aproximat: 3,45h
Distància: 14km
Desnivell: 670m

Accés: A Begues s'hi arriba per la carretera BV-2411 si veniu de Vilafranca del Penedès o BV-2041 si veniu de Gavà. L'excursió comença a l'ermita de Bruguers, al costat de la carretera.

Notes: En èpoques de caça, vigileu al travessar el fondo de sota Les Agulles, i solen caçar sovint.


Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.



Sortim de davant l'ermita i pugem pel camí pedregós i rogenc que segueix el GR 92, a l'esquerra veureu un interessant pont natural, més amunt travessareu una esplanada i pocs metres enllà sortireu a una pista, agafeu-la a mà dreta. Arribeu al Castell, està tot tancat i només està obert els diumenges.






***El castell és citat per primera vegada l'any 957, tot i que documents posteriors indiquen que ja existia en època del comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme (el terme del castell d'Eramprunyà) en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat,Sitges i Olivella.
Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi i com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona fins el 1323.Al segle XI, de resultes de la revolta feudal, es constituí el senyoriu d'Eramprunyà, en mans de la nissaga de Mir Geribert, els Sant Martí. Al segle XIII el castell tornà a la corona d´Aragon. Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. El 1469, durant la guerra dels remences contra Joan II, va patir la primera destrucció i durant el segle XV el castell quedà molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d'Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.***


Baixeu per la pista per on heu pujat i seguiu-la recte de cara avall. Més endavant deixeu a la dreta una pista. Més avall us trobareu que el GR es desvia per un corriol, no en feu cas i continueu recte fins que passeu per la masia enrunada de Can Bassoles, un cop allà continueu pel camí, ara més estret, que baixa fins a una altre masia enrunada, Can Flocant, a la vostra esquerra.





Sortireu a una pista que seguireu a la dreta, baixeu cap a un fondo i just quant estigueu a baix agafeu el camí de la dreta, que més amunt fa un parell de corbes a la dreta. Arribats al peu d'una torre elèctrica el camí es converteix en un corriol que travessa el fondo de sota Les Agulles. Seguiu-lo uns 20-25 minuts fins a sortir a una pista.



Un cop a la pista seguiu-la a mà dreta, aquesta pista puja fins a La Clota, aquí trobareu uns quants camins, aneu recte i agafeu el GR 92.3, el de més cap a la dreta, pocs metres enllà deixeu el camí principal i agafeu el corriol que marxa a la dreta. Sortireu del bosc i anireu pujant, travesseu una pista, més amunt trobareu un altre cop la pista, seguiu-la a l'esquerra. Al mig d'una corba heu de deixar la pista i agafar un camí que surt a l'esquerra, de cara a una torre elèctrica.



Sota de la torre hi ha el cim de La Desfeta, que no és més que 4 pedres ben posades, agafem el corriol que ens portarà a passar per la base de la Torre de vigilància forestal. Un cop a la base agafeu el corriol que baixa de cara avall fins que sortiu a una pista. Agafeu-la a la dreta i aneu seguint la pista fins que arribeu davant d'un dipòsit d'aigua. Un cop al dipòsit heu d'agafar un corriol bastant embrossat que us portarà a la carretera.



Travesseu la carretera i agafeu el carrer que surt davant vostre, cap a l'esquerra. Arribats al final del carrer gireu pel carrer que baixa a la dreta. Al final del carrer torneu a girar a la dreta, que puja fins arribar a la urbanització de Bruguers. Un cop allà gireu a esquerra i dreta, i sortireu a la carretera. Només l'heu de seguir a l'esquerra per arribar un altre cop a l'ermita.


Ja hi sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada