dimecres, 14 de març de 2012

Castell de Miralles - Castell de Queralt

Temps aproximat: 4h
Distància: 15km
Desnivell: 500m

Accés: A Santa Maria de Miralles s'hi accedeix per la C-37, que va de Querol a Igualada. L'inici de l'excursió comença davant del restaurant Ca l'Escolà, al km 52,5.

Notes: Vigileu la calor de ple estiu i respecteu els diferents camps de sembrat que anireu trobant.





Situats davant del restaurant, pugeu pel camí asfaltat que hi ha a l'altre costat de la carretera i que amb 10 minuts us portarà a l'església, el castell de Santa Maria de Miralles i les restes de l'antic poble de Miralles. Aneu cap a l'esquerra de l'esplanada on veureu un pal indicador, agafeu el de més a la dreta que fa la volta al turó del castell i més endavant pugeu pel corriol que us portarà a dalt del castell.





***La primera notícia d'aquest castell es de l'any 960, a través d'una donació feta pel comte Borrell II del castell de la Roqueta.Aquesta data es correspon amb l'inici del repoblament de la vall de l'Anoia. Va pertànyer a Enric Bofill de Cervelló, el símbol del qual apareix representat per un cérvol. Hi ha documents del segle XII on consta una família cognomenada Miralles, vinculada a lacastlania del castell. El llinatge dels Cervelló va tenir el domini del castell durant diversos segles. Guerau de Cervelló l'any 1347 s'intitulà senyor de la baronia de la Llacuna, on hi va incloure Miralles. Aquesta baronia va passar successivament als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. En el segle XIX el marquès d'Aitona i el de Moja compartien la jurisdicció. L'any 1845 ja consta que el castell es troba enderrocat.***


Baixeu per on heu pujat i un cop a baix seguiu el corriol, a la dreta donant la volta pel darrere del castell, arribareu a un camp, travesseu-lo i seguiu per una pista que surt a la dreta del camp. Als pocs metres arribareu a un altre camp, més gros i per on travessa una línia d'alta tensió, travesseu aquest camp també i trobareu a una altre pista, marcada com a GR. A partir d'aquest punt ja no haureu de deixar les marques del GR fins que arribeu al castell de Queralt. Seguiu la pista cap a l'esquerra.




Als 5 minuts trobareu un corriol a la dreta, agafeu-lo. Aquest corriol, al principi recorre un torrent molt pedregós, més endavant trobareu un trencall, aneu a la dreta. El camí va guanyant alçada fins que arribeu a un coll indicat amb un pal indicador, aneu de cara avall, passeu per una bonica pineda i al cap de pocs minuts sortireu a una pista. Seguiu-la a la dreta i desprès de fer una forta pujada arribareu al Coll de Miralles.





Des de aquest punt, si voleu, podeu anar fins al Grony de Miralles, no us portarà més de 30-40 minuts anar i tornar (seguiu els pals indicadors). Seguiu el camí en direcció Bellprat que baixa lleugerament i amb pocs metres arribeu al costat d'un camp, aquí el GR marxa cap a l'esquerra, convertit amb un corriol, agafeu-lo. Al cap de pocs metres us trobareu una porta de ferro, obriu-la i aneu seguint les marques del GR, que van recorrent per la dreta els camps que esteu traspassant. Al cap de 10-15 minuts i desprès de fer una forta baixada us tornareu a trobar amb una altre porta. Obriu-la i seguiu pel camí




Un cop passada la porta, el camí torna a recorre més camps de conreu, aquest cop per l'esquerra. El camí va intercalant trossos de camp amb trossos de bosc. Després d'una bona estona caminant per camps veureu el Castell de Queralt, a dalt del turó. Continueu fins que sortiu a la pista, ara només us queda fer la visita al santuari i al castell, des d'on es veu una magnífica panoràmica de tot el voltant.






***Indirectament, es pot remuntar l'existència d'aquesta fortalesa al govern del comte Guifred, entre els anys 880-897, quan aquest comte organitzà el repoblament del comtat d'Osona del qual el castell de Queralt era en aquell moment el límit més ponentí. L'any 976 el comte Borrell II i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona el castell de Queralt situat als confins de la (Marca) contra Espanya. La familia vescomtal barcelonina es desprén del castell a favor de Trasoar de la família dels vescomtes d'Osona, els fills del qual s'adjudicaren la possessió del castell en la totalitat. A principis del segle XI fou discutida la propietat entre dos senyors, Sal·la, bisbe d'Urgell i Sendred de Gurb. L'any 1002, els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona convocaren judici i se suposa que la sentència, que no es coneix, fou favorable al bisbe Sal·la. No obstant, l'indret es troba vinculat als Gurb-Queralt que en foren els únics senyors, no sabem si per compra o per usurpació, mètode sovint emprat a l'época.
Durant el període de govern de Bernat Sendred de Gurb, es produí un important repoblament de les terres ponentines del castell, creant nous nuclis de població i els castells de Montargull, Rauric i Figuerola, tasca que continuà el seu fill Guillem Bernat de Queralt, mort el 1084 i primer en emprar el locatiu de Queralt com a cognom. Degut a diverses morts sense descendència la propietat es dividí en dues branques de la família anomenades Queralt i que posseïen diferent classe de domini; per exemple, una el domini eminent (el dret de propietat superior al domini útil dels senyors), i l'altre la possessió en feu o la castlania. A finals del segle XII i principis del XIII la branca principal desapareix i la branca secundària s'instal·la a Queralt. L'any 1212, Arnau de Timor compra a Berenguer III de Gurb Queralt el castell en lliure i franc alou i el seu fill es cognomena Queralt i reuneix la baronia de Santa Coloma.
Senyors notables de Queralt foren Pere IV de Queralt, finat el 1408 i sobretot Pere VI de Queralt, militar, diplomàtic, home de lletres, que estigué al servei dels reis Pere el del Punyalet, Joan I i Martí l'Humà. El 1463 un successor de la nissaga, Guerau I, partidari de la causa catalana de la Generalitat es desposseït pel seu fill Dalmau II, partidari de Joan II. Pere VIII, el 1599, rep el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip III de Castella. L'hereu, Dalmau III de Queralt fou virrei de Catalunya en esclatar la Guerra dels Segadors i fou mort el dia del Corpus de Sang (7 de juny de 1640). El seu fill, distingit per Felip IV serà elevat a grande de España el 1647.
L'any 1842, el comte de Santa Coloma ven el castell, molt deteriorat a Josep Safont i Lluch (1803-1861), comerciant i banquer. L'estat del castell és ruïnós, amb corrals de bestiar i voltat de terres.***

***L'esglèsia de Sant Jaume de Queralt, situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, es trovaba dins l'antic terme del castell de Queralt i des de molt aviat en degué assumir les funcions parroquials que posteriorment passaren a Sant Salvador de Bellprat. L'església apareix en una llista de parròquies datable entre els anys 1020 i 1050.***

Per tornar heu de passar pel mateix camí per on heu vingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada