dimecres, 14 de març de 2012

Castell de Miralles - Grony de Miralles - Castell de Queralt

Temps aproximat: 4'30h
Distància: 17km
Desnivell: 550m

Accés: A Santa Maria de Miralles s'hi accedeix per la C-37, que va de Querol a Igualada. L'inici de l'excursió comença al davant del Castell de Miralles.

Notes: Vigileu la calor de ple estiu i respecteu els diferents camps de sembrat que anireu trobant.






Situats davant del restaurant, pugeu pel camí asfaltat que hi ha a l'altre costat de la carretera i que amb 10 minuts us portarà a l'església, el castell de Santa Maria de Miralles i les restes de l'antic poble de Miralles. Aneu cap a l'esquerra de l'esplanada on veureu un pal indicador, agafeu el de més a la dreta que fa la volta al turó del castell i més endavant pugeu pel corriol que us portarà a dalt del castell.












***La primera notícia d'aquest castell es de l'any 960, a través d'una donació feta pel comte Borrell II del castell de la Roqueta.Aquesta data es correspon amb l'inici del repoblament de la vall de l'Anoia. Va pertànyer a Enric Bofill de Cervelló, el símbol del qual apareix representat per un cérvol. Hi ha documents del segle XII on consta una família cognomenada Miralles, vinculada a lacastlania del castell. El llinatge dels Cervelló va tenir el domini del castell durant diversos segles. Guerau de Cervelló l'any 1347 s'intitulà senyor de la baronia de la Llacuna, on hi va incloure Miralles. Aquesta baronia va passar successivament als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. En el segle XIX el marquès d'Aitona i el de Moja compartien la jurisdicció. L'any 1845 ja consta que el castell es troba enderrocat.***


Baixeu per on heu pujat i un cop a baix seguiu el corriol, a la dreta donant la volta pel darrere del castell, arribareu a un camp, travesseu-lo i seguiu per una pista que surt a la dreta del camp. Als pocs metres arribareu a un altre camp, més gros i per on travessa una línia d'alta tensió, travesseu aquest camp també i trobareu a una altre pista, marcada com a GR. Seguiu la pista cap a la dreta





Aneu seguint la pista fins que arribeu a un trencall, aquí aneu pista amunt, en direcció cap a la Creu de Ferro. Després d'una petita pujada i una estona de transcorre per la pista arribeu a un pal indicador, aquí abandoneu la pista i agafeu el corriol a l'esquerra. Aneu seguint aquest corriol sense pèrdua que va pujant de manera constant. Al cap d'una estona arribeu a la Creu de Ferro, on hi ha unes grans vistes a 360º.









Des de la creu aneu seguint la carena, ara per un corriol menys fressat. En algun punt el corriol es desvia a la dreta, allunyant-se de la cresta, vosaltres no seguiu aquest corriol i aneu sempre seguint la cresta. Després d'una bona estona la cresta s'acaba i sortiu al corriol que transcorre per baix. Seguiu-lo amunt, cap ala dreta i pocs metres enllà sortiu a una pista, seguiu-la a l'esquerra.






Pista avall sortiu a un coll on hi ha un trencall de camins, ara seguiu la pista direcció cap a l'Agulla Grossa. Poca estona més enllà arribeu a un altre coll, aquí aneu a l'esquerra per arribar a dalt de l'Agulla Grossa, retorneu al coll i pujant amunt pel costat d'unes ruïnes arribeu al Grony de Miralles, dos grans miradors de tota la zona. Un cop vist retorneu al coll que separa aquests dos miradors i d'aquí cap el trencall de pistes.










Un cop al trencall, aneu a l'esquerra, seguint les marques del GR 7. Arribeu a una tanca, seguiu-la a l'esquerra fins que arribeu a una porta. Passeu-la i seguiu un corriol a transcorre pel marge dret dels camps de conreu. Més endavant torneu a trobar una altre porta. Un cop passada la porta, el camí torna a recorre més camps de conreu, aquest cop per l'esquerra. El camí va intercalant trossos de camp amb trossos de bosc. Després d'una bona estona caminant per camps veureu el Castell de Queralt, a dalt del turó. Continueu fins que sortiu a la pista, ara només us queda fer la visita al santuari i al castell, des d'on es veu una magnífica panoràmica de tot el voltant.










***Indirectament, es pot remuntar l'existència d'aquesta fortalesa al govern del comte Guifred, entre els anys 880-897, quan aquest comte organitzà el repoblament del comtat d'Osona del qual el castell de Queralt era en aquell moment el límit més ponentí. L'any 976 el comte Borrell II i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona el castell de Queralt situat als confins de la (Marca) contra Espanya. La familia vescomtal barcelonina es desprén del castell a favor de Trasoar de la família dels vescomtes d'Osona, els fills del qual s'adjudicaren la possessió del castell en la totalitat. A principis del segle XI fou discutida la propietat entre dos senyors, Sal·la, bisbe d'Urgell i Sendred de Gurb. L'any 1002, els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona convocaren judici i se suposa que la sentència, que no es coneix, fou favorable al bisbe Sal·la. No obstant, l'indret es troba vinculat als Gurb-Queralt que en foren els únics senyors, no sabem si per compra o per usurpació, mètode sovint emprat a l'época.
Durant el període de govern de Bernat Sendred de Gurb, es produí un important repoblament de les terres ponentines del castell, creant nous nuclis de població i els castells de Montargull, Rauric i Figuerola, tasca que continuà el seu fill Guillem Bernat de Queralt, mort el 1084 i primer en emprar el locatiu de Queralt com a cognom. Degut a diverses morts sense descendència la propietat es dividí en dues branques de la família anomenades Queralt i que posseïen diferent classe de domini; per exemple, una el domini eminent (el dret de propietat superior al domini útil dels senyors), i l'altre la possessió en feu o la castlania. A finals del segle XII i principis del XIII la branca principal desapareix i la branca secundària s'instal·la a Queralt. L'any 1212, Arnau de Timor compra a Berenguer III de Gurb Queralt el castell en lliure i franc alou i el seu fill es cognomena Queralt i reuneix la baronia de Santa Coloma.
Senyors notables de Queralt foren Pere IV de Queralt, finat el 1408 i sobretot Pere VI de Queralt, militar, diplomàtic, home de lletres, que estigué al servei dels reis Pere el del Punyalet, Joan I i Martí l'Humà. El 1463 un successor de la nissaga, Guerau I, partidari de la causa catalana de la Generalitat es desposseït pel seu fill Dalmau II, partidari de Joan II. Pere VIII, el 1599, rep el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip III de Castella. L'hereu, Dalmau III de Queralt fou virrei de Catalunya en esclatar la Guerra dels Segadors i fou mort el dia del Corpus de Sang (7 de juny de 1640). El seu fill, distingit per Felip IV serà elevat a grande de España el 1647.
L'any 1842, el comte de Santa Coloma ven el castell, molt deteriorat a Josep Safont i Lluch (1803-1861), comerciant i banquer. L'estat del castell és ruïnós, amb corrals de bestiar i voltat de terres.***

***L'esglèsia de Sant Jaume de Queralt, situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, es trovaba dins l'antic terme del castell de Queralt i des de molt aviat en degué assumir les funcions parroquials que posteriorment passaren a Sant Salvador de Bellprat. L'església apareix en una llista de parròquies datable entre els anys 1020 i 1050.***

Ara retorneu uns metres enrere i seguiu pista avall fins arribar a un trencall on hi ha un pi al mig, aneu a l'esquerra. Heu de seguir aquesta pista principal durant molta estona, obviant qualsevol altre pista secundària. Arribeu a un trencall de pistes sota d'una línia elèctrica, aquí aneu avall, seguint la línia. Més avall arribeu a un altre trencall, on hi veureu la senyalització per retornar cap el Castell de Miralles, aneu cap aquí. Ara només us queda seguir aquesta pista sense pèrdua fins arribar un altre cop al camí que heu seguit al començar. Un cop aquí desfeu el camí ja conegut i amb uns 20 minuts torneu a estar al cotxe.







Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada