diumenge, 17 de novembre de 2013

Miranda dels Ecos

Temps aproximat: 4'30h
Distància: 7km
Desnivell: 700m

Accés: Heu d'agafar l'autovia A2 i sortir a la sortida de Montserrat. Aneu seguint indicacions cap a Montserrat, per la carretera BP-1103. Heu d'aparcar el cotxe davant del Monestir de Santa Cecília.

Notes: Encara que no hi hagin molts quilòmetres ni molt de desnivell, no us deixeu enganyar, el recorregut és molt costerut, amb molts passos equipats, cadenes, cordes i passos delicats per la roca. 

Ruta no recomanable quant la roca estigui mullada, ni tampoc per gent que pateixi vèrtic.

Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.




Sortiu del davant del Monestir de Santa Cecília, travesseu la carretera i pugeu per un camí, marcat com a GR (GR-172), i aneu en direcció cap a Can Maçana. El camí passa pel costat del Serrat de Sant Jeroni i la seva canal, fins que trobareu un pal indicador com a "Canal de la Font de la Llum", aquí deixeu el GR i agafeu el corriol de cara amunt. Pocs metres enllà trobareu un trencall a mà dreta, agafeu-lo, amb 2 minuts estareu a la Font de la Llum, situada sota d'una gran llosa.








***El Monestir de Santa Cecília fou erigit vers el 945 per l'abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengué ser l'arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Lluís IV de França, que li confirmava la dotació inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.
El 956 fou sotmesa canònicament al bisbat de Vic. El 1023 va estar a punt de ser sotmès pel monestir de Ripoll, que fundà tot seguit el veí priorat de Santa Maria de Montserrat. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058, per separar-se'n 50 anys més tard. El 1143, la parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.
Al segle XIV entrà en decadència, i aviat es convertí en un lloc d'hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva òrbita el 1410, i annexat el 1539. Els abats de Santa Maria tingueren cura des d'aleshores de la casa, on hi residia només un prevere i els seus servents.
En va sortir malmesa pel pas dels francesos del 1811-1812, fou reparada per l'abat Muntadas entre el 1862-1866, i definitivament restaurada per Puig i Cadafalch el 1928.***


Torneu enrere i continueu pel camí, que ara ja comença a pujar molt fort. Esteu pujant per la "Canal de la Font de la Llum", una canal bastant descomposta i que fa de mal pujar. Arribeu dalt el coll del Portell del Migdia, continueu pel camí, ara ja de cara avall, fins que pocs metres enllà trobeu unes senyals blaves i grogues, aquí heu de deixar el camí actual i agafar aquest. De seguida passeu per un passamà amb una cadena, seguint marques blaves i/o grogues arribareu en front d'una paret, aquí estareu ja al començament de la Canal dels Micos.








El nom de la canal no és per casualitat, ve degut a que per pujar-hi has d'anar grimpant entre les parets, agafant-se de les arrels i en definitiva, pujar-hi fent el "mico". Aquí heu d'estar atents i vigilar, ja que un mal pas en depèn quin tros us pot suposar un bona caiguda. Un cop a dalt de la canal torneu a fer un passamà, una mica delicat. Continueu pujant seguint marques grogues, passant per algun tram de corda fins que arribeu al coll de la miranda. Aquí us heu d'enfilar per la paret de la vostre esquerra i recorre tota la carena per arribar al cim de la Miranda dels Ecos, des d'on s'obtenen unes vistes espectaculars de tota la muntanya.



 








Torneu enrere, fins el coll i baixeu pel camí de l'esquerra, que més avall fa un gir de 180º fins arribar a un altre coll. Aquí ve potser el tram més delicat de l'excursió, on primer heu de baixar un primer tram de corda, sense masses complicacions, i desprès heu de baixar una paret pràcticament vertical d'uns 10 metres. Aquí podeu baixar per una corda o per una cadena, lo millor és baixar per la corda i aprofitar una petita rasa feta per l'aigua. Un cop a baix continueu baixant.






 Trobareu un trencall que heu d'agafar a la dreta, i pocs metres més avall heu de deixar de seguir les marques grogues i agafar un corriol a la dreta, marcat amb color vermell. Aquí comença el camí del Pas de l'Esfinx, camí amb molta pedra i bastant perdedor, però amb unes vistes en tot moment espectaculars. Per seguir el camí aneu buscant les fites i/o les marques de color vermell. Quant arribeu a un petit collet baixeu per una escletxa que hi ha entre 2 parets, ara però amb marques blaves.









Aquest camí us deixarà al PR C-78, que heu de seguir a la dreta i amb pocs metres arribareu al Coll del Miracle. Aquí heu d'agafar al corriol que baixa bastant fort per dins la Canal del Miracle, per la cara nord de la muntanya. Desprès de baixar fort per un camí bastant deteriorat, trobareu el GR 172 que ja heu seguit el primer tram de la ruta, l'heu d'anar seguint a la dreta fins arribar al cotxe.








Ja hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada