diumenge, 10 de novembre de 2013

Montblanc-La Pena-Trinitat-Sant Joan

Temps aproximat: 5h
Distància: 19km
Desnivell: 1100m

Accés: Agafem l'autopista AP-2 direcció Lleida/Saragossa i agafem la sortida de Montblanc, un cop dins la població seguir indicacions cap a la zona esportiva i aparcar davant del camp de futbol.

Notes: El camí està senyalitzat a trams com a GR-175 (Ruta del Cister)  i un petit tram al Mirador de la Pena com a GR-171.4.

Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.




Sortiu del carrer Josep Maria Tosas, amunt, de cara a la muntanya. Agafeu una pista, passeu pel costat d'un dipòsit d'aigua, més amunt heu d'agafar la pista de la dreta, que continua pujant. Pista amunt trobareu un altre trencall, aquest cop aneu a l'esquerra. Aneu pujant pel marge esquerra del Torrent de la Pasquala, amb les parets del Roquer del Penitent a l'altre marge. Passeu pel costat del pou de glaç de la Pasquala, molt ben conservat. Més amunt la pista s'acaba i passeu pel costat del Mas de la Pasquala.






Continueu pujant ,ara ja, per un camí més estret durant força estona fins que sortiu als Plans de la Vila, on hi veureu un gran bassa d'extinció d'incendis. Agafeu una pista de nou, tot recte. Més amunt aneu cap a la dreta. Per aquesta pista hi haureu d'anar força estona fins a sortir a un trencall de pistes, aquí continueu recte, pujant suaument fins a trobar el trencall del GR-171.4. Aquí aneu cap a la dreta, en direcció a La Pena.






Passeu enmig d'un bonic bosc, i desprès de baixar uns quants metres arribeu al Mirador de la Pena, un fantàstic balcó sobre el Monestir de Poblet i l'Espluga de Francolí. Continueu baixant seguint les marques del GR-171.4 fins arribar a la Font del Deport. Aquí heu de deixar el GR i continuar pista avall, sobrepassant la cadena. Uns metres abans de trobar un trencall de pistes heu de trobar un corriol a la vostre esquerra. ATENCIÓ, està poc senyalitzat i heu d'anar fixant-vos de no saltar-vos-el.







Aquest corriol, senyalitzat com a sender local (marques blanques i verdes), us portarà a enllaçar amb el  GR-175. Un cop trobeu el GR aneu a la dreta, i no gaire més avall us trobareu el trencall de l'Ermita de la Santíssima Trinitat, molt recomanable de visitar i amb servei de bar inclòs. Un cop vista, torneu al trencall i repreneu el GR-175, en direcció a Sant Joan, que puja per una pista ben ample.










***La Santíssima Trinitat és una ermita del sud del municipi de l'Espluga de Francolí, situada a la vall del torrent de l'Ermita (o barranc de la Trinitat), que va a parar al Francolí, voltada de boscos de ribera i fonts. Hi passa el sender de gran recorregut GR-175, que comunica Montblanc amb Poblet.
La imatge que s'hi venera es va trobar, segons la tradició, sota una vella alzina al costat del santuari, que ja és esmentat al segle XIV. L'ermita es va reedificar el 1790 i ha estat restaurada modernament.
És un lloc molt visitat pels espluguins i pels pobles de la rodalia, que s'hi apleguen per la festa major, Sant Ramon i el dilluns de Pasqua.***


Desprès d'estar pujant una bona estona trobeu el trencall cap a l'ermita de Sant Joan, que ara transcorre per un corriol. Pugeu per unes escales excavades a la roca i aneu a la dreta cap a la fabulosa ermita de Sant Joan. Pugeu fins a dalt de tot de l'ermita, on hi ha un fantàstic mirador coronat per una senyera. Des d'aquí dalt veureu una senyal que posa "Cova de Nialó", visiteu-la, no us portarà més de 5 minuts.











***Els orígens de l'ermita parteixen de l'època medieval, un moment propici per a l'eremitisme.
A principis del segle XV, la princesa Elionor d'Urgell, germana de Jaume II d'Urgell, el Dissortat, va fer vida eremítica durant setze anys, des del 1414 fins a la seva mort el 1430, en una cova propera a l'ermita, anomenada des de llavors Cova de Nialó (contracció de Na Elionor). No se sap amb certesa si la princesa va fundar l'ermita que es coneix avui en dia o si solament la va restaurar i posar sota l'advocació de Sant Joan Baptista.
En aquells temps, fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, també hi havia fet vida eremítica per les contrades, i esdevingué guia espiritual de la princesa.
La segona meitat del segle XV ja hi ha documentada una important edificació a l'ermita, amb la capella i diverses cel·les, sota l'administració dels cònsols de Montblanc, ja que se sap que l'any 1472, a fi de guarir-se d'una malaltia, hi volia fer estada fra Blai Romeu, monjo del monestir de Poblet, amb dos ajudants.
Durant els segles posteriors, la devoció i l'admiració per l'ermita anà creixent i hi hagué vida eremita ininterrompudament fins el 1936, quan milicians republicans van destruir el retaule d'alabastre de Sant Joan que presidia la capella central, la campana fou esbocinada i l'ermita fou saquejada. Del retaule es conservaren fragments conservats i reagrupats al Museu Comarcal de Montblanc. Els trets estilístics de l'obra apunten a l'estil del primer Renaixement a Catalunya, al segle XVI.
Acabada la guerra civil espanyola, un grup de joves en va arreglar les estances i en va tapar la teulada. Però l'absència d'ermitans i la ubicació en ple bosc van fer que l'ermita s'anés deteriorant fins al punt que, a principis del anys 90 del segle XX, estava completament enrunada.
L'any 1993, el grup Estrams fou el catalitzador de la voluntat de recuperar l'ermita i es constituïa el grup Ermitans de Sant Joan de la Muntanya. Aquest grup, format per una trentena de membres, pujaven un cop per setmana a l'ermita per tal d'esmorzar plegats i treballar en diferents tasques, dins i fora de l'ermita. La seva tasca va significar arreglar-la gairebé completament, reconstruir la font, col·locar una còpia del retaule de Damià Forment, etc. Després de gairebé 70 anys, a l'ermita es tornava a celebrar l'eucaristia.***


Torneu fins a l'entrada de l'ermita, per tornar a agafar el GR-175. Anireu baixant per un corriol estret fins que trobeu una bifurcació. A l'esquerra agafaríeu el camí pel Bosc del Gorrines, a la dreta el Camí del Tàrraga. Qualsevol d'aquest camí us deixarà al mateix lloc, nosaltres vam agafar el del Bosc del Gorrines, que és per on passa oficialment el GR-175. Un cop a baix i un altre cop amb pista forestal només heu d'anar seguint-la avall, seguint les poques marques que aneu trobant i arribareu al mateix carrer on teniu el cotxe







Ja Hi Sou

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada