diumenge, 10 de novembre de 2013

Montblanc - Roquer del Penitent - La Pena - Trinitat - Sant Joan

Temps aproximat: 5h
Distància: 16,5km
Desnivell: 950m

Accés: Agafem l'autopista AP-2 direcció Lleida/Saragossa i agafem la sortida de Montblanc, un cop dins la població seguir indicacions cap a la zona esportiva i aparcar davant del camp de futbol.

Notes: El camí està senyalitzat a trams com a GR-175 (Ruta del Cister)  i un petit tram al Mirador de la Pena com a GR-171.4. 

En general la ruta esta molt ben senyalitzada en tot moment.

Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.




Sortiu del carrer Josep Maria Tosas, amunt, de cara a la muntanya. Quant arribeu a l'alçada d'un dipòsit d'aigua abandoneu la pista i agafeu un corriol que apuja amunt per la vostra dreta. Aquest corriol va guanyant alçada mica en mica, passa pel costat d'una antiga teuleria i més amunt surt a una pista, aquí aneu a la dreta. Seguiu aquesta pista obviant una altre que baixa avall i de seguida trobeu un corriol a mà esquerra, agafeu-lo i seguiu indicacions cap el Roquer del Penitent.





Seguiu aquest corriol senyalitzat en direcció cap a la paret. Passeu pel costat de la Font del Penitent i ja de seguida esteu a peu de cinglera. Aquesta és una zona molt concorreguda per escaladors i amb moltes vies obertes. Aneu seguint arran de cinglera durant força estona, passant per sobre de grans blocs de pedra. Pareu atenció a anar seguint aquest corriol que arriba en un punt que s'esmuny fort avall, en direcció cap a baix el torrent.












Un cop a baix sortiu a una pista, aquí seguiu-la a la dreta. Més amunt passeu pel costat del Pou de Gel de la Pasquala, un impressionant pou de gel, conservat del tot i d'unes dimensions que no se solen veure, espectacular el gran que és. Avanceu amunt i gireu a la dreta, en direcció al Mas de la Pasquala. Aquí hi ha habilitat un aparcament pels escaladors, just aquí hi ha un corriol senyalitzat en direcció cap a Sant Joan, vosaltres amunt. El corriol puja fort amunt fins arribar a dalt, ja més planer el corriol segueix a l'esquerra.







Més enllà el corriol surt a un camí més ample, aquí aneu a l'esquerra. Heu de seguir aquest camí durant força estona, anant força planers i amb paisatge bastant monòton. Arribareu a un punt que hi ha unes tanques de fusta a la dreta, en aquest punt abandoneu la pista i agafeu aquest corriol, que ara segueix les marques del GR 171.4. Poc més avall arribau al Mirador de la Pena, espectacular mirador de la Vall de Poblet i part de la Conca de Barbarà.








Continueu baixant seguint les marques del GR-171.4 fins arribar a la Font del Deport. Aquí heu de deixar el GR i continuar pista avall, sobrepassant la cadena. Una estona bastant enllà trobeu un pal indicador al mig de la pista indicant Sender de l'Artiga, aquí abandoneu la pista i agafeu el corriol a mà esquerra, fort de cara avall. Desprès de força estona baixant de valent per aquest corriol sortiu a una pista, aquí enllaceu amb el GR-175 i aneu a la dreta avall.








No gaire més avall us trobareu el trencall de l'Ermita de la Santíssima Trinitat. Un cop vista, torneu uns metres enredera fins al trencall i repreneu el GR-175, en direcció a Sant Joan, que puja per una pista ben ample.









***La Santíssima Trinitat és una ermita del sud del municipi de l'Espluga de Francolí, situada a la vall del torrent de l'Ermita (o barranc de la Trinitat), que va a parar al Francolí, voltada de boscos de ribera i fonts. Hi passa el sender de gran recorregut GR-175, que comunica Montblanc amb Poblet.
La imatge que s'hi venera es va trobar, segons la tradició, sota una vella alzina al costat del santuari, que ja és esmentat al segle XIV. L'ermita es va reedificar el 1790 i ha estat restaurada modernament.
És un lloc molt visitat pels espluguins i pels pobles de la rodalia, que s'hi apleguen per la festa major, Sant Ramon i el dilluns de Pasqua.***


Desprès d'estar pujant una bona estona per aquesta pista i enmig d'una corba i veureu un petit corriol que puja molt fort amunt, no és més que una drecera (si no voleu agafar-la seguiu per la pista ). pocs metres més i trobeu el trencall a l'esquerra cap a l'ermita de Sant Joan, que ara transcorre per un corriol. Pugeu per unes escales excavades a la roca i aneu a la dreta cap a la fabulosa ermita de Sant Joan. Pugeu fins a dalt de tot de l'ermita, on hi ha un fantàstic mirador coronat per una senyera. Des d'aquí dalt veureu una senyal que posa "Cova de Nialó", visiteu-la, no us portarà més de 5 minuts.


















***Els orígens de l'ermita parteixen de l'època medieval, un moment propici per a l'eremitisme.
A principis del segle XV, la princesa Elionor d'Urgell, germana de Jaume II d'Urgell, el Dissortat, va fer vida eremítica durant setze anys, des del 1414 fins a la seva mort el 1430, en una cova propera a l'ermita, anomenada des de llavors Cova de Nialó (contracció de Na Elionor). No se sap amb certesa si la princesa va fundar l'ermita que es coneix avui en dia o si solament la va restaurar i posar sota l'advocació de Sant Joan Baptista.
En aquells temps, fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, també hi havia fet vida eremítica per les contrades, i esdevingué guia espiritual de la princesa.
La segona meitat del segle XV ja hi ha documentada una important edificació a l'ermita, amb la capella i diverses cel·les, sota l'administració dels cònsols de Montblanc, ja que se sap que l'any 1472, a fi de guarir-se d'una malaltia, hi volia fer estada fra Blai Romeu, monjo del monestir de Poblet, amb dos ajudants.
Durant els segles posteriors, la devoció i l'admiració per l'ermita anà creixent i hi hagué vida eremita ininterrompudament fins el 1936, quan milicians republicans van destruir el retaule d'alabastre de Sant Joan que presidia la capella central, la campana fou esbocinada i l'ermita fou saquejada. Del retaule es conservaren fragments conservats i reagrupats al Museu Comarcal de Montblanc. Els trets estilístics de l'obra apunten a l'estil del primer Renaixement a Catalunya, al segle XVI.
Acabada la guerra civil espanyola, un grup de joves en va arreglar les estances i en va tapar la teulada. Però l'absència d'ermitans i la ubicació en ple bosc van fer que l'ermita s'anés deteriorant fins al punt que, a principis del anys 90 del segle XX, estava completament enrunada.
L'any 1993, el grup Estrams fou el catalitzador de la voluntat de recuperar l'ermita i es constituïa el grup Ermitans de Sant Joan de la Muntanya. Aquest grup, format per una trentena de membres, pujaven un cop per setmana a l'ermita per tal d'esmorzar plegats i treballar en diferents tasques, dins i fora de l'ermita. La seva tasca va significar arreglar-la gairebé completament, reconstruir la font, col·locar una còpia del retaule de Damià Forment, etc. Després de gairebé 70 anys, a l'ermita es tornava a celebrar l'eucaristia.***


Torneu fins a l'entrada de l'ermita, per tornar a agafar el GR-175. Anireu baixant per un corriol estret fins que trobeu una bifurcació. A l'esquerra agafaríeu el camí pel Bosc del Gorrines, a la dreta el Camí del Tàrraga. Qualsevol d'aquest camí us deixarà al mateix lloc, nosaltres vam agafar el del Bosc del Gorrines, que és per on passa oficialment el GR-175. Sortiu a una gran esplanada i seguiu la pista avall a l'esquerra. Heu d'estar atents a trobar un corriol a mà dreta no gaire més avall. Seguiu aquest corriol que transcorre per camps d'oliveres i amb poca estona torna a sortir al dipòsit d'aigua que ja heu passat a l'inici de la ruta. Ja només us queda tornar fins el cotxe.







Ja Hi Sou

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada