diumenge, 5 de gener de 2014

Canal de Sant Jeroni - Elefant

Temps aproximat: 4'30h
Distància: 10km
Desnivell: 600m

Accés: Heu d'agafar l'autovia A2 i sortir a la sortida de Montserrat. Aneu seguint indicacions cap a Montserrat, per la carretera BP-1103. Heu d'aparcar el cotxe davant del Monestir de Santa Cecília.

Notes: La Canal de Sant Jeroni està molt descomposta, però el camí està ben marcat amb marques vermelles. També serveix de referència saber que la canal passa pel mateix lloc que la línia elèctrica.

Per pujar l'Elefant s'ha de pujar per una canaleta bastant estreta, però que no reporta cap tipus de problema.

Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.



Sortiu del Monestir de Santa Cecília i pugeu per un camí a l'altra costat de la carretera. Aneu a la dreta i amb pocs moments trobareu el GR-172. Seguiu-lo també a la dreta fins arribar al peu d'una torre elèctrica, aquí abandoneu el GR i aneu pel corriol que surt al peu de torre. Pujareu pel marge esquerra de la canal i arribats a la Font de la Teula trobareu una cadena, aquí comença pròpiament dit la Canal de Sant Jeroni.







***El Monestir de Santa Cecília fou erigit vers el 945 per l'abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengué ser l'arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Lluís IV de França, que li confirmava la dotació inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.
El 956 fou sotmesa canònicament al bisbat de Vic. El 1023 va estar a punt de ser sotmès pel monestir de Ripoll, que fundà tot seguit el veí priorat de Santa Maria de Montserrat. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058, per separar-se'n 50 anys més tard. El 1143, la parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.
Al segle XIV entrà en decadència, i aviat es convertí en un lloc d'hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva òrbita el 1410, i annexat el 1539. Els abats de Santa Maria tingueren cura des d'aleshores de la casa, on hi residia només un prevere i els seus servents.
En va sortir malmesa pel pas dels francesos del 1811-1812, fou reparada per l'abat Muntadas entre el 1862-1866, i definitivament restaurada per Puig i Cadafalch el 1928.***


Comenceu a pujar de valent, amb un camí a vagades confús i molt descompost, saltant roques de pedres i intentant no relliscar. Passeu per algun tram més de corda i per una passarel·la de fusta. Més endavant el camí s'endinsa al bosc, on la pendent no afluixa en cap moment, però es fa de més bon caminar. Quant arribeu a dalt de tot, aneu a l'esquerra, en direcció a les antenes del Mirador del Moro. Envolteu l'edifici per la dreta i arribareu al mirador, on podreu veure les antigues instal·lacions del Aeri de Sant Jeroni, que va funcionar del 1929 al 1987.








Torneu enrere, deixeu la canal a la vostra dreta i arribeu a l'Ermita de Sant Jeroni. Aquí, si voleu, podeu pujar fins al cim de Sant Jeroni, no us portarà més de 10 minuts. Agafeu el camí que baixa cap el Monestir de Montserrat, més endavant us trobareu un trencall, recte aniríeu cap a Sant Joan, agafeu el camí de l'esquerra, que és el que baixa cap el Monestir. Pocs metres més avall heu d'estar atents a trobar un corriol a l'esquerra, marcat amb fites a la base d'un arbre.





***Junt amb Sant Antoni, l’ermita de Sant Jeroni és la que es troba més allunyada del Monestir, al peu del cim de Sant Jeroni. Està a prop de la nova ermita de Sant Jeroni i del centre reemissor de telecomunicacions. L’ermita es va erigir sobre una antiga capella anomenada Santa Maria la més Alta. Tot i estar ben construïda, gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent. No era un edifici gaire gran, però suficient per a un eremita; hi havia dues cisternes i dues places, una servia de mirador ja que gaudia d’una panoràmica impressionant, es podia arribar a albirar Mallorca i Menorca en dies molts clars.  Entre el 1536 i el 1541 va ser bastida, el 1590 va ser novament restaurada i ampliada. Tornà a enrunar-se fins que el 1721 es va reedificar, i va romandre en peu fins al 1812, any què va ser destruïda per l’exèrcit francès. Al segle XX es va construir un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut.***


Aquest camí (senyalitzat amb marques grogues) recorre la base del Serrat de les Lluernes, passa també molt a prop del famós Cavall Bernat, fins que metres més endavant arribareu al Coll de la Canal Plana. Aquí continueu seguint marques grogues, passeu per un petit coll amb un petit mur de pedres, aquí heu d'anar amb compte, ja que sembla que el camí baixi, però no és així, el camí se'n va cap a l'esquerra, seguint encara les marques grogues. Desprès de fer una petita pujada heu d'estar atents a trobar unes fites a la vostra esquerra, camí que us portarà al Cim de l'Elefant.








Aquest camí transcorre pràcticament tot sobre la roca, així que us haureu d'anar guiant per les fites i sobre tot, no pujar-hi si la roca està mullada, ja que seria massa perillós. Arribeu al peu d'una canaleta molt estreta, pugeu-hi com millor pugueu i un cop a dalt teniu 2 opcions. A l'esquerra aniríeu fins el cim de la Roca de Sant Salvador, i a la dreta per una grimpada més delicada al Cim de l'Elefant (1156m). Feu el que feu les vistes són magnífiques, ara desfeu el camí fins a retrobar les marques grogues i seguiu a l'esquerra. Passeu pel costat de La Prenyada i de La Mòmia fins arribar al peu de les ruïnes de l'ermita de Sant Salvador. Podeu desviar-vos pel camí de l'esquerra i anar a veure la balma obrada de Sant Salvador.

 






Torneu enrere i continueu baixant, per un bonic bosc fins arribar a trobar el PR C-19. Aquí heu d'anar a l'esquerra, passeu per l'Ermita de la Trinitat i un cop vista continueu pel camí per anar a trobar el GR-172. Un cop que trobeu el GR, senyalitzat amb un pal indicador, seguiu el camí a l'esquerra, en direcció a Can Maçana. A partir d'aquí ja no heu de deixar en cap moment aquest GR, fins que desprès de força estona i d'un agradable camí, arribareu un altre cap al Monestir de Santa Cecília.







Ja Hi Sou.

2 comentaris:

  1. Hola Rai,
    Només aclarir que pujant l'escletxa a l'esquerra, es puja la roca de Sant Salvador (1156 m) i pujant cap a la dreta, l'Elefant (1153 m). Amb la no diferenciació de les dues roques en el mapa de l'Alpina i el cada cop més popular llistat dels 100 cims de la FEEC, que tampoc les diferencia, s'està popularitzant aquest greu error, donant el nom de l'Elefant a la roca de Sant Salvador. Ho pots comprovar a la web de totmontserrat.cat: http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxxi-monestir-o-sant-benet/
    Salut i muntanyes
    Xavi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii Xavi.

      Pos si, segons el Tot Montserrat estan diferenciats els 2 cims. La veritat que jo sempre els eh diferenciat entre el "cap" i "l'esquena" de l'elefant. Com sempre, i més a Montserrat, la disparitat d'opinions entre guies, ressenyes i opinions sobre cims i agulles és una constant. En tot cas tindre en compte la teva opinió i la incorporaré a la ressenya. Merci per l'aportació.

      Elimina