dimecres, 16 d’abril de 2014

Ruta de les Ermites

Temps aproximat: 5'30h
Distància: 16km
Desnivell: 800m

Accés: Heu d'agafar l'autovia A2 i sortir a la sortida de Montserrat. Aneu seguint indicacions cap a Montserrat, per la carretera BP-1103. Heu d'aparcar el cotxe enmig d'una corba on a pocs metres hi han les escales que pugen cap Els Degotalls.

Notes: A moltes ermites hi solia viure gent, ara no ser com està el tema, però en el cas de que hi continuïn vivint no molesteu i tingueu respecte per l'entorn.


Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.


VIDEOS

Cabres Salvatges per Montserrat



Aneu carretera amunt i pugeu per les escales en direcció cap els Degotalls. Un cop sortiu al camí principal seguiu-lo cap al Monestir, a l'esquerra. Un cop allà aneu fins a l'extrem on comença el camí de Sant Jeroni, al costat de les Fonts de l'Abat Oliva. Aneu escales amunt, passeu pel famós Pas dels Francesos fins que arribeu al Pla de Santa Anna. Aquí deixeu el camí que continua pujant i aneu a la dreta, passareu pel costat del Mirador dels Ermitans i pocs metres enllà trobareu un corriol a la dreta, agafeu-lo.










***Per mes informació del Monestir de Montserrat*** 


El corriol està bastant tapat, però es pot anar seguint. Trobareu un parell de trencalls a l'esquerra però no en feu cas, continueu pel camí fins que arribeu al principi de l'Escala Dreta, escales d'us privat procedents dels patis del Monestir i que antigament es feien servir d'accés a les ermites i d'escapatòria pels monjos del Monestir en cas de possibles atacs de bandolers. Si aneu a la dreta veureu l'Ermita de la Santa Creu, si aneu a l'esquerra veureu l'Ermita de Sant Dimes, enclavada enmig de dos roques. Segurament les 2 ermites estaran tancades.








***L’ermita de la Santa Creu pertany a la zona de Tebaida. Es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneguda com a ermita de Santa Helena. Està construïda aprofitant una petita balma natural, sota una roca de poca alçària. A partir de 1764 va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis on hi havia un quadre dels Reis a l’altar, un nen Jesús de cera en una vitrina de vidre, dos poms en forma de flors i un frontal amb dues cares, una de seda i l’altra de pintura. A la capella hi havia un retrat i una inscripció lapidària elogiosa del sant ermità Benet d’Aragó, que hi visqué durant 67 anys. El P. Jaume Villanueva menciona el 1821 un missal que prové d’aquesta ermita. El 17 de maig de 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir, sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després de la mort del P. Soler. En els anys seixanta va ser reedificada per albergar el P. Estanislau Llopart i fins fa ben poc el P. Basili Girbau. 

L’ermita de Sant Dimes pertany a la zona de Tebaida, es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneix com l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda el 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del segle XIX es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins a la dècada dels setanta en què va ser restaurada per G. Martí Sas.***


Torneu enrere fins a trobar un trencall a la dreta marcat amb unes fites, agafeu-lo i pugeu fins que sortiu al GR-172, aneu a la dreta i arribeu fins al Pla de la Trinitat. Aquí aneu a l'esquerra fins arribar a l'Ermita de la Trinitat. Un cop vista torneu al GR-172 i seguiu-lo a la dreta fins arribar al trencall per anar a l'Ermita de Sant Benet, reconvertida amb un refugi. Pugeu pel que semblen unes antigues escales fins a l'antiga ermita. Un cop vista torneu una mica enrere i agafeu el PR C-19 de cara amunt i amb pocs metres trobareu un corriol a l'esquerra senyalitzat amb pintura groga sobre d'una roca, agafeu aquest corriol que s'enfila de valent i desprès de superar un bon desnivell arribareu a les restes de l'ermita de Sant Salvador, on al costat hi ha una balma obrada actualment habitada.







***L’ermita de la Santíssima Trinitat es troba a la zona de Tebaida, al Pla de la Trinitat, en un lloc molt pla i assolellat, adossat a l’extrem oriental dels Flautats, a tocar del camí que ve de Manresa. Era l’ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis; per les seves dimensions era coneguda com ‘el palau de les ermites’. La Santíssima Trinitat era el lloc de descans per a monjos, llecs i escolans, també era el lloc d’acolliment d’hostes i pelegrins. Els edificis eres més capaços i ben distribuïts que els de les ermites veïnes. Al segle XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí, ‘prior dels ermitans’. Al segle XVII l’abat Beda Pi l’amplià de manera considerable amb una nova cisterna i un dormitori per als monjos, anys més tard, l’abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis. El 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys després va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després que uns lladres assassinessin l’ermità.

L’ermita de Sant Benet es troba al costat de l’ermita de Sant Joan, al costat de l’ermita de Sant Onofre. Fou durant molts anys l’habitatge del P. Vicari dels ermitans. Era l’habitatge adient per als ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir, més encara per l’escala dreta que surt del jardí del Monestir cap a l’ermita de la Santa Creu. Es va edificar amb la finalitat de permetre als pelegrins que no podien recórrer tot l’eremitori fer una estació de cinc visites en memòria de les cinc llagues del Redemptor i així guanyar les mateixes indulgències concedides als qui visitaven les dotze ermites. L’abat Pedro de Burgos la va erigir l’any 1536 i gairebé trenta anys més tard l’abat Garriga l’amplià bastint una capella dedicada a Santa Escolàstica. El 31 de juliol de 1812 va ser cremada per l’exèrcit francès, però quatre anys després va ser restaurada, va estar en ús fins al 1821, en què va ser abandonada. *Durant els anys trenta els oblats benedictins van reedificar la capella. *(Informació facilitada per la família Tarrats)

L’ermita de Sant Salvador pertany a la zona de Tebaida, està situada en l’extrem oriental del massís de Sant Salvador, al peu de la Roca de Sant Salvador i la trompa de l’Elefant, al costat de la Mòmia. Es troba al peu del camí del Pla de la Trinitat a la Serra de Lluerneces per la cara sud. També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys del segle XIII. Hi ha una balma que formava part de l’ermita antiga i en construir-se la nova la balma fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor. L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells. L’any 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins al 1821, en què va ser abandonada.***


Continueu pujant, seguint marques de color groc, passeu pel costat de l'Elefant i molt a prop del Cavall Bernat. Desprès de passar pel costat d'una balma (a la dreta), haureu d'estar atents a trobar un corriol a la dreta, senyalitzat amb pintura blava, que desprès d'enfilar-se de valent per una torrentera arriba a l'Ermita de Sant Antoni, reconvertida en refugi, des d'on es té una vista privilegiada del Cavall Bernat. Un cop vista baixeu fins el trencall i seguiu el corriol que seguíeu amb marques grogues, cap a la dreta.







***L’ermita de Sant Antoni pertany a la zona de Tebaida, és la que es troba més allunyada del Monestir juntament amb l’ermita de Sant Jeroni. Es troba al costat del Cavall Bernat i al marge esquerre del torrent de Santa Maria o Vallmala. En el passat probablement fou traslladada al seu emplaçament actual des d’una ubicació més abrupta. Era considerada com la més solitària de totes les ermites. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros. Durant la Guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.***


Seguiu pel corriol fins que més endavant trobareu un altre corriol a l'esquerra, agafeu-lo, està poc definit però amb pocs metres us portarà al camí de Sant Jeroni. Un cop al camí seguiu-lo a l'esquerra. Amb pocs metres haureu de trobar un corriol a la dreta, poc definit, que heu d'agafar i que us deixarà al camí de Sant Jeroni a Sant Joan. Seguiu-lo a l'esquerra. Passareu per la base de les Gorres ( Marinera, Frígia ) i mès avall trobareu un trencall a la dreta senyalitzat per anar a Sant Joan, on més amunt haureu de pujar per les empinades Escales de Jacob.






Un cop a dalt trobareu un altre trencall, agafeu-lo a la dreta i pugeu fins el que queda de l'Ermita de Santa Magdalena, des d'on es té una magnífica vista del Monestir. Torneu enrere i baixeu fins el trencall, ara aneu a la dreta, on amb pocs metres baixareu unes escales i arribareu a l'Ermita de Sant Onofre, enclavada a la paret. Travesseu-la fins l'altre extrem i un cop allà dirigiu-vos fins al davant de l'ermita de Sant Joan, a sota vostre.







***L’ermita de Santa Magdalena es troba a tocar de l’ermita de Sant Joan, a la zona de Tebas. Antigament es trobava a 600 passes de l’emplaçament actual. En aquest emplaçament hi havia un castell que l’abatGarsias de Cisneros va reconvertir en ermita l’any 1498. Situada entre penyals i riscos no era accessible anant a cavall, s’hi havia d’arribar a peu pujant unes escales que havien estat esculpides a la pedra. Per això, a finals del segle XVII s’obrí un camí des de les creus de Sant Jaume i Santa Magdalena fins al torrent de Vallmala o Santa Maria. Des de l’ermita de Santa Magdalena es pot veure el Monestir i altres ermites, fins i tot es podien escoltar els cants dels monjos. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.

L’ermita de Sant Onofre pertany a la zona de Tebas. És a tocar de l’ermita de Sant Joan, una mica més cap al nord-est, cent metres més avall es troba l’ermita de Santa Magdalena. A l’ermita de Sant Onofre no era possible accedir-hi a cavall, per arribar hi havia un camí amb escales part de les quals estaven excavades en roca, després s’havia de creuar un pont de fusta que penjava sobre un precipici. Com que estava situada a la vessant d’una muntanya, gaudia d’una bona vista panoràmica del pla. Segons elMonasticon hispanicum va ser erigida per l’abat Pedro Burgos, al final del segle XV l’abat Garsias de Cisneros la va restaurar i es va mantenir dreta fins que va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.

L’ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebas. Es troba al costat de la nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant.***


Un cop al davant de l'ermita de Sant Joan, heu de saltar el marge del camí i baixar per una llesca de pedra fins que arribeu a l'entrada del bosc, aquí heu de seguir el corriol i amb pocs metres trobareu l'Ermita de Santa Caterina, just a sota d'una balma, actualment també habitada. Per sortir podeu tornar pel mateix lloc o tornar pel corriol que marxa a l'esquerra de l'ermita, encara que aquest és una mica perdedor. Sigui com sigui, heu de tornar a situar-vos al davant de l'ermita de Sant Joan i anar de cara avall. Més avall, al costat d'un panell d'informació metàl·lic, surt un corriol a l'esquerra, enfileu-vos per ell i dalt de tot, enganxat a la paret, arribareu a l'Ermita de Sant Jaume, des d'on es té una de les millors vistes del Monestir, increïble!!!







***L’ermita de Santa Caterina pertany a la zona de Tebas. Es troba a 150 metres de l’ermita de Sant Joan vers el migjorn enfonsada sota una roca, molt a prop del Torrent de Santa Caterina. Està bastida aprofitant una balma natural sota una penya, a l’extrem d’una vall assolellada i solitària. Era una ermita molt poc transitada i visitada ja que no quedava al peu de cap camí. Es va construir al segle XVII al costat de les runes de l’antiga ermita de Sant Pere, que va ser enderrocada l’any 1677. L’ermita de Santa Caterina era popularment coneguda com l’ocelleria de Montserrat per la gran quantitat d’ocells que hi niaven a prop. La seva capella tenia la característica d’ésser coronada per una llanterna rodona. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.  

L’ermita de Sant Jaume, orientada a migdia, pertany a la regió de Tebas. Es troba al peu del cim de la Gorra Marinera, al camí del Pla de les Taràntules, molt a prop de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Va ser construïda al voltant d’una cova natural que bé podria haver estat un habitacle d’anacoretes. Es divisa des de la plaça del Monestir, per la qual cosa cridava l’atenció dels pelegrins. Ubicada en una situació privilegiada té unes vistes excel·lents, de fet es poden veure totes les altres ermites exceptuant la de Santa Magdalena. Va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.***


Un cop vist torneu enrere, però sense acabar de baixar fins a baix de tot, abans heu de trobar un corriol a la dreta que s'esmuny fins a trobar el camí de Sant Jeroni a Sant Joan. Un cop al camí, salteu el marge i continueu baixant per un corriol molt desfet i una mica perdedor, fins que sortiu a un camí transversal i més evident, el PR C-19, que baixa de Sant Joan. Seguiu-lo a l'esquerra, i amb poca estona arribareu a l'ermita de Santa Anna, on només queda una petita balma obrada. Continueu baixant i tornareu a passar pel Pla de Santa Anna, aquí, i ja amb terreny conegut, només heu de seguir el camí de retorn fins el cotxe.




***L’ermita de Santa Anna pertany a la zona de Tebaida, al marge esquerre del Torrent de Santa Maria (Vallmala). És l’ermita que es troba més a prop del Monestir, al mateix peu del camí. En estar situada enmig de totes les ermites era el lloc on residia el monjo superior; per això comptava amb una esglesiola on hi havia un petit cor en el qual els ermitans s’aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius, fent la funció de parròquia. L’erm es dividia en un rebedor, un oratori, una peça de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi amb latrina, un menjador, una cuina, una cisterna per emmagatzemar l’aigua, un hort i un jardí. La capella era bastant gran en comparació amb la de les altres ermites i comptava amb una cúpula. L’ermita de Santa Anna va ser traslladada d’una ubicació anterior, a 600 passos de distància per a una major comoditat d’eremites i pelegrins. L’any 1498 l’Abat Cisneros la va bastir a la ubicació actual i va romandre dreta fins al 1812, en què va ser destruïda per l’exèrcit gal durant la Guerra del Francès. A les rodalies es troba la cova i la font de Santa Anna.***

Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada