Temps aproximat: 7h
Distància: 12,5km
Desnivell: 1500m
Accés: Agafar la carretera C-16 amb direcció Berga i abans d'arribar a Guardiola de Berguedà agafar el trencall de Gósol - Saldes. Al arribar a Saldes s'ha de seguir les indicacions cap al Refugi Lluís Estasen. L'excursió comença a l'aparcament del Mirador de Gresolet.
Notes: Es tracte d'una excursió d'alta muntanya, per tant, preneu les precaucions necessàries (temps, vestimenta...).
Molt recomanable portar GPS, ja que la baixada des de l'enforcadura a l'inici de la Gran Diagonal és bastant confusa, tot i que amb paciència i sentit de l'orientació es pot anar avançant.
VIDEOS
Aparqueu el cotxe al Mirador de Gresolet, aquí veureu unes escales que pugen just al costat de la carretera, pugeu i us endinseu dins el bosc. Pocs metres més amunt trobareu un trencall, agafeu el camí de l'esquerra. Més amunt trobareu un trencall de camins, aneu a l'esquerra i amb poca estona arribareu al Refugi Lluís Estasen.
Des del refugi, i ja marcat amb PR C-23 (marques blanques i grogues) comença el camí que us portarà al Coll de Verdet. Primer el camí és bastant planer, recorrent un bonic bosc d'avets i salvant alguna torrentera, Desprès de poca estona el camí ja comença a empinar-se, pujant de valent fins arribar desprès de força estona al Coll de Verdet.
Un cop al Coll de Verdet, heu d'anar cap a l'esquerra (seguint marques grogues), de cara a la muntanya. A partir d'aquí i durant 1 hora aproximadament haureu d'anar enfilant-vos per la cresta, pujant i baixant, fen servir les mans en algun moment i gaudint dels últims metres fins el cim, d'una manera molt entretinguda. Un cop a dalt del Pollegó Superior, les vistes són magnífiques.
Des de dalt, i amb l'enforcadura a sota els vostres peus, us dirigiu cap a ella per un camí que baixa fort i directe i amb pocs minuts us trobareu al mig de l'enforcadura. Un cop en aquest punt heu de començar a baixar per la Tartera de Gósol, cap a la dreta. Esteu atents a anar a buscar un petit pas que hi ha a la paret de l'esquerra, on podreu veure algun tros on la paret és quasi inexistent, aquí és a on hi ha el pas. Travesseu a l'altre banda i mireu d'anar avançant amb tendència cap a l'esquerra, de cara amunt i anant a buscar l'altre paret que teniu al davant.
Com veureu el camí és pràcticament inexistent, però aneu buscant fites amb paciència i sense pressa. Un cop a dalt de l'altre paret, seguiu la carena cap a la dreta, de cara avall. Desprès d'una estona de descens veureu que les fites ara us guien cap a l'esquerra. Passareu pel Forat de les Calderes, una petita canal bastant descomposta. Arribats al capdavall travesseu una zona de pedra solta i seguint fites arribareu al Prat de Reo, una extensió de terreny sense bosc, des d'on es té una gran vista de les parets que conformen el Pollegó Inferior.
Arribats aquest punt heu de trobar un corriol que se'n va en direcció a la base del Pollegó Inferior. En el cas de que no el trobeu no patiu, aneu per dins el bosc buscant el millor pas fins a arribar a la base del Pollegó Inferior. Aquí aneu seguint també el camí, marcat amb fites. El camí baixa un bon tros, per desprès tornar a remuntar uns metres més. Aquí heu d'estar atents i trobar l'inici de la Gran Diagonal, que s'identifica fàcilment, ja que es veu una rampa que puja molt fort en diagonal cap a l'esquerra i amb una amplada no superior als 4-5 metres.
Caminant per la Gran Diagonal, o més ben dit grimpant, haureu d'anar buscant el millor pas, fent servir les mans, i inclús ajudats per un tram equipat amb una cadena. És una grimpada fàcil, amb bones presses i sense passos delicats, però si estigues moll es podria complicar una mica l'ascensió. Un cop a dalt la Gran Diagonal el camí fa un gir a la dreta, passant per un tram de tartera fins que uns metres més amunt el camí l'abandona per la dreta, enfilant-se cap a un petit coll.
Al coll hi ha un pas una mica exposat, però amb l'ajuda d'un tros de corda i un bon salt el superareu sense problemes. Un cop dalt del coll seguiu les fites i amb poca estona arribareu al Cim del Pollegó Inferior (2436m).
Pel descens ja veureu que hi han unes marques de color verd, bastant desdibuixades, però que us ajudaran a anar seguint el camí. Bé, passeu per un petit tram equipat amb una corda, més avall la baixada s'inclina bastant, seguint sempre la carena, i més avall passant pel Balcó de la Joaquima. El camí, més tard entra tímidament al bosc, per un bon tros més avall passar per un tram de tartera. El camí acaba sortint al final de la Tartera de Saldes, on encara l'haureu de seguir uns quants metres de cara avall. Ara ja només heu de seguir les marques del PR C-23 i amb uns 30 minuts tornareu a estar al Refugi Lluís Estasen , on el cotxe ja queda ben a prop.
Ja Hi Sou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada