dimecres, 10 de desembre de 2014

Aiguaviva - Marmellar

Temps aproximat: 4'30h
Distància: 19km
Desnivell: 650m

Accés: Heu d'arribar a la localitat de Sant Jaume dels Domenys, aquí agafar la carretera TP-2442 en direcció al Pla de Manlleu, Just abans d'arribar us haureu de desviar cap a la població d'Aiguaviva, des d'on comença l'excursió.

Notes: Ruta fàcil amb bons camins però poc senyalitzats, recomanable portar mapa 

(El Montmell: Editorial Piolet)

Si hi aneu poc desprès d'haver plogut trobareu la riera crescuda i que haureu de travessar saltant pel millor lloc





Sortiu del petit nucli d'Aiguaviva cap amunt, dalt del poble agafeu la pista de la dreta, aquesta pista és un tram dels 7 cims, i per tant anireu trobant marques blanques i verdes. Passareu pel costat de varies vinyes i metres més endavant veureu l'ermita de Sant Miquel. Pocs metres més enllà trobareu un trencall a la dreta barrat amb una cadena, agafeu-lo. Passareu pel davant d'un magatzem i seguint el camí anireu a parar al marge esquerra d'una vinya, seguiu el marge i amb 5 minuts sortireu a la carretera del Pla de Manlleu.





Davant vostre tindreu una altra pista, seguiu-la, pocs metres més endavant trobareu un trencall, aneu cap a la dreta i endinseu-vos a la riera de Marmellar. Ara per aquesta pista haureu d'anar seguint la riera, que haureu de travessar amb varies ocasions, i no sempre serà fàcil. Seguiu sempre la pista principal, passareu pel costat dret d'un camp de conreu. Poc més endavant i desprès i just desprès de travessar la riera el camí s'estreny, i amb poca estona sortireu a la carretera.





Aneu avall, trobareu un trencall, aneu a la dreta i travesseu la riera. Seguiu carretera avall fins que desprès de passar uns camps de vinya trobareu una pista a la dreta, és una pista bastant tancada, quasi heu de fer un gir de 180º. Un cop agafada aquesta pista, una mica més endavant trobareu un trencall, el camí de la dreta se'n va cap a la riera, vosaltres aneu pel de l'esquerra. Poc més enllà torneu a travessar la riera. La pista és ample, fa un petit gir a la dreta i desprès travessa la riera, pocs metres més endavant trobareu una altra pista, aquí aneu a l'esquerra de cara amunt.






Pugeu fort per la pista, que més amunt planeja. passareu pel darrere d'una casa, aquí heu d'abandonar la pista que se'n va a l'esquerra cap a l'entrada de la casa i seguir per un corriol tot recte. Pot semblar que el corriol s'acabarà d'un moment a l'altre però es pot anar seguint, amb la referència d'un molest tub de plàstic que passa just pel mig del corriol. Un cop a baix sortireu a una bassa amb ruïnes i una pista, travesseu la riera un altre cop i sortiu a la pista. Ara aneu a l'esquerra i amb pocs metres agafeu el camí d'accés al Castell de Marmellar i l'església de Sant Miquel de Marmellar.




 




***Es disposa de poques notícies documentals. La primera referència del lloc és de l'any 1023 en una venda feta pels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castellvell on, entre les afrontacions del terme de Castellví de la Marca s' esmente el terme de Marmellar. L'any 1041 apareix consignat en una altra afrontació el castell de Marmellar. La línia dels feudataris és força desconeguda. Al segle XII la fortalesa era dels Banyeres. L'any 1157, Ponç de Banyeres moria a conseqüència d'unes ferides i deixava hereva universal del castell la seva filla Guisla, casada amb Guillem de Santmartí. Al segle XIV consten diversos senyors. El 1358 era dels Anglesola. En un fogatge que va tenir efecte durant els anys 1365-70 on hi consta l'existència de 9 focs, el senyor era Albert De Claramunt. El 1376 el castell de Marmellar era de Bertran de Gallifa i tenia 15 focs. El castell formà part del lot que el rei Pere el Cerimoniós (1319-1387) donà a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la de Fortià, quarta esposa del rei Pere. El terme tornà al patrimoni reial després de la mort de Pere III. Durant el regnat de Joan I (1387-1395) hi ha notícies sobre caceres realitzades per aquest rei en els territoris del castell de Marmellar. Més tard pertangué als Boixadors i als Savallà.***

A partir del segle XV deixa d'haver-hi notícies sobre aquest castell perquè la seva situació estratègica, al fons d'una riera, deixà de complir la missió inicial de defensa dels camins que s'anaven obrint durant el segle XI per les terres penedesenques, per tal d'anar fent avançar la frontera dels dominis musulmans tarragonins. Se sap que el terme fou confiscat durant més de mig segle després de la Guerra de Successió perquè el comte de Savallà era austriacista.

En el transcurs dels anys el castell va anar degradant-se fins als nostres dies en què cal la seva consolidació com molt d'altres dels nostres castells medievals.



***L'església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar. L'any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l'església de Sant Ruf d'Avinyó l'església de Sant Miquel Arcàngel del castell de Marmellar, al territori del Penedès, juntament amb la parròquia, el cementiri, els delmes, les primícies, ofrenes i possessions, perquè allí s'establís un convent de religioses canòniques segons la regla de Sant Agustí. Sembla que aquesta proposta no reeixí. Sant Miquel fou parroquial fins al 1377 en que el culte passà a l'antiga sufragània del Pla de Manlleu. Des de 1600, l'església de Marmellar fou sufragània de Sant Jaume dels Domenys.***


Un cop vist torneu enrere fins on heu travessat la riera i continueu pista amunt, pel marge esquerra de la riera. Travessareu la riera en varies ocasions i manteniu-vos per la mateixa pista. Enmig d'un revolt tancat a l'esquerra heu d'abandonar la pista i baixar per una altra pista, més deteriorada i tancada amb una cadena. A baix de la pista torneu a travessar la riera, pocs metres enllà torneu a travessar la riera i enfileu-vos per un camí a l'esquerra, que es converteix amb un corriol que s'enfila de valent fins a sortir just al costat del poble.







 Un cop sortiu a la pista aneu a la dreta i arribeu al poble de Marmellar. Un cop vist el que queda del poble abandonat de Marmellar seguiu per la pista. La pista anirà baixant i fent revolts fins que haureu de tornar a travessar la riera, aneu tot recte i amb poca estona tornareu a sortir a la carretera que ja havíeu trepitjat força estona abans. Seguiu per la carretera amunt i no l'abandoneu fins que sortiu a la carretera principal de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu. Aneu de cara avall i amb una estona arribareu un altre cop a Aiguaviva









Ja Hi Sou

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada