dissabte, 30 de gener de 2016

Viladrau-Gorg Negre-Matagalls

Temps aproximat: 7h
Distància: 24km
Desnivell: 1200m

Accés: Heu d'anar fins a la població de Viladrau, just a la falda del Matagalls. Allà aneu fins a l'avinguda del Montseny (costat del camp de futbol) i aparqueu just al costat d'un aparcament per auto caravanes, on hi ha també una rotonda.

Notes: Al pujar, si no ens sortim del recorregut marcat és molt fàcil de seguir, si voleu anar fins al Gorg Negre com hem fet nosaltres és una mica més complicat, però val la pena.

La baixada és fàcil fins a la Font de Llops, un cop aquí trobarem multitud de pistes i de camins, pareu atenció en aquest tram.

La ruta que he penjat del wikiloc és la pujada senyalitzada i més fàcil de seguir, vaig intentar gravar-la jo però el GPS perdia massa la senyal.



VÍDEOS

Gorg Negre





Sortiu de la rotonda avall, cap a una pista. De seguida trobareu un pal indicador que entre d'altres coses posa Erola - Matagalls, a partir d'ara heu d'anar seguint aquestes marques fins a l'ermita de Mare de Déu de Erola. Passeu pel costat d'antics molins, traspasseu per un bonic pont de pedra, veureu el Cau de les Guilles, una cavitat a l'esquerra del camí, i més amunt traspasseu per Can Bosc. Més amunt de Can Bosc i just abans d'arribar a l'ermita, veureu una pista a la dreta, aquesta és la que heu d'agafar un cop vista l'ermita, ara tireu uns metres més amunt i arribeu a l'ermita de Mare de Déu
 de Erola.








***Situada en el camí antic de Viladrau a Sant Segimon i al Brull. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956. L’ermita i l’hort pertanyen a la Rectoria de Viladrau però els voltants són terrenys de Can Gat. A l’entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l’ampit d’una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641.
La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari.
La festa de l’Erola es feia el dia 8 de desembre, festa de la Puríssima. La capella actual fou construïda a partir de l’any 1630 després que un incendi destruís l’anterior. Es va completar durant els anys 1641 i 1659.
L’any 1833 fou cremada pels constitucionals, a l’inici de la guerra dels Set Anys. Va ser restaurada l’any 1837, sent administrador l’hereu de Can Bosc.
L’any 1936 fou de nou profanada i ja l’any 1942 el poble de Viladrau amb les seves aportacions la va fer restaurar. Una inscripció sobre pedra escrita en llatí situada vora el portal de la capella recorda aquest fet.
Les darreres obres de conservació s’han realitzat l’any 1991. En destaca la restauració del rellotge de sol, entre els arcs d’entrada, feta per Joaquim Farrerons amb el tipus de pedra anomenada d’espinzella.
La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.
Durant la guerra civil la imatge fou amagada a la soca d’un castanyer per tal de preservar-la de la destrucció i el pillatge. Anys més tard es va retrobar en molt mal estat i la imatge actual n’és una fidel rèplica.***

Un cop vista torneu enrere fins al trencall de la pista i agafeu-la. Aneu seguint aquesta pista, que està envoltada de un tancat per el ramat. Si teniu algun dubte intenteu anar seguint la pista més fressada i aneu baixant lleugerament. Trobareu algun senyal on posa Erola, seguiu al camí però a l'invers, perquè de l'Erola ja en veniu. Sortiu a una pista més fressada, a l'esquerra us queda Can Gat, aquí busqueu un corriol que baixa directe a la pista d'una mica més avall, que és l'accés principal a Can Gat, un cop a la pista aneu a la dreta. Una mica més endavant trobareu un trencall a l'esquerra, agafeu-lo i seguiu alguna que altre indicació amb Erola escrit i també alguna marca verda. Un cop en aquest camí heu d'estar atents de no arribar a una masia que hi ha desprès d'un camp, aquí haureu de saltar el tancat pel ramat i agafar un camí a l'esquerra. 



 Pareu atenció en aquest tram perquè és bastant complicat. En principi si podeu anar seguint el camí, (tot i que costa una mica) acabareu anant pel costat esquerra del torrent i trobant el magnífic Pont de Cal Gat. Nosaltres no vèiem clar el camí i vam baixar al torrent massa aviat, el vam traspassar i vam anar a parar a un camp de conreu, però cap problema, a l'extrem dret del camp i surt un corriol marcat amb fites que us portarà fins al camí correcte. Si heu anat per aquest corriol continueu sempre recte fins arribar a un trencall de camins, tot recte avall aniríeu cap el torrent (que és per on haureu de vindre si heu pogut seguir el camí correctament), a l'esquerra hi han unes fites on hi posa "Pont" i a la dreta un altre corriol que se'n va amunt, ara agafeu el corriol de les fites i seguiu-lo 5 minuts i desprès de fer una bona baixada arribareu al magnífic indret del Pont de Can Gat.







 Un cop vist, torneu fins el trencall de camins i aneu amunt. Aquest corriol va pujant mica en mica, guanyant alçada a poc a poc. No feu cas de cap corriol que no estigui degudament senyalitzat, ja sigui amb fites o amb marques de pintura vermella, que us anireu trobant més amunt. Arribareu a un punt on hi han moltes fites senyalitzant un corriol on posa "Gorg" agafeu-lo i amb 5 minuts estareu a l'amagat Gorg Negre.







Torneu enrere i seguiu corriol amunt, ara ja seguint clarament marques vermelles i fites. A partir d’aquí el corriol puja de valent, guanyant molta alçada amb poc tros. Anireu pujant i baixant, passant per boscos encantadors i guanyant vistes vers el torrent. A dalt a l'esquerra veureu una antena, és el Coll de les Tres Creus, aquest és el vostre objectiu. Bastant enllà i després d'un camí trenca-cames traspasseu el torrent i enfileu-vos per l'altre vessant. Desprès de fer una altre pujadeta de les maques arribeu al Coll de les Tres Creus, malmès per l'antena.







 Seguiu la pista a l'esquerra, passeu pel trencall per on haguéssiu sortit si fèieu la pujada fàcil i senyalitzada, i al final de la pista arribeu a Sant Segimon, amb procés de restauració. Si mireu muntanya amunt veureu el que sembla ser una barraca, és Sant Miquel de Barracons, el pròxim objectiu. Un cop vist, torneu enrere i seguiu senyalització cap a Sant Miquel de Barracons, un cop a dalt les vistes són magnífiques, Ara continueu seguint senyalització fins a sortir a Coll Saprunera, a partir d'aquí hi han 2 opcions, podeu anar pel camí de més a l'esquerra, que passa per dins el bosc, amb el torrent pel costat, més bonic que l'altre, però sense senyalitzar, només ho està amb fites. El camí de la dreta està senyalitzat però passa per dalt la carena i no és tant maco, Agafeu el que agafeu sortireu al mateix lloc, al Collet de la Font.











***Fins la guerra civil, Sant Segimon oferia un servei d'hostatgeria durant una part de l'any. A l'hivern estava tancat.

Durant la guerra civil va ser totalment saquejat. En els anys 50 la propietat va iniciar una restauració del Santuari però per un problema d'accés (no disposar d'un camí propi) van haver de suspendre les obres quan l'Església estava pràcticament acabada.

El vandalisme d'una minoria (robatori de la campana llançant-la sobre la teulada, crema de portes i finestres, sostracció de material) va tornar a sumir el Santuari en una situació deplorable.

En els anys 90 després d'unes laborioses gestions administratives, la propietat va iniciar de nou la restauració (construcció d'una carretera, obres de recuperació d'edificis) que a causa de les dificultats existents (climatologia, cost, esfondraments, agressions) són més lentes del desitjat.***


Aquí aneu a l'esquerra seguint indicacions fins a la Font de Matagalls. Un cop vista, pugeu pel dret, sortiu a dalt d'una petita planura i al fons, ja veieu la creu del Matagalls, aneu seguint traça fins al cim. Un cop gaudit de les vistes que ens ofereix aquest cim, aneu cap a la dreta, seguint senyals de GR 5.2, cap a Sant Marçal. Desprès de baixar suaument, entreu al bosc i comenceu a baixar més fort, fent llaçades fins que arribeu a una gran clariana, esteu a Coll Pregon. Aquí heu d'anar a buscar un camí a l'extrem esquerra, senyalitzat amb marques de sender local i on posa Coll de Bordoriol, agafeu-lo.








 El camí baixa molt fort, fen llaçades. Més avall trobareu més senyalitzacions, vosaltres aneu direcció cap a la Font dels Mosquits, corriol avall. Ja a baix sortireu a una pista, aneu lleugerament a l'esquerra per anar fins a la Font dels Mosquits. Retorneu per la pista i pocs metres enllà veureu un corriol a l'esquerra marcat amb fites, deixeu la pista i agafeu aquest corriol que torna a baixar fort. Més avall sortiu a una altre pista, seguiu-la a la dreta fins arribar a la Font de Llops. Aquí heu de parar atenció perquè és una mica liat. Bé agafeu la pista que marxa una mica per sota de la que heu vingut, senyalitzada com a Font Rupitosa. Seguiu aquesta pista fins a trobar una pista que baixa a la dreta senyalitzada amb marques vermelles.









Més avall, seguint aquest pista veureu un fites a la dreta, no son més que una drecera, agafeu-la i sortireu a una altre pista, aneu a l'esquerra. Continueu per aquesta pista obviant altres trencalls. Quant traspasseu un torrent trobareu un trencall de pistes, seguiu per la de la dreta, de cara avall. Ara continueu per aquesta pista, ben fressada i que es veu molt trepitjada. Trobareu molts trencalls, i les marques vermelles se’n aniran cap a una altre pista, vosaltres ni cas. Aneu baixant suaument per la pista, més avall la pista fa un gir de 90º a la dreta i travessa el torrent, per tornar a fer un gir a l'esquerra tot seguit.






Arribeu a un trencall de pistes, vosaltres continueu per la pista de la dreta. Desprès de força estona per aquesta pista sortireu a una pista principal, senyalitzada com a sender local. Continueu ara seguint aquest sender a l'esquerra i passeu just pel costat del Castanyer de les 9 Branques, un dels arbres més emblemàtics del Montseny. Bé, continueu pel sender que més amunt segueix per una carrer asfaltat. Més avall trobeu un carrer a l'esquerra (Passeig Ramon Bofill) que entra a una urbanització amb unes cases espectaculars. Continueu per aquest carrer enmig de cases, obvieu el primer trencall a la dreta i agafeu el segon, passant pel costat d'una espectacular torre.





Baixeu pel mig del bosc, seguint el camí, fins a sortir a un trencall senyalitzat, vosaltres aneu direcció cap a la Font de l'Oreneta. Al cap de poca estona estareu passant pel mateix lloc on heu començat l'excursió.




Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada