dimarts, 16 d’agost de 2016

Els 6 Russells

Temps aproximat:11h
Distància: 16km
Desnivell: 1500m

Accés: Heu d'anar fins al poble de Aneto i agafar una pista asfaltada direcció l'estany de Llauset. La pista està amb bastant mal estat, i també hi ha trossos de pista sense asfaltar, però es pot pujar amb un cotxe normal sense problemes. Just abans d'accedir a la presa de l'estany heu de passar amb el cotxe per dins un túnel bastant precari i bastant llarg. 


Notes: És imprescindible tenir bon temps en aquesta ruta, ja que pràcticament tot el camí està sense senyalitzar i la majoria del recorregut s'han de tenir visibles els objectius per anar avançant en la direcció correcte.

Si és porta GPS aquesta condició del temps no és tant imprescindible, tot i que no recomano aventurar-se més enllà del Coll dels Isards amb mala visibilitat.

La gran part de la ruta transcorre sense camí, entre grans blocs de pedra i pendents bastant desfetes, el que fa que la ruta acabi sent esgotadora i trenca-cames.

Els 2 trams més delicats són els accessos a les 2 agulles, però ni molt menys representen cap dificultat, ja que els que us aventureu a fer aquesta ruta no serà segurament la primera d'alta muntanya que feu, per tant, el tram de les agulles no deix de ser un pas delicat que s'ha d'anar amb cura, res més.

Veureu que eh anat intercalant fotos de dia i de nit. Com sempre, intento que us feu a la idea del que anireu trobant, així que en posaré de dia tot i que quant i vam passar fos de nit.


Aquí us deixo un enllaç que us pot servir d'ajuda, ja que es un PDF, on està explicat el bàsic per realitzar aquesta ruta.

PDF ruta dels 6 Russells




VÍDEOS

Panoràmica des de La Punta de la Brecha Russell



Sortiu des de l'Estany de Llauset pel GR-11 direcció Coll de Valliberna, traspassant un petit túnel. El GR transcorre pel costat dret de l'estany sense pèrdua fins que després de passar per una petita passarel·la de fusta arribeu al seu extrem. Des d'aquí comenceu a pujar més clarament i arribeu a un trencall, vosaltres seguiu a la dreta, en direcció al Coll de Valliberna. Desprès de pujar un petit tros sortiu al davant d'una gran fita, on just al darrere hi ha la Cabana del Bortomàs, un petit refugi d'accés lliure.








 


Aneu seguint pel GR-11 sense pèrdua, passeu pel costat de l'Estany del Bortomàs i més endavant creueu un parell de vegades el Riu del Cap de Llauset. A dalt, a la dreta, podreu veure el Refugi del Cap de Llauset, de nova construcció. Just a sota del refugi veureu un trencall senyalitzat, aquí heu de seguir indicacions cap el Coll de Valliberna. El camí torna a pujar de valent, passant per algun que altre tram rocallós, per més endavant tornar a trobar un altre trencall, en aquest trencall vosaltres aneu cap a la dreta, seguint marques de GR.







Ara el camí ja no és tan amable, comencen a aparèixer els primers grans blocs de pedra, i el camí es fa una mica més feixuc. Aquesta serà la tònica d'aquí en endavant. Després de superar un altre petit tram de pujada arribeu al Coll de Valliberna, on la vista s'amplia vers el Posets. A partir d'aquest punt comença la diversió, ja que heu d'abandonar el GR, i localitzar un petit corriol a mà dreta en direcció cap el Coll dels Isards. Hi ha fites, però les haureu d'anar buscant bé, en tot cas, mireu de no descendir massa i seguir direcció cap el Coll dels Isards.







Quant arribeu el Coll dels Isards tindreu pràcticament tots els Russells al davant, amb la canal que heu de pujar al fons a l'esquerra. A la dreta i veureu l'Estany del Cap de la Vall, i alguns estanys més petits al davant. El caos de pedres és brutal, impossible intuir un camí cap a la canal. Hi han fites també, però no en feu cas, acabareu parant bojos. Aneu seguint pel camí que creieu més convenient, en direcció cap a la canal, que a mesura que us aneu acostant veureu més evident.





Quant arribeu a la base de la canal veureu més fites, tot i que el camí per on pujar-hi és evident. La canal és molt inclinada, i està molt desfeta, així que aneu amb compte amb les pedres que puguin caure si aneu amb grup. Després de fer una primera canal sortiu a un altre coll, on ja tindreu l'Agulla Sud de Russell al davant vostre. Ara baixeu arrambats a la dreta fins a tornar a trepitjar una altre canal, la canal dels Blocs Encastats, d'on el nom li ve de dos blocs de pedra a dalt de tot de la canal, encastats entre si a la canal i deixant un petit forat per on colar-se i superar així aquesta canal.








El pas és estret, però es pot passar bé fent servir la força de braços, això si, les motxilles hauran de passar desprès. Un cop sortiu del forat ja només us queda anar cap a l'esquerra i amb cura de no relliscar arribeu al primer tres mil de la jornada, l'Agulla Sud de Russell, on em prou feines li podreu fer una foto. Un cop baixeu, heu de seguir pujant per la canal i dirigint-vos cap a dalt de la carena. Quant estigueu arribant dalt mireu de seguir pujant amb tendència cap a la dreta, ja que és el camí més ràpid cap a la carena.






Un cop a la carena les vistes són bastíssimes, Aneto, Tempestades, Cresta de Salenques, Mulleres, vaja un paisatge brutal. Ara us toca fer la gran “putada” del dia, baixar fins el Russell Oriental, que és una punta que es veu molt avall cap a la dreta. Aquí heu d'anar en compte de no baixar per una canal molt dreta, que és la canal que es fa servir com a camí principal per pujar els Russell. Vosaltres seguiu baixant entre mig d'un caos de roques decantats cap a l'esquerra de la canal, i sempre amb direcció cap el Russell Oriental. Desprès de força estona baixant i fent una petita remuntada arribeu al Russell Oriental, el segon tres mil, perfecte mirador sobre la Vall de Salenques.







Un cop gaudit d'aquest cim heu de tornar enrere un altre cop fins a dalt de la carena, son uns 150m de desnivell, així que poc a poc i paciència. Un cop a dalt bé la part fàcil del dia, anar carenejant per acabar arribant a l'Antecima de Rusell, cim poc rellevant i tercer tres mil del dia. Des d'aquí el camí més fàcil és fer un flanqueig per l'esquerra de la carena, per un corriol força evident, que primer descendeix uns metres per acabar remuntant-los poc més endavant. Un cop a dalt, continueu pujant per la carena per acabar arribant al Pic de Russell, quart tres mil. Des d'aquí veieu perfectament els cims que envolten a l'Aneto (Espalda Aneto, Tempestades, Margalida...)







Un cop gaudit de les vistes que us ofereix aquest cim us heu de dirigir cap a un cim planer, en direcció cap a l’Aneto, un cim amb moltíssimes roques i una lleugera pujada. Ara baixeu una mica i saltant de roca en roca arribeu al cinquè tres mil, la Punta de la Brecha de Russell. Aquest cim planer és el més occidental de tots, i el que està més a prop de l'Aneto, no gaire lluny vostre. Si baixeu una mica veureu la Brecha de Russell, un impressionant tall a la roca que barra el pas al camí direcció cap al Margalida.





Ara torneu enrere i comenceu a descendir en direcció sud. Aquí heu de trobar un corriol, que és el camí que puja de la Vall de Valliberna, seguiu-lo a la dreta. Aquest corriol encara es pot anar seguint força bé, tot i que les fites s'han de buscar. Aneu baixant tot fent alguna que altre llaçada fins que després de passar per algun tram força empinat arribeu a un altre gran rocallam immens. Ara si mireu cap a la carena que baixa dels Russells veureu l'Agulla Sud-Oest de Russell, l'últim tres mil de la jornada. Aneu en direcció cap a l'agulla, cap a la seva canal oest, passeu per on pugueu, ja que de camí no ni ha pas cap. A mesura que us aneu acostant a la paret us semblarà que la canal d'accés a l'agulla és molt difícil de pujar-hi “quasi tothom té aquesta sensació”.






Nosaltres quant vam estar a la base de la canal vam decidir anar a buscar l'altre canal, la del cantó est, però si voleu provar de pujar per aquesta us estalviareu un bon tomb, i aquesta canal, tot i que sembla difícil, vista des de dalt sembla molt més fàcil del que us sembla des de baix. Bé, si opteu per no pujar-hi aneu baixant fins al final de la carena, un cop a baix comenceu a remuntar per on bonament pugueu fins arribar a la base de la canal est, que identificareu clarament.



Pugeu per aquesta canal força dreta i desfeta fins a sortir al coll, aquí entendreu el que us deia de la dificultat de la canal de l'altre vessant, vista des de dalt no sembla tant difícil. Bé, des del coll aneu cap a l'esquerra, buscant un tram de roca força llis. En aquest tram hi ha una fissura que us servirà d'ajuda per remuntar aquest petit tram i assolir així el sisè tres mil, l'Agulla Sud-Est de Russell. Des de dalt i mirant a cap a l'est, direcció a la carena que baixa de l'Agulla Sud de Russell, heu de divisar una petita canal per la part alta d'aquesta carena, aquí és on heu de dirigiu-vos ara. Pareu atenció al baixar de l'agulla, és un tram fàcil però no us confieu.




Un cop baixeu de la canal i tenint com a referència la canal de la carena, aneu avançant per aquest caos de roques, feixuc i pesat sense cap camí que seguir. Desprès de força estona saltant de roca en roca i buscant el millor pas, arribeu al peu de la canal, on aquí potser trobareu algun que altre fita que us indicaran que aneu per bon camí. Un cop a dalt d'aquesta petita canal torneu a veure la primera gran zona rocallosa que heu fet a primera hora. Buscant el millor pas baixeu cap el rocallam i comenceu a retornar cap el Coll dels Isards, que teniu a dalt a la vostra dreta.




Un cop arribeu al Coll dels Isards us queda retornar fins a l'Estany de Llauset pel mateix camí que heu passat a l'anada. Naturalment el cansament farà que la tornada sigui llarga i feixuga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada