divendres, 30 de desembre de 2016

Querol - Santa Perpètua de Gaià - Gorg Negre

Temps aproximat: 5h
Distància: 19km
Desnivell: 800m

Accés: Heu d'anar fins la població de Querol (Alt Camp). És una població una mica aïllada, però amb accés per carretera des de varis punts.

Notes: Ruta fàcil, que transita majoritàriament per bons camins, i en alguns trams senyalitzats.

Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.


VÍDEOS

Gorg Negre


Situats davant del famós restaurant Sant Jordi de Querol, traspasseu la carretera i agafeu una pista cimentada que baixa. Més avall seguiu per la pista cimentada que continua baixant ara cap a l'esquerra. Poc enllà la pista deix d'estar cimentada i desprès de fer una pronunciada corba a la dreta heu de buscar una pista secundaria a mà esquerra, molt precària, que us portarà a les ruïnes d'una masia, aquí busqueu un corriol al costat de la masia que baixa fort, cap a un altre camí una mica més avall, ben a prop del Riu Gaià. Seguiu aquest camí a la dreta i passeu ben a prop de les ruïnes de l'antic Moli de Querol.






Aneu seguint aquest camí força perdedor, que passa pel marge d'uns antics camps de conreu. Més endavant aquest precari camí s'ajunta amb un de més clar, aneu a l'esquerra per poc més enllà traspassar el Riu Gaià per sobre un pont de fusta. Ja a l'altre costat veureu unes fites a mà esquerra que senyalitzen un petit corriol, agafeu aquest camí. Aquest corriol no te pèrdua, es pot anar seguint força bé i va pujant en constància. Heu de seguir-lo durant força estona fins que sortiu a una antiga masia, el Casó del Benet. Aquí dirigiu-vos cap a uns conreus i aneu-los seguint pel seu marge dret. (NO PEL MIG, TINGUEU RESPECTE). Ja més avall veureu un camí que surt a la dreta, agafeu-lo, per tot seguit agafar un corriol que baixa avall just pel costat d'una torre elèctrica, no és més que una petita drecera per tornar a sortir un altre cop al mateix camí.











Seguiu aquesta pista durant força estona i sense pèrdua, ja que no ni ha cap més. Passats 1,5km - 2km des que heu abandonat els camps de conreu heu de trobar un corriol molt poc fressat a la dreta, marcat amb fites. Si el trobeu i el podeu seguir arribareu en pocs metres a la Font dels Xops, molt amagada. Un cop vista seguiu per la pista, passeu pel costat d'una casa i acabeu sortint a una pista principal, aquí aneu a l'esquerra i just al trencall de pistes seguiu també la de l'esquerra, de cara amunt. Aquesta pista també l'haureu de seguir durant força estona, fins que trobeu un trencall d'una pista a la dreta, bastant pedregosa, en aquest trencall agafeu la pista de la dreta, fort amunt.






 

Aquest pista també l'haureu de seguir molta estona, passeu per sota d'una línia d'alta tensió, continueu recte i desprès de força estona seguint aquest pista sense pèrdua sortiu un altre cop al Riu Gaià, junts a sota de l'imponent torre del Castell de Santa Perpètua de Gaià. Val la pena pujar-hi i gaudir de les magnifiques vistes que es tenen des de dalt el turó, i també veure les restes de l’església, on tot i el seu deteriorament encara es poden apreciar detalls del seu interior. Un cop vist baixeu pels carrers de l'encantador poble i aneu a buscar la pista que segueix el riu pel seu marge esquerra. Passada la primera casa veureu un camí a l'esquerra que traspassa el riu, aneu per aquí. Ja a l'altre costat aneu seguint per un corriol, que transcorre ben a prop del riu. 
















***A finals del segle X era d'Arnulf I de la família dels Cervelló. Les primeres mencions documentals daten del segle X quan s'esmenta com a afrontació dels termes de la Roqueta (960) i Queralt (975). A l'inici del segle XI pertany a Sal·la, nét d'un altre Sal·la, fundador de Sant Benet de Bages, descendent dels vescomtes de Conflent i destacat repoblador al Bages i l'Anoia a mitjans del segle X.
Fou destruït per Almanzur i reconstruït l'any 1012. L'any 1012, a l'altar de l'església de Santa Susanna se celebra un judici pel castell de Selmella que enfronta l'esmentat Sal·la i el seu oncle Borrell, bisbe de Vic, amb Hug de Cervelló, senyor de Montagut i fill d'Ansulf de Gurb. Un any més tard, el 1013, Sal·la féu una falsa venda al seu oncle Borrell, del castell i terme de Santa Perpètua, ja que el castell resta sota el seu domini fins a mitjan segle XI.
En aquesta època els comtes de Barcelona, en el context històric de recuperació de poder enfront de la noblesa, mostren un considerable interès per posseir Santa Perpètua. De l'any 1053 data la convinença entre Ramon Berenguer I i Alemany Hug, fill d'Hug de Cervelló; si ell, junt amb Siscarda, la seva muller, poden obtenir el castell pel comte, aquest els el donaria en feu, tot i que s'hi reservaria el dret d'estatge. Són però els Gurb-Queralt, senyors del castell de Queralt, els qui en mantenen el domini. El 1072, Bernat Bernat, fill cabaler de Bernat Sendret de Gurb-Queralt, ven al comte Ramon Berenguer I el castell de Santa Perpètua, el qual afirma que li ha pervingut per raó dels seus pares. El testament del comte Ramon Berenguer I menciona de forma expressa el castell.
L'any 1089 s'estableix un altre conveni entre els Cervelló i els comtes de Barcelona, Guerau Alemany (III) de Cervelló fa un préstec al comte Berenguer Ramon de set mil ducats d'or de València destinat a empreses bèl·liques contra els sarraïns, mitjançant l'empenyorament del castell de Santa Perpètua.
Ben aviat, a principis del segle XII, els comtes cedeixen el castell en feu als Cervelló. La butlla papal de 1154 incorpora les esglésies de Santa Perpètua als béns de l'Arquebisbat de Tarragona, que pren considerables dimensions després de la seva restauració (1118). Guillem de Montagut, fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló, posseeix també drets a Santa Perpètua i en el seu testament datat l'any 1168 els cedeix al seu fill Guillem.
Els fogatges dels anys 1365-70 assenyalen per Santa Perpètua 37 famílies i com a senyor a Guillem Ramon de Cervelló. A final del segle XV es documenten els Cervelló, barons de la Llacuna, i atenent al fogatge de 1496 la població experimenta una forta davallada: es comptabilitzen pel lloc només deu famílies.

A l'època moderna, l'any 1599, es documenta com a senyor el comte de Savallà, Bernat de Boixadors. A les darreries del segle XVIII i fins a la fi de les senyories pertany als marquesos d'Aitona, és llavors, a mitjan segle XIX, quan Santa Perpètua és en el seu màxim demogràfic, ja que suma en tot el municipi 1.030 veïns, dels quals uns 400 viuen al poble.***

Continueu seguint aquest camí sense massa dificultats, més endavant el camí esdevé senyalitzat i surt a una pista principal, Aquí aneu a la dreta i passeu pel costat de les ruïnes del Moli de Seguer. Continueu per la pista, passeu una altre vegada pel trencall que havíeu passat abans i ara seguiu la pista de l’esquerra, avall. Més endavant traspasseu el riu i desprès d'una pujada estigueu atents a trobar unes roques que sobresurten de la cinglera, son les Roques del Benet, on hi podreu veure també l'Avenc de les Roques del Benet. Un cop vist continueu per la pista i quant arribeu a un trencall aneu a la dreta, seguint direcció a Querol. 








Pocs metres enllà trobareu la senyalització cap el Gorg Negre, seguiu-la i en uns 200 metres arribeu a l’insòlit paratge, i dic insòlit perquè sembla mentida que en una comarca com l'Alt Camp es puguin trobar indrets com aquest. Passeu un llarg pont de fusta, i seguint el curs del riu arribeu al Gorg Negre, on una petita resclosa (part d'un projecte inacabat d’una presa) fa que l'aigua quedi reclosa i formi un impressionant toll, de color fosc, tot reclòs entre les parets que formen el congost, un paratge impressionant.






Un cop vist torneu enrere fins el trencall i ara seguiu direcció cap a Querol, en poc més de 10 minuts tornareu a estar a la petita població. 



Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada