diumenge, 21 d’abril de 2019

Ruta del Llobregós (GR 170)

Temps aproximat: 16h ( 2 dies)
Distància: 68km
Desnivell: 1400m

Accés: Aquesta ruta en principi comença des de la població de Torà, però si la voleu fer en 2 dies la millor opció és començar a Sant Serni de Llanera, ja que la nit la podreu passar a Torà, que és una població més gran i teniu més opcions per dormir. 

Així doncs, si la feu en dos dies, aneu fins a Sant Serni de Llanera, on s'hi arriba des de Torà, agafant la carretera que va a Ardèvol i més enllà agafant el trencall a mà esquerra cap a Sant Serni de Llanera.

Notes: Recorregut molt ben senyalitzat durant tota la ruta, que transcorre bàsicament per pistes i camins amples i nets. Algun que altre camp haureu de travessar, però el camí no te pèrdua. 

Al ser tot un GR no te cap pèrdua, ja que hi han marques i pals indicadors durant tota la ruta, tot i que si es vol seguir la ruta amb GPS no estarà de més. Comentar també que tot i que el GR no passa per dins d'alguns pobles, nosaltres si que ens vam desviar alguns metres per visitar-los i recorre els seus carrers, crec que val la pena i no suposa cap gran esforç.

La millor època per fer aquest recorregut seria entre Abril i Maig, ja que és quant els sembrats estant verds i macos, i fa que el paisatge acompanyi a aquesta ruta.

Totalment des-aconsellable fer aquesta ruta a l'estiu o amb dies de calor, penseu que hi ha molt poca ombra i aigua durant tota la ruta, així que s'ha de tenir amb compte.

No detallaré la ruta, penjaré quatre fotos per trams per fer-vos una idea.


Aquí us deixo també informació de l'hostal on vam dormir.

Hostal Jaumet


I la informació i tracks de la FECC

Enllaç de la FECC del GR 170


Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.



Primer dia (41,5km - 10'30h)

De Sant Serni a Vallferrosa (km 7)

















***Per aquesta rodalia és on es trobava, a l'Alta Edat Mitjana, la concentració més gran de fortaleses de la regió. Això indicaria que devia ser el centre de la major part de l’activitat a l’època i, també, el punt central de la frontera entre la Catalunya vella i la nova.
El castell de Vallferosa (kastrum de Valle Frausa) apareix documentat des de l'any 1052, moment en el qual pertanyia al comtat d'Urgell. El seu nom donà origen, en el s. XII, a l’aparició d’un llinatge homònim, d'alguns membres del qual es coneixen unes poques dades. Un d’ells fou Berenguer de Vallferosa, que el 1195 donà a Santa Maria de Solsona tots els béns i drets que posseïa al mas Soler, situat dins el terme d’aquest castell.
El 1196 n’era senyor directe, com a feudatari dels comtes, Ramon de Ribelles, el qual, aquest any, va vendre a Bernat i a la seva esposa la fortalesa de Vallferosa amb tot el seu terme. Com totes les fortaleses de l’època, va anar canviant de senyors i quan, a finals del segle XIV, es creà el comtat de Cardona, va passar a formar-ne part. Posteriorment, s'integrà a la batllia de Torà d'aquest comtat (després ducat) i el senyor traslladà la residència a la masia de Clavells.***


De Vallferrosa a Biosca (km 20)













De Biosca a  Ivorra (km 34,5)
















***El poble de Palou de Torà, també anomenat Palouet o Palou de Massoteres, es troba a llevant del terme municipal de Massoteres. Es tracta d'un poble medieval que fins a mitjans del segle XX conservà l'estructura de vila closa, amb dues portes d'entrada. Una d'elles s'obria davant l'església de Sant Jaume -advocació poc freqüent en les esglésies d'aquestes contrades- que estava fora de la vila. El lloc de Palouet és esmentat l'any 1116 en el testament de Pere Ponç.
L'església de Palou, com la de Massoteres, era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll. Des de finals del segle XVI pertany al bisbat de Solsona. L'any 1894 esdevingué parròquia. Per donar habitatge al capellà es va haver de construir la rectoria.
L'edifici actual és una construcció reformada sobre una fàbrica medieval.***

***Segons la tradició on hi ha la capella hi havia un murinyol, una torre petita de guaita del temps de la reconquesta. D'aquí ve un dels noms amb què és coneguda la capella. L'altre, apareix en un document de l'any 1429 en el que s'esmenta una propietat a l'Ampalou en el comellar de Sant Pere que paga el cens a l'església de Sant Gil de Torà. A l'interior hi trobem la data 1615, moment en què es degué reedificar la capella, ja que el 25 d'abril del mateix any el rector Joan Jeroni Grau beneí la capella i organitzà una processó a la qual assistiren el doctor Bernat Salba i els habitants de Torà i l'Aguda.***


De Ivorra a Torà (km 42)

 






Segon dia (26,5km - 5'30h)

De Torà a Ardevol (km 57)

















d'Ardevol a Sant Serni (km 68)












***Castell termenat. Documentat el 1010. El castell de Llanera és esmentat ja el 1010 al testament del bisbe de Vic Arnulf. Més endavant el comte i bisbe d'Urgell el cedí­ a Guifre Eldemar i, si no tenia fills, a la seva canònica. Entre els feudataris hi hagué Pere Humbert, fill d'Humbert Guitard, probablement germà del prepòsit de la canònica solsonina Ramon Guitard, que acompanyà el comte d'Urgell en les expedicions castellanes. La jurisdicció del terme passà a la nissaga dels Vilaró, que tingué un paper important a l'Església de Solsona, però la jurisdicció criminal fou dels vescomtes de Cardona, dins la batllia de Cardona. Del primitiu castell no en queda ni rastre. Les runes actuals són les restes d'un antic casal senyorial fruit de diferents èpoques (s. XVI al XIX).***

Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada