dimecres, 8 d’agost de 2018

Zona Infiernos (9 Tres Mils)

Temps aproximat: 11'30h
Distància: 16km
Desnivell: 1700m

Accés: Heu d'anar fins a Panticosa, i d'aquí seguir per la carretera fins als Baños de Panticosa, un cop allà aparqueu i dirigiu-vos fins a la Casa de Piedra. Allà s'agafa el GR-11 que puja fins el Refugio de Bachimaña, des del refugi comença la ruta.

Notes: Nosaltres vam fer la ruta sortint del Refugio de Bachimaña, molt ben equipat i amb un personal excel·lent. Si voleu començar la ruta des dels Baños de Panticosa, sumeu-li 600 metres més de desnivell i 4 quilometres.

La ruta és llarga, i transcorre per terreny aeri i abrupte. S'ha d'estar acostumat a identificar camins precaris i a avançar per terreny d'alta muntanya.

Indispensable portar grampons i sobretot piolet, ja que la ruta transcorre per alguna que altre zona amb neu.

Vigileu al baixar dels Infiernos en direcció cap al Arnales, hi ha una canal, on normalment i queda neu, aquí NO US HI POSEU, hi ha hagut més d'un accident greu.

De l'Algas al Argualas es pot anar per dalt la cresta, nosaltres com no estàvem segurs de si es podia passar bé o no vam baixar uns metres per passar per baix.

Com sempre en aquestes rutes canviaré algunes fotos de nit, per fotos de dia.



Enllaç Wikiloc: Atenció, l'enllaç del wikiloc no té perquè ser igual que la ruta descrita més avall, en alguns casos sol variar.


VIDEOS

Panoràmica des de l'Arnales 

Panoràmica des del Garmo Negro 

Panoràmica des de l'Algas Norte 

Panoràmica des de l'Argualas 




Sortiu del Refugio de Bachimaña i seguiu el GR-11 en direcció cap als Ibones Azules. Aquest GR transcorre pel costat del Ibon Superior de Bachimaña, de gran bellesa. Ja al fons de la vall arribeu a una zona que corre aigua per tot arreu. Aquí veureu una sèrie de passarel·les metàl·liques que us ajudaran a traspassar aquesta zona sense dificultats. 









Arribeu a un trencall, a la dreta aniríeu cap el Port del Mercadau, vosaltres aneu a l'esquerra, seguint el GR-11 en direcció cap el Collado de Tebarray. Passeu pels costa dels Ibones Azules, amb els Infiernos just al vostre davant, amb la seva característica marmolera. Potser comenceu a trobar algun que altre tram amb neu abans d'arribar al coll.









Ja al Collado de Tebarray heu d'abandonar el GR-11 i enfilant-vos a l'esquerra, per terreny molt pedregós però ben senyalitzat amb fites. Aneu seguint el camí que després de força estona supera un petit ressalt, on el camí descendeix una mica, passa per la marmolera i torna a remuntar. Ja a l'ultima pujada, i amb vistes als espectaculars Ibones de Pondiellos, arribeu al primer cim, el Infierno Occidental.









Des d'aquest cim només es té que seguir la cresta, fàcil i ample fins a l'altre cim, el Pico de Infierno. Des d'aquest cim i desprès de baixar a un petit coll pugeu fins el tercer, el Infierno Oriental. D'es d'aquí heu de retornar al petit coll que separa els dos últims Infiernos. Hi veureu una canal molt tancada, per aquí NO BAIXEU!!!, busqueu un corriol que baixa per la dreta de la canal, amb alguna que altre fita i amb molt de compte.










Ja a baix de tot arribeu a una zona de neu, aquí heu de traspassar aquesta zona en diagonal, cap a l'esquerra i intentant baixar sense massa verticalitat, ja que la pendent que hi ha aquí és força pronunciada. Un cop en zona més segura heu de remuntar a l'esquerra cap a la canal que veieu més amunt. Si hi ha molta neu, passeu per la dreta, per sobre les roques, s'hi pot passar bé. Un cop al coll aneu a la dreta i arribeu el cim del Arnales.







Un cop gaudit, baixeu fins avall i seguiu el corriol cap a l'esquerra, passant per sota el Pico de Pondiellos, i arribant al Collado de Pondiellos. Aquí us heu d'enfilar cap a una canal que teniu a la dreta. Tot i semblar molt espectacular, es pot pujar bé i sense massa dificultat. Desprès d'una estona de grimpadeta arribeu a dalt i tot seguint fites arribeu a l'Agulla de Pondiellos. 











Des de l'agulla teniu la espectacular vista de la paret sur del Garmo Negro, que des d'aquí sembla impossible de superar. Bé, baixeu fins a un coll per un corriol molt empinat. Des del coll baixeu molts pocs metres a l'esquerra i intenteu localitzar a la paret una franja vermella de roca, que se'n va amunt. Aquesta franja és la que heu de seguir de referència per remuntar aquesta vertical paret, pareu atenció aquí a possibles relliscades. Ja ben amunt sortiu quasi bé a dalt de tot, aquí aneu a l'esquerra i fàcilment arribeu al cim del Garmo Negro.









Des del Garmo Negro heu de continuar per la cresta i continuar baixant fins a la Collada de Argualas, des d’aquí les vistes cap a l'antic circ glaciar són impressionants. Bé, continueu pel corriol que segueix carena amunt, sense pèrdua. i arribeu al cim de l'Algas Norte. Ara, continueu per la carena, amb més compte ja que el terreny no és tant fàcil i s'ha de fer alguna grimpada. Amb poca estona arribeu al cim de l'Algas.












Des de l'Algas s'ha de retrocedir uns metres i intentar baixar avall, intentant anar en direcció cap a l'Argualas, per sota el que seria la cresta que separa l'Algas i l'Argualas. Heu de mirar de trobar el corriol que s'enfila amunt, ben trepitjat, i un cop trobat nomès heu de seguir les fites fins al cim de l'Argualas, el novè.






Baixeu i aneu seguint fites, de cara avall. Aquí segurament també trobareu neu, així que amb compte. Aneu baixant pel costat del Barranco deras Argualas però parant atenció a no desviar-se massa avall, ja que acabaríeu a Panticosa. Nosaltres vam acabar passant pel dret, és a dir, marxant cap a l'esquerra, evitant la neu, però sense baixar massa avall, fins que vam trobar un corriol ben fressat. Un cop trobeu el corriol ben fressat aneu avall, seguint-lo fàcilment.








Baixant per aquest corriol, si trobeu un altre corriol a mà esquerra i menys fressat senyalitzat amb fites, agafeu-lo, anireu fins als Ibones deros Arnales. Si no trobeu aquest corriol no passa res, més avall n'hi ha un de ben senyalitzat, però haureu baixat uns metres més que desprès haureu de pujar. Des dels llacs heu d'anar seguint les fites, tot vorejant els llacs. Desprès de força estona baixant, per un corriol poc fressat i amb algun que altre tram tapat d'herbes sortiu al GR-11, ja ben a prop del Refugi de Bachimaña. Ara ja només us queda seguir uns minuts més amunt per tornar a estar al refugi.







Ja Hi Sou.