dijous, 29 de desembre del 2011

Collbató - Santa Cova - Monestir - Sant Joan - Santa Magdalena - Pou de Costa Dreta

Temps aproximat: 4'30h
Distància: 13'5km
Desnivell: 1000m

Accés: A Collbató s'hi accedeix tant de Barcelona, com de Lleida per l'autovia A2. Agafeu la sortida de Collbató. L'excursió comença a l'aparcament de l'ermita de la Salut (carretera de les Coves del Salnitre)

Notes: Per baixar a Collbató varem baixar per la drecera de Fra Garí, és un camí força inclinat i pedregós, aneu amb compte si està mullat.

No feu cas del desnivell del track del wikiloc, com passa a vegades fa una mica el "tonto" i es pugen coses rares.





Sortiu de l'aparcament i agafeu el camí que s'enfila a l'esquerra, senyalitzat com a GR (just al costat de la barrera de la carretera) poc més amunt torneu a sortir a la carretera. Pugeu per la carretera, cap a les escales que porten a l'entrada de les Coves de Salnitre. Arribeu al final de les escales, que a mà esquerra us pugen a l'entrada de la cova, deixeu-les i continueu pel camí que marxa a la vostra dreta en direcció cap al monestir.






El camí va recorrent la base de la muntanya amb impressionants vistes de les seves parets. Obvieu qualsevol trencall que trobeu, només heu de seguir el camí principal i les indicacions cap a la Santa Cova o el Monestir. Arribeu a la zona de les llaçades, on el camí puja de valent. Bastant més enllà us trobeu el camí que puja cap a Sant Miquel, vosaltres tireu recte, cap a la cova.







El camí passa just per sota de la Santa Cova, quant sortiu al camí principal aneu a l'esquerra per visitar la cova si és que està oberta. Ara agafeu el camí del monestir de cara avall. Durant el camí podreu anar contemplant el Rosari Monumental de Montserrat. Passareu per davant l'edifici del funicular de la Santa Cova on a partir d'aquest punt el camí es fa més costerut, però és un tram no gaire llarg.









***La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat.
A la Santa Cova s'accedeix a través del Camí de la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916.***


Arribeu a Montserrat, un cop aquí us heu de dirigir cap el camí que passa per davant de l'edifici del funicular de Sant Joan, en direcció cap a Sant Miquel. Aneu seguint el camí de cara amunt, per aquest camí cimentat i ombrívol. Passareu pel trencall de la Creu de Sant Miquel, aneu-hi, les vistes valen la pena, no us portarà més de 5 minuts.







***Per informació de Montserrat*** 



Seguiu pujant i passeu pel costat de l'ermita de Sant Miquel, més amunt  arribeu a una bassa, aquí aneu al seu extrem i busqueu un corriol que puja per la seva esquerra, és una drecera per estalviar-vos un tram de camí cimentat. El camí va guanyant alçada fins que s'arriba al Pla de les Taràntules, on es troba l'estació superior del Funicular de Sant Joan. Dés d'aquí seguiu el camí en direcció a Sant Joan i Sant Onofre.









***La capella de Sant Miquel és considerada per molts historiadors com la primera de totes les del Montserrat en antigor. Probablement, el fet esmentat per algun escriptor d'ésser instituït l'arcàngel sant Miquel com a patró de la muntanya des del segle III donà valor a aqueixa creença. També hi ha una llegenda que esmenta que l'any 253, sant Miquel enderrocà el Temple de Venus, i el país, utilitzant les mateixes runes de la primitiva capella com a fonaments, li aixecà un temple. Hi ha referències històriques de Sant Miquel a l'any 1211, quan Guillem de Montserrat i la seva muller Beatriu cediren a la Verge els drets que tenien a la quadra i dependències, que pertanyien a Sant Miquel. En la Crònica del rei Pere IV d'Aragó, quan comenta la seva anada a Montserrat el 29 d'abril de 1344 esmenta una església apel·lada Sant Michael.

Durant la guerra amb França, el 17 de maig de 1810, l'enginyer coronel Rey, governador militar de Montserrat, amb la missió de preparar la defensa de la muntanya, enderrocà la capella perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics, i les tropes mutilaren i llençaren la imatge del Sant a un bardissar. Aquesta imatge actualment consta com a peça històrica al Museu del Monestir.

El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, va ser beneïda una nova capella erigida damunt dels antics fonaments, amb una bonica creu de terme enfront. Contemporàniament s'hi ha bastit un vistós edifici com a capella.***



Arribats a l'ermita de Sant Joan, pugeu al monestir de Sant Onofre, enclavat a la paret i totalment derruït, travesseu-lo i arribeu a l'altre extrem, on hi han unes escales equipades amb unes cordes. Aneu de cara amunt per dins un bosquet i arribeu a una clariana, seguiu a l'esquerra direcció cap a Santa Magdalena. Un cop a l'antiga ermita seguiu un corriol amunt, fins arribar a la miranda de Santa Magdalena un fantàstic mirador de la Serra de Montserrat, el Cavall Bernat, l'Elefant, les Gorres...













***A l’ermita de Sant Onofre no era possible accedir-hi a cavall, per arribar hi havia un camí amb escales part de les quals estaven excavades en roca, després s’havia de creuar un pont de fusta que penjava sobre un precipici. Com que estava situada a la vessant d’una muntanya, gaudia d’una bona vista panoràmica del pla. Segons elMonasticon hispanicum va ser erigida per l’abat Pedro Burgos, al final del segle XV l’abat Garsias de Cisneros la va restaurar i es va mantenir dreta fins que va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.***

***L'ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal.***



Per tornar baixeu fins a baix del tot de les escales, un cop allà agafeu el camí que teniu davant vostre, direcció a Collbató. Baixeu per un camí pedregós però força ample i de bon fer. Arribareu a un camí transversal, (camí de Bateries), agafeu-lo a la dreta, traspasseu la Riera de Santa Caterina i a partir d'aquest punt estigueu atents a trobar a mà dreta l'avenc petit de Costa Dreta. Aquí s'inicia el corriol que va fins al Pou de Costa Dreta. El corriol està ben fressat i ben fitat, no tindreu massa problemes per arribar a la boca del pou, conteu uns 25 minuts anar i tornar.










Un cop vist el pou, torneu enrere fins el camí de Bateries i baixeu avall, per les famoses llaçades. Aquí pareu atenció a trobar unes marques al terra amb els colors del PR (groc i blanc) i que us fan abandonar aquest camí cap a l'esquerra. Aquest camí és molt vertical, pedregós i pràcticament caminareu per on baixa l'aigua, sembla més un torrent que un camí, però es pot anar baixant força bé. Aneu baixant amb compte, passareu per davant d'un pessebre i més avall arribareu a un camí. Aneu a l'esquerra de cara a les al poble. Abans d'arribar al poble heu de trobar un corriol a mà esquerra, aneu cap aquí i amb uns 10 minuts torneu a estar a on teniu el cotxe.







Ja hi sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada