Temps aproximat: 5'30h
Distància: 18km
Desnivell: 800m
Accés: Heu d'anar fins a la població de Santa Maria de Besora i aparcar a l'entrada del poble
Notes: El corriol per baixar del poble a la Riera dels Ferrers és una mica perdedor, inclús en algun moment pot semblar que no hi sigui. Recomanat almenys en aquest tram l'ús del GPS.
Per baixar del Castell de Besora es passa per un camí on hi han unes escales de fusta molt empinades i després un corriol força dret on hi ha alguna corda que ajuda a baixar, però no deix de ser un camí força costerut. En cas de dubte baixar per on s'ha pujat per retornar al poble.
VÍDEOS
Sortiu de l'aparcament i dirigiu-vos just a l'entrada del poble, aquí agafeu la pista seguint el GR-151, direcció cap al Castell de Montesquiu. Al primer trencall abandoneu el GR i aneu a l'esquerra. Passeu pel costat de la Masia del Pla i pocs més enllà estigueu atents a abandonar aquest camí i agafar un corriol a mà esquerra senyalitzat amb fites. Aneu seguint-les fins arribar a dalt de tot on hi ha el Castell de Besora, des on és tenen unes grans vistes.
***El castell és esmentat l'any 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d'aquesta família, ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell.
L'església de Santa Maria, documentada el 898, era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.
A finals del segle XIV el castell i les seves terres van passar a mans d'una branca lateral de la família Besora, i al segle XV apareix vinculat a la família Canet. Durant la guerra remença l'edifici va ser més fortificat, però al segle xvii, durant la Guerra dels Segadors, el castell ja es trobava en mal estat. Els comtes de Santa Coloma, els Queralt, van ser els darrers senyors del castell fins al segle xix. Durant aquest segle, la utilització continuada del castell per les tropes carlines va provocar que l'any 1839 els liberals el fessin enderrocar, com també l'església de Santa Maria.
L'església fou transformada i renovada al segle xiv i novament el 1590, quan es construí el portal i l'ull de bou del mur de ponent, i encara al llarg del segle xvii, quan s'obriren als murs de la nau les capelles de la Mare de Déu del Roser i de sant Isidre. La volta devia ser refeta potser a causa dels terratrèmols del segle xv i l'interior fou arrebossat.
La capella deixà de ser parròquia el 1759, quan es construí la nova parroquia al Pla de Teia, tot restant com a santuai marià.***
Un cop vist, torneu fins a l'entrada on hi han les muralles del castell i aquí heu de buscar unes escales de fusta molt dretes per on baixar, atenció en aquest punt. Aneu baixant per aquest corriol una mica costerut fins a sortir al davant del cim de La Valona. Un petit turó de sorra fina i gris, que sembla que algú així portat fins aquí expressament. Continueu baixant pel corriol, ara força dret amb algun que altre passamà que ajuda a baixar. Ja a baix sortiu a un camí més ample que heu de seguir a la dreta. Poc més enllà, sortiu a una pista on hi passa el GR-151, aquí aneu recte i seguint marques torneu fins a baix al poble.
Un cop a baix al poble gireu el primer carrer a esquerra, i tot seguit el següent a la dreta. Més endavant gireu un altre cop a l'esquerra de cara amunt, per un carrer sense sortida. Aquí sortiu a un camp on hi han feixes. Si aneu i no hi ha herba, cap problema, podreu anar baixant. Si aneu com nosaltres amb l'herba fins el genoll, o tindreu més difícil. Aquí l'ajuda del GPS pot anar bé.
En tot cas, si us aneu fixant bé es pot anar seguint aquest corriol una mica perdut fins que sortiu a un petit torrent. Traspasseu-lo i aneu a la dreta, ara ja per corriol més marcat. Més avall i arran de la Riera del Ferrers, us trobeu un altre corriol i seguiu de cara avall. En aquest punt la riera i fa uns bonics tolls. Més avall agafeu el corriol a la dreta que abandona la riera i comença a pujar lleugerament. Desprès de força estona pujant per aquest corriol sortiu a una pista principal, on ja hi teniu indicat la direcció cap als bufadors.
Ara aneu seguint les indicacions fins a endinsar-vos en una immensa fageda. Aquí veureu un corriol a mà dreta senyalitzat amb un a marca vermella, pugeu per aquí. Aquest corriol s'endinsa als Bufadors de Beví, un petit paradís verd, de roques immenses, forats i parets altes. Un indret d'aquells que es fan servir per gravar pel·lícules. Val la pena estar-s'hi una estona. Diuen que en dies de vent es pot sentir bufar aire dels diferents forats, nosaltres no vam tenir aquest sort.
Un cop gaudit continueu pel corriol, que ja abandona aquest paradís verd i comença a resseguir la carena dels Bufadors. Un corriol una mica trenca-cames ja que es puja i baixa varies vegades. Desprès de força estona per aquest corriol sortiu a la carretera del Coll de Beví. Ara, us toca una estona llarga, llarga per aquest carretera en direcció cap a Sant Maria, conteu uns 40 minuts.
Un cop al poble, seguiu recte fins a trobar la carretera principal, i aquí agafeu la pista en direcció cap a Sobrerroca. Aneu seguint sense pèrdua aquest camí fins que ja acabeu sortint a una pista. aquí aneu a l'esquerra i seguiu indicacions cap Salt del Mir. Sortiu a una pista principal, fins arribar al veïnat del Mir. Aquí ja només us queda seguir les indicacions i les marques del GR per arribar a on està el salt.
Abans passareu per l'antic molí, encara amb forces parets den peu, per ja arribar a baix d'aquest espectacular salt. Des de baix impressiona la seva immensitat, i si us hi fixeu, sembla la cara d'una persona amb la boca oberta (cadascú amb la seva imaginació).
Bé, un cop vist retorneu enrere fins al trencall on heu sortit a la pista, just desprès d'una petita bassa. Aquí, continueu per la pista i acabeu sortint igualment un altre cop al poble a on teniu el cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada