Gorgs de la Plana d'Hostoles - Castell d'Hostoles - Ermita de Puig-Alder

 

Temps aproximat: 6h
Distància: 15km
Desnivell: 600m

Accés: Heu d'anar fins a la població de la Plana d'Hostoles i aparcar al carrer Noguers, on hi ha la zona de pícnic les Planes del Junquer.

Notes: Ruta variada i entretinguda, on visitarem alguns gorgs de la zona, alguns d'ells amagats i si baixa aigua de ben segur que us mullareu. 

Recomanable portar com a mínim calçat amb Goretex, mitjons de recanvi per si les mosques o si més no, venir preparats per descalçar-vos.

Important també el GPS. En principi no s'agafen camins gaire amagats, però si que per la zona dels gorgs hi han varis corriols que poden despistar una mica.

Per últim, comentar que per controlar l'accés a la zona dels gorgs s'ha de pagar una entrada de 5€ per persona. (comentar que ens vam trobar 2 controls d'accés).

Enllaç per la compra d'entrades

 

 VÍDEOS

Gorg de la Plana

Gorg del Duran

Gorg de la Mola (1)

Gorg de la Mola (2)

Panoràmica des del Castell d'Hostoles

Gorg dels Murris

Gorg de Can Poetí

Sortiu de l'aparcament i aneu a buscar la carretera que traspassa tota la població. Seguiu-la amunt, fins arribar a l'alçada del cementiri. Aquí seguiu indicacions i en poca estona arribeu al primer dels gorgs, el Gorg de la Plana. Un cop vist, seguiu per un petit pont de fusta i aneu al següent dels gorgs, el Gorg del Duran.

Aquests 2 són els més coneguts. A partir d'aquí, seguiu un corriol que surt a l'esquerra del Gorg del Duran i seguint una mica més amunt arribeu a la Resclosa de Can Paulí. Aquí, depenent de l'època us haureu de mullar els peus i passar per sobre la resclosa. Passada la resclosa, a la dreta i teniu el Gorg de la Llaura, vosaltres aneu cap a l'esquerra, per un corriol una mica perdedor, però sempre seguint el corriol més proper a l'aigua arribeu al Gorg de la Mola. uns dels més profunds, on hi ha una cova només accessible en barca i la Cova de la Torre, on si volem entrar també haurem de traspassar el riu.

Un cop vist, podeu passar si voleu per dins la petita gruta que forma el riu, una sensació espectacular d'estar enmig d'una petita cascada. Bé, ara aneu a buscar el corriol que ja marxa de la vora del riu i surt a una pista. Aquí aneu a avall i traspasseu el Pont de la Torre, on a l'altre costat hi ha una curiosa font que raja intermitentment.

Un cop vist, retorneu a l'altre costat del pont i agafeu el corriol que puja amunt a l'esquerra, on en pocs metres sortiu a la via verda. Aquí seguiu indicacions cap el Castell d'Hostoles i sortiu a la carretera. Des d'aquí, traspasseu-la i seguiu el corriol que puja fort amunt fins que desprès de força estona pujant de valent sortiu a d'alt del castell. Les vistes des de d'alt de la torre dels castell són magnífiques.

***Història del Castell d'Hostoles***

Un cop vist, aneu a buscar un corriol que surt del costat oposat per on heu entrat al castell. Aquest corriol va baixant per algun que altre tram equipat amb esglaons i cordes fins que surt a un camí principal. Aquí seguiu a la dreta obviant qualsevol altre camí, fins que arribeu a una petita esplanada on hi ha una gran fita. Aquí heu de parar atenció i agafar un corriol que baixa lleugerament a l'esquerra i comença a seguir fites.

Tot seguint les fites anireu resseguint la carena que puja al Puig de la Naspleda. És una camí força costerut i que en algun tram s'han de fer servir les mans, però és molt entretingut. Un cop de baixada aneu seguint el corriol, sempre de baixada, fins que ja veieu a la llunyania l'Ermita de Sant Salvador de Puig-Alder, enclava en un petit turó. Ara, i desprès de fer una breu pujada arribeu a peus de l'ermita, des d'on es gaudeixen de grans vistes.

***Antigament en aquest mateix lloc s'alçava el Castell de Puig-alder, del qual en tingueren l'alta sobirania els comtes de Besalú. Bernat Tallaferro, comte de Besalú, llegà el castell al seu testament, l'any 1025, al seu fill i successor Guillem. Als documents antics és anomenat Adcder, Podio-alder i Puigalder. El Castell estarà unit a la casa Hostoles fins a Miró III, que el donà en testament (1212) a la seva filla Dulcia. Aquesta, per enllaços familiars, el llegarà a Berenguer (1141) i a Pere (1142). Després el castell passà a mans de la família Palafolls (Ramon, 1259-1260; Pere, 1266-1277). L'any 1281, Ermessendis de Cartellà, senyora del castell d'Hostoles, el porta en dot, juntament amb el d'Hostoles i el de Rocacorba, pel seu casament amb Bernat Hug de Serrallonga, Baró de Cabrenç.

El castell va passar a la corona fins que el rei Joan II el cedí a Francesc de Verntallat. Mort aquest, els castells d'Hostoles i de Puigalder retornaren a la corona.***

Un cop gaudit, agafeu un corriol que baixa fort avall fins a sortir a una pista, aquí aneu a la dreta i passeu per davant de la masia del Portet. Seguiu per la pista fins que després d'una corba a mà dreta veieu un corriol a mà esquerra. Aquí abandoneu la pista i seguiu el corriol. En teoria aquest corriol transcorre per un GR, tot i que de marques se'n veuen ben poques. Bé, seguiu corriol sense pèrdua fins que sortiu a un camí més ample. Aquí continueu sempre en la mateixa direcció obviant altres canvis de sentit fins que sortiu davant de la Masia de l'Hoste.

Aquí, ja trobeu pista asfaltada que ara haureu de seguir força estona. Passeu davant de l'església de Sant Cristòfol dels Cogolls, i de l'Ermita de Sant Pelegrí. Pocs metres enllà ja veieu el trencall per anar fins el concorregut Gorg dels Murris. Un gorg i salt molt bonics, i d'aigües cristal·lines us esperen en aquest racó. 

Un cop vist, retorneu a la carretera i seguiu-la a l'esquerra. Quant arribeu a l'alçada d'un petit coll on hi ha una masia a dreta i esquerra, abandoneu la carretera i seguiu una pista a l'esquerra. Més endavant, seguiu de cara avall i sortiu a la via verda. Seguiu-la a l'esquerra, fins que just abans de creuar el pont, us heu de desviar escales avall per visitar l'últim dels gorgs, el Gorg de Can Poetí. Un gorg immens, on el riu i fa petits sals d'aigua. 

Un cop vist, retorneu a dalt cap a la via verda i aneu-la seguint. Un cop passada la carretera que traspassa el poble, pareu atenció a seguir una pista que abandona la via verda i baixa a l'esquerra, just pel darrere dels patis d'unes cases i de seguida arribeu a on teniu el cotxe.