Temps aproximat: 6'45h
Distància: 20km
Desnivell: 950m
Accés: Heu d'anar fins a la població Vallfogona del Ripollès i aparcar a l'aparcament de terra que hi ha al costat del pavelló d'esports.
Notes: Ruta molt ben senyalitzada quasi bé tot el recorregut, per bons camins i ben fressats.
VÍDEOS
Sortiu de l'aparcament i aneu cap al Castell de Vallfogona. Aneu cap dins el nucli medieval, que és una meravella, i pocs metres avall veieu un pal indicador on hi posa "Castell de Milany" vosaltres cap aquí avall. De seguida arribeu al pont medieval, punt on heu d'abandonar el GR que se'n va a la dreta i vosaltres seguiu el corriol que segueix vora la riera, recte amunt i seguint marques de color lila.
***Aquesta fortalesa o casal fortificat es trobava dins l'antic terme del castell de Milany, al casal on residí la família Milany a partir del segle xiii. La primera notícia de l'existència d'aquesta fortalesa és de l'any 1280, quan Sibil·la, comtessa d'Empúries i vescomtessa de Bas, vengué al seu possible nebot, Dalmau de Palau, la seva sala o estatge («salam nostram silve stadium») del castell de Milany, amb Vallfogona i les parròquies de Llaés i Puigmal. El nou feudatari i cap de la tercera família Milany, l'any 1295 refeu la fortalesa, la qual cosa feu que l'abat de Sant Joan, que era el seu senyor superior, l'hi aixequés un plet l'any 1297 per haver reconstruït el castell de Milany i refet la fortalesa de Vallfogona anomenada La Sala i haver-ne construït una de nova a Vidrà, doncs el feudatari no estava autoritzat de fer obres sense el permís de l'abat. Encara més tard, vers l'any 1330, la Sala fou reconstruïda per Ramón de Milany. A causa del fet de residir la família Milany a la Sala de Vallfogona, el nom de Vallfogona anà apareixien més sovint al costat del castell de Milany i, quan a l'any 1600 es concedí un nou títol a Miquel Galceran de Pinós, que era baró de Milany, se li donà el de comte de Vallfogona i no de Milany. Actualment són els ducs de Híjar els qui ostenten aquest càrrec. Al principi del segle xx (cap el 1910) el casal fou reparat pel seu propietari Eusebi Budallés, de Ripoll, que hi sojornava temporalment, i fa poc temps es tornà a restaurar, però té una part ruïnosa i serveix només de masoveria.***
Més amunt heu de seguir el corriol, que ara puja per un petit torrent a la dreta. Més amunt sortiu a una pista asfaltada, seguiu-la a la dreta. Més amunt trobeu un trencall, vosaltres direcció Milany. En poca estona arribeu a la Font de la Tosca, una formació de tosca, que es pot traspassar per dins i té una bona alçada.
A partir d'aquest punt gaudireu de nombrosos salts i gorgs. El camí està ben senyalitzat en tot moment, inclús els corriols per anar fins els gorgs tenen el seu pal indicant-ho. Per anar fins el Salt del Bisbe s'ha de traspassar la riera i entrar dins el bosc, una fageda espectacular.
Bé, aneu tirant amunt sense pèrdua fins que al final sortiu a una petita pista, aquí heu d'anar cap a la dreta i anar seguint la pista que marxa planera. En algun punt és més corriol que pista, però es pot seguir sense problemes. Passeu pel costat d'un antic corral i metres més enllà i sempre seguint la pista principal enllaceu amb el GR que puja des de Vallfogona.
Ara, només heu de seguir les marques de GR, que va pujant (en algun punt força fort) en direcció cap el Castell de Milany, un magnífic mirador de la zona. Un cop gaudides les vistes retorneu uns metres enrere i seguiu la pista per on heu vingut. A partir d'aquest punt obvieu les marques de GR i comenceu a seguir marques de color groc.
Tot seguint aquestes marques anireu avançant per la Serra de Santa Magdalena, on desprès d'uns 4-5km arribeu a l'ermita que li dona nom a la serra, l'Ermita de Santa Magdalena. Un cop vist, ara us toca baixa de valent. El corriol per alçada ràpidament tot traspassant alguna que altre pista.
Ja Hi Sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada