dijous, 19 de març de 2020

El Castellot - Marmellar - Castell de Marmellar

Temps aproximat: 4'30h
Distància: 16km
Desnivell: 600m

Accés: Heu d'anar fins a la població de La Mùnia. Just abans d'arribar al Camp de Futbol heu de girar a la dreta en direcció cap a Castellví de la Marca. Aneu seguint la carretera fins veieu el trencall cap a l'Ermita de Sant Sadurní. Aparqueu darrera de l'ermita

Notes: Ruta fàcil, que transita pràcticament tot el recorregut per pistes, tot i que s'ha de parar atenció. Pot ser que tingueu problemes si aneu sense GPS, no hi ha quasi bé cap senyalització i es pot perdre la ruta correcte fàcilment.

La pujada fins el Castellot potser és el tram més delicat, ja que puja per una empinada tartera on em de superar un petit pas equipat amb una cadena, tot i que és molt fàcil.

S'ha d'evitar anar-hi si a plogut recentment, ja que s'ha de travessar varies vegades la Riera de Marmellar i podria ser que us mulleu els peus si hi baixa aigua.



VÍDEOS



Sortiu de l'Ermita de Sant Sadurní i aneu per la pista que es dirigeix cap el Castellot, imponent davant vostre. Pocs metres enllà ja trobeu un pal indicador. Si voleu anar per feina podeu pujar pel corriol de l'esquerra que puja fins dalt ràpidament, si no, cap a la dreta. Continueu per aquest camí que marxa planer. Més endavant trobeu un trencall de corriols, vosaltres continueu pel de l'esquerra, tot recte, el que baixa avall serà pel que tornareu. 





Pareu atenció a trobar un corriol a mà esquerra que puja pel mig d'una tartera, està senyalitzat amb algunes fites i pintura groga. El corriol puja de valent, algun tram de corda us ajudarà a pujar fins que arribeu a un tram de cadena, aquí ja heu de tirar més de braços. Un cop a dalt a la dreta i seguint marques grogues aniríeu a la Via Ferrada (tancada a data de 15/03/2020). Vosaltres aneu a l'esquerra, en direcció cap a la Cova del Castellot, on hi ha una gran balma a l'entrada. 








Un cop vista seguiu el corriol i sortiu a una pista, aquí aneu a la dreta i en pocs metres esteu al Castellot, recentment restaurat i on es pot pujar a dalt i gaudir de les grans vistes que hi han. Al costat del Castellot i han les restes de la Capella de Sant Miquel, on hi queda ben poca cosa d'en peu. 








***Aquest castell va ser el centre, juntament amb el Castell Vell de Rosanes, d'un dels llinatges feudals més importants de la marca del Penedès, els Castellvell. S'esmenta per primer cop l’any 977 en què fou venut pel comte Borrell de Barcelona a Unifred i posteriorment, l’any 990, amb motiu d’una venda dels germans Calabuig i Guazamir (o Guadamir) a Senfred. Tanmateix el 1023, el castell era dels comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança que el vengueren a Guillem I de Castellvell, posseïdor de Castellvell de Rosanes i senyor del castell de la Guàrdia de Montserrat. L’existència d’aquests dos castells dins d’una mateixa baronia, i amb una mateixa denominació, duu a confusió en alguns casos sobre quin és quin en la documentació relacionada amb ells. Amb tot, sembla que el que apareix sovint com a «Castro Vetulo» és el de Castellví de la Marca.
L'any 1213 denominació d’aquest castell encara mantenia el mot «extrem» sota la forma de «Castri Veteris Extremerii» tot i que posteriorment també arriba a ser conegut com a Castellvell del Penedès (1221). Durant aquest segle XIII les preferències de la família Castellvell se centraren entorn del Castellví de la Marca, fixant-hi Guillema de Castellvell la seva residència. Guillema es casà en primeres núpcies amb Guillem Ramon I de Montcada, el 1228, fet pel qual la baronia de Castellvell passà a dependre de la casa dels Montcada a través del seu fill Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Durant tres generacions pertangué als Montcada fins que s’extingí amb una altra Guillema de Montcada el 1309 passant al seu nebot Gascó d'Armanyac Vescompte de Fesensaguet i uns anys després als comtes de Foix.
Martí l'Humà mostrà interès en què aquest castell i el seu terme passés a dependre de Barcelona donant ordres al veguer de Barcelona i del Vallès (1399) que posés a subhasta el castell i la seva jurisdicció proposant als consellers de Barcelona que accedissin a efectuar la compra. Castell i baronia havien estat confiscats als Foix passant a dependre de la corona catalana. Les darreres notícies documentals del castell daten del 1481 quan el rei Ferran el Catòlic ordenà al veguer de Vilafranca que restituís a la princesa de Viana, tutora del rei de Navarra, la baronia de Castellví de la Marca. La baronia passà als Zúñiga (1549) i després als Fajardo (1618). El 1856 passà als Cavero, comtes de Sobradiel, essent el darrer senyor jurisdiccional Francisco de Borja Alvarez de Toledo y Osorio. El castell, però, ja força abans va restar abandonat fins a quedar les restes que avui podem veure dempeus.***


Un cop vist retorneu a la pista i seguiu-la avall. Heu de deixar 2 pistes secundàries a mà esquerra i quant arribeu a la tercera agafeu-la. Pocs metres enllà heu d'abandonar un altre cop la pista i agafar-ne una de secundària a la dreta. Poc més amunt aquest pista es transforma en corriol i entre fites i alguna marca blava es pot anar seguint força bé. Al cap de força estona sortiu a una pista, aquí aneu a l'esquerra. Passeu per davant d'una casa fins que pocs metres més sortiu al final d'un carrer, on ja entreu a la Urbanització La Talaia.





Seguiu tot recte, al primer carrer a l'esquerra gireu. Més amunt passeu pel que sembla un radar o alguna cosa semblant. Més endavant arribeu a un trencall, aneu recte avall. Arribeu a un trencall a la dreta on hi ha la senyal de carrer sense sortida, vosaltres cap aquí. Un cop al final del carrer agafeu el camí de la dreta de cara avall. En poca estona sortiu al davant del poble abandonat de Marmellar, amb el seu característic campanar que sobresurt.



Val la pena perdés per l'abandonat nucli, i admirar l'imponent campanar, en un magnífic estat tot i el pas dels anys. Un cop vist retorneu enrere per on heu vingut i aneu a buscar un corriol que s'esmuny avall a l'esquerra. Seguiu aquest corriol fins a sortir a la Riera de Marmellar i un cop a baix aneu a buscar la pista. Aneu a la dreta fins arribar a una altre pista on hi ha una cadena. Aquí abandoneu la pista i agafeu aquesta, que puja amunt. Un cop a dalt seguiu a l'esquerra i ara baixeu per sortir a una altre pista. Seguiu-la tot recte.






***Marmellar és un despoblat localitzat al municipi del Montmell a la comarca del Baix Penedès i està situat a una altitud de 532 metres. Els primers indicis del Marmellar daten de l'any 1023 on també s'esmenta el castell de Marmellar. El poble feia servir l'aigua que corria de la riera de Marmellar, actualment seca.
Segons l'arxiu parroquial, la població del Marmellar l'any 1717 era de 65 habitants i de 59 l'any 1787. A partir del cens de 1860, el cens es va dur a terme a Santa Maria de la Bisbal del Penedès, on el 1970 figuraven 26 habitants.Segons les cròniques, l'any 1976 un incendi va assolar la zona i poc temps després el poble va quedar abandonat.
L'any 1993 la troballa d'una noia morta va alimentar les llegendes i mites sobre aquest poble.***


Aquí ja us anireu acostant al Castell de Marmellar, ben visible a dalt d'un turó. Seguiu fins a trobar la pista d'accés a dalt del castell. Un cop a dalt i veieu la imponent paret que encara es conserva del castell, i l'ermita de Sant Miquel, restaurada i ben conservada. Un cop vist torneu avall i seguiu per la pista a la dreta.










***Es disposa de poques notícies documentals. La primera referència del lloc és de l'any 1023 en una venda feta pels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castellvell on, entre les afrontacions del terme de Castellví de la Marca s' esmente el terme de Marmellar. L'any 1041 apareix consignat en una altra afrontació el castell de Marmellar. La línia dels feudataris és força desconeguda. Al segle XII la fortalesa era dels Banyeres. L'any 1157, Ponç de Banyeres moria a conseqüència d'unes ferides i deixava hereva universal del castell la seva filla Guisla, casada amb Guillem de Santmartí. Al segle XIV consten diversos senyors. El 1358 era dels Anglesola. En un fogatge que va tenir efecte durant els anys 1365-70 on hi consta l'existència de 9 focs, el senyor era Albert De Claramunt. El 1376 el castell de Marmellar era de Bertran de Gallifa i tenia 15 focs. El castell formà part del lot que el rei Pere el Cerimoniós (1319-1387) donà a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la de Fortià, quarta esposa del rei Pere. El terme tornà al patrimoni reial després de la mort de Pere III. Durant el regnat de Joan I (1387-1395) hi ha notícies sobre caceres realitzades per aquest rei en els territoris del castell de Marmellar. Més tard pertangué als Boixadors i als Savallà.***

A partir del segle XV deixa d'haver-hi notícies sobre aquest castell perquè la seva situació estratègica, al fons d'una riera, deixà de complir la missió inicial de defensa dels camins que s'anaven obrint durant el segle XI per les terres penedesenques, per tal d'anar fent avançar la frontera dels dominis musulmans tarragonins. Se sap que el terme fou confiscat durant més de mig segle després de la Guerra de Successió perquè el comte de Savallà era austriacista.

En el transcurs dels anys el castell va anar degradant-se fins als nostres dies en què cal la seva consolidació com molt d'altres dels nostres castells medievals.



***L'església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar. L'any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l'església de Sant Ruf d'Avinyó l'església de Sant Miquel Arcàngel del castell de Marmellar, al territori del Penedès, juntament amb la parròquia, el cementiri, els delmes, les primícies, ofrenes i possessions, perquè allí s'establís un convent de religioses canòniques segons la regla de Sant Agustí. Sembla que aquesta proposta no reeixí. Sant Miquel fou parroquial fins al 1377 en que el culte passà a l'antiga sufragània del Pla de Manlleu. Des de 1600, l'església de Marmellar fou sufragània de Sant Jaume dels Domenys.***


Aquí haureu de seguir tota l'estona per pistes i corriols ben a prop de la riera, que haureu de traspassar un parell de vegades. Bastant més avall arribeu a una senyal on hi posa "Pas Inundable". És la indicació per abandonar la pista arran de riera i agafa una que puja de valent, a la dreta. Seguint aquesta pista arribeu ala ruïnes de Cal Pascol, amb els vestigis d'una gran torre de guaita, just enfront del castellot. 


 







Seguiu per la pista i torneu a sortir a baix la riera. Seguiu a la dreta fins arribar a una petit esplanada on hi ha varis pals indicadors. Vosaltres aneu a la dreta, cap al castellot. Desprès de traspassar la riera torneu a trobar un trencall, aquí aneu tot recte, per la pista de l'esquerra, en direcció cap a "camí planer". Poca estona més enllà torneu a sortir al camí que heu fet servir al principi. Ara només us queda desfer el camí per tornar a on teniu el cotxe.



Ja Hi Sou.