dimecres, 10 d’agost de 2022

Gran Paradiso (4061m)

 

Temps aproximat: 7'30h
Distància: 9'5km
Desnivell: 1300m


Accés: La ruta comença des del Refugi Vittorio Emanuele II, situat a 2700 metres d'alçada, on es puja des de la Vall de Valsavarenche desprès d'una caminada d'un parell d'hores i uns 750 desnivell.

Notes: Ruta molt canviant depenen de l'estat en que es trobi la glacera. 

Nosaltres en la vam trobar molt malament, en condicions de finals d'estiu tot hi anar-hi a principis de Juliol. Així doncs varem tingué que fer servir la ruta alternativa que salva la glacera per la seva dreta, per terreny molt pedregós i marcat amb fites. És un camí que es pot seguir força bé, tot i que es un pèl incòmode.

Per tot el demés, doncs lo habitual en un cim de 4000 metres i amb glacera. Ben equipats, compte amb les esquerdes (que en el nostre cas estaven força tancades encara) i no comenceu tard la ruta si està fent molta calor.

 

VÍDEOS




Sortiu del refugi i aneu cap a l'esquerra, per seguir la ruta que puja al cim tot deixant el refugi a la vostre esquena. Després d'un petit tram de blocs de pedra, seguiu la ruta per corriol ben definit. Més amunt us comenceu a endinsar dins un torrent.




Aquí, (en anys normal) ja us trobaríeu les primeres pales de neu, i seria possible calçar-se els grampons a principis de temporada des d'aquest punt. En el nostre cas, vam tingué que seguir la ruta que esquiva la glacera per la seva dreta. És un camí molt pedregós, on s'han d'anar seguint fites i buscar el millor lloc per anar grimpant i avançant.




Quant sortiu a un replà, veureu una gran muntanya de rocs de pedra, que haureu de remuntar fins el seu cim. Un cop a dalt, ja sortiu a on hi ha la glacera. Aquí, ja avançareu més ràpid, i per terreny més còmode. Hi han un parell de rampes maques ja cap al final.





Com a tret més característic hi ha l'esquerda que sobre poc abans d'arribar al cim. Si està molt oberta, hi col·loquen unes escales metàl·liques per salvar-la. Un cop sota la roca on hi ha la "Madonna" heu de passar per sota d'aquesta, ja que hi ha un sentit de pujada i un de baixada per evitar embussaments.






Feu un petita ferrada, i un cop a dalt ja sortiu directe al cim. Evidentment, les vistes són brutals, i l'alçada també es comença a notar. Per baixar, heu de fer un pas exposat, però que es pot passar tranquil·lament sense corda. Està equipat per assegurar, tot i que és més la fama que té, que el pas en si.






Per tornar exactament igual. Xino-Xano i paciència i anar perdent desnivell, fins arribar el refugi i celebrar-ho amb bona cervesa Moretti.



Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada