Temps aproximat: 6'30h
Distància: 16,5km
Desnivell: 1350m
Accés: La ruta comença des de la petita població de Vetan Dessous, enmig d'una corba tancada a l'esquerra, on poc més endavant hi ha un aparcament.
Notes: Ruta força ben senyalitzada en quasi bé tota la seva totalitat.
Hi pot haver algun tram una mica perdedor, o més ben dit, amb les marques una mica esborrades. Però com sempre, amb paciència i buscant bé, es poden anar seguint.
El tram final de cresta està equipat amb cadenes. Tot i que no és difícil, hi ha algun tram amb una mica de pati.
Sortiu de l'aparcament al costat de la carretera i pugueu per una pista amunt. Seguiu per aquesta pista, sempre amunt, fins arribar a un pal indicador. Aquí aneu a l'esquerra, per un corriol una mica desdibuixat, però que amb l'ajuda d'alguna marca vella és pot anar seguint.
Sortiu al costat d'una granja, aquí ja hi veieu una altre senyal. Seguiu muntanya amunt, direcció al Monte Fallere. Més amunt, sortiu a un altre corriol transversal, seguiu-lo a l'esquerre, en direcció al Refugi de Monte Fallere. Més amunt, ja amb el Monte Fallere al davant, arribeu a un altre pal indicador. Ara, baixeu uns metres, en direcció a una barraca de pedra.
Passeu pel mig de la barraca, agafeu un pista i de seguida trobeu un altre pal indicador. Aquí ve el tros més perdedor de la ruta. El corriol està poc definit, i les marques grogues costen de de veure. Amb mala visibilitat aquest tram pot ser quasi impossible de seguir. Més amunt sortiu a un corriol, ara si, ben fressat. Seguiu-lo la dreta
Al cap d'una estona veureu al fons el Lac Fallere, això vol dir que heu d'estar atents a trobar un corriol que puja a l'esquerra, just per sota d'una paret de roca solitària. Seguiu corriol amunt, fort, sense descans. Ja més amunt, sortiu a un petit replà, just a sota de l'imponent paret del Monte Fallere
Aquí el corriol comença a pujar amb les típiques ziga-zagues, sense parar. Aquest tram és el més dur de la ruta. Estareu força estona tombant i tombant, seguint marques de color groc. Ja ben amunt, aneu planejant una mica, passeu per una barraca ensorrada i sortiu a un petit coll. Les vistes ja des d'aquí són espectaculars.
Ara, continueu seguint marques i comenceu a crestejar per la carena. Aquesta està "super" equipada amb cadenes, pràcticament contínues fins al cim. Tram fàcil de grimpada sense massa exposició. Ja al cim, doncs us podeu imaginar, les vistes sobre infinitats de 4000 és magnifica, el Mont Blanc imponent és veu perfecte, hi també hi ha una "Madonna", aquesta de fusta.
Per baixar, doncs exactament pel mateix lloc. Hi ha la possibilitat de baixar per l'altre tram de la cresta i passar per refugi, però al no saber quanta volta hauriem fet de més vam optar per baixar per on havíem vingut.
Ja Hi Sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada