dimecres, 1 de gener de 2020

Vidrà - Puig de l'Àliga - Curull - Salt del Molí

Temps aproximat: 6'5h
Distància: 19km
Desnivell: 1000m

Accés: Si veniu de Vic heu d'anar direcció a Ripoll i agafar i més endavant agafar la sortida cap a Sant Quirze de Besora. Allà seguir indicacions cap a Santa Maria de Besora i posteriorment cap a Vidrà. Es pot aparcar al davant de l'ajuntament just al entrar a Vidrà.

Notes: Ruta senyalitzada quasi bé en tot el recorregut. Hi pot haver algun punt confús, però generalment i miran-ho bé es pot seguir fàcilment.

 

VÍDEOS

Panoràmica des del Puig de l'Àliga


Salt del Molí (1)

Salt del Molí (2)




Sortiu de davant l'ajuntament i continueu per la carretera de Ciuret fins que el carrer fa una corba a l'esquerra, aquí abandoneu el carrer i aneu a la dreta. Pareu atenció a trobar un pal indicador que indica un corriol que s'esmuny avall, seguiu-lo. Ara aneu seguint marques de PR, que acaba sortint a una pista. 






Aneu seguint la pista, que traspassa el Riu Ges per un petit pont, on just a la seva dreta podeu baixar uns metres per veure un petit salt que fa aquest riu. Continueu per la pista fins que trobeu un pal indicador que us indica que la abandoneu, vosaltres ni cas, deixeu de seguir les senyals del PR i seguiu pista amunt. Desprès d'una estona per la pista arribeu a un pal indicador on hi posa Puig de l'Àliga, abandoneu la pista i seguiu el corriol.





Aquest corriol puja per una fageda molt frondosa, ombrívola i on hi transcorre un bonic torrent. El corriol a vegades costa de seguir una mica, i en algun cas s'ha de seguir pel mig del torrent, però entre alguna que altre fita i marca vella de pintura groga podreu anau seguint tranquil·lament aquest solitari corriol. Ja a dalt de tot sortiu a un petit coll, aquí seguiu indicacions cap el Puig de l'Àguila.







Seguiu aquest corriol sense problemes, i desprès de fer una bona grimpada arribeu al cim del Puig de l'Àguila, on hi han unes vistes magnífiques. Un cop vist torneu enrere fins el coll, i ara seguiu tot recte cap al Puig Curull. Seguiu el corriol i abans d'iniciar la baixada heu de parar atenció i trobar un corriol que se'n va amunt. Seguiu-lo i desprès de rodejar la paret de roca del Curull arribeu al seu cim,un altre gran mirador de la zona.







Torneu enrere fins a trobar el corriol i ara aneu cap a la dreta, fort avall. Al cap de poca estona trobeu una bifurcació, vosaltres avall, passant per sota d'un petit fil a mode de tancat. Passeu pel costat d'una font i al cap d'una estona arribeu a les ruïnes de La Salgueda, una antiga masia. Aquí no seguiu pas la pista forestal, i aneu al davant de l'antiga masia, aquí heu de buscar el rastre d'un corriol que passa entre mig d'esbarzers. No us espanteu, la zona d'esbarzers són els primers metres i es pot anar avançant amb compte. Més endavant el corriol s'aclareix i es pot seguir fàcilment.





Desprès de força estona seguint el corriol sortiu a una pista, aquí aneu a la dreta, amunt. Més endavant la pista s'acaba i es converteix en corriol. Aneu seguint el corriol, on des d'aquest mateix ja podreu veure a on us dirigiu, el Salt del Molí. Aneu baixant pel corriol i sortiu a un altre corriol, aquí seguiu indicacions i aneu avall, cap al salt. Si voleu podeu veure el salt des de dalt, si no, seguiu el corriol i aneu baixant cap al riu.





Passeu pel davant de l'antic molí i arribeu a la base de l'imponent salt. No fa falta dir que en funció de l'època que hi aneu hi veureu més o menys aigua, en el nostre cas va ser espectacular. Bé, un cop vist, traspasseu el riu per unes pilones de formigó. Un cop a l'altre costat seguiu les marques de PR i comenceu a pujar fort amunt.







Sortiu a una pista, aneu a l'esquerra. Més endavant abandoneu la pista i aneu seguint les marques del PR per un corriol. Més enllà arribeu a un pal indicador, aquí seguiu uns metres més endavant i arribeu a una espectacular Tosca. Un cop vista torneu enrere i pugeu pel corriol, fort amunt. A dalt i veureu una surgència d'aigua que és la que alimenta la Tosca perquè baixi creixent. Aneu seguint aquest corriol amunt durant molta estona, primer pujant, desprès baixant, i anar avançant sense pèrdua.








Desprès de força estona per aquest corriol, aquest es converteix en una petita pista, que heu de continuar seguint amunt. Ja a dalt de tot sortiu a un petit coll, just a la falda del Santuari de Bellmunt. Ara seguiu indicacions i desprès d'una forta pujada arribeu al santuari, on hi ha uns dels millors miradors de la zona, i un dels santuaris més coneguts de Catalunya.






***El santuari ocupa probablement el lloc de l'antic castell de Ça Reganyada, documentat el 1020 en els testaments del comte de Besalú, Bernat I de Besalú, relacionat amb els castells de Besora, Curull, Urig i Lluçà. Durant el segle XIII, diverses donacions i testaments esmenten el lloc, encara que no és fins al segle XV que en tenim notícies més directes amb els Llibres d'Obra. Entre el 1587 i el 1607 es feren unes obres que modificaren tot l'edifici. A partir d'aquest moment, i durant els segles XVIII-XIX, el santuari sofreix múltiples danys i restauracions a causa de diferents incendis, robatoris, destrosses i saquejos (1666, 1822, 1835, 1878), essent finalment molt malmès després de la Guerra Civil, després de la qual es féu l'última restauració.
L'origen de l'església és incert tot i que el podem relacionar amb el del castell, no és fins al segle XIII que apareix en diverses donacions i testaments com la deixa testamentària del 19 de març del 1240 del vigatà Pere de Serra. A partir del segle XV disposem de dades més concretes recollides en els Llibres d'Obra on, en el primer dels inventaris coneguts, es fa la descripció d'una església que sembla de factura romànica. Les grans reformes dutes a terme entre el 1587 i el 1607 donen a l'església la forma actual amb l'afegitó del dos trams finals. El 1623 es contracta la construcció d'un nou altar a Domènec Casimira, escultor de Ripoll, i una nova imatge de la Verge. Des de 1438 i fins 1830 cada any dos feligresos diferents, un pagès i un vilatà, vinculats al rector s'encarregaven de l'església. Apareixen anomenats com obrers en els Llibres d'Obra de Bellmunt (1599-1879). D'aquests sobresurten Bernat Vinyoles i Bernat Joan Espona que dugueren a terme les reformes entre 1587 i 1607 juntament amb Pere Pau el mestre cases de Torelló, Francesc Parrau i Toni Maurell.***


Un cop vist, torneu enrere cap el coll i ara seguiu indicacions cap a Vidrà, per una pista molt evident. Més endavant us trobeu amb les marques de GR, que ja no heu d'abandonar fins arribar un altre cop a Vidrà, on hi arribeu seguint la carretera en l'últim tram de la ruta.




Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari