dijous, 28 d’octubre de 2021

Roca Narieda (K4)

 

Temps aproximat: 4h
Distància: 6km
Desnivell: 770m


AccésHeu d'anar fins a la població de Fígols, al municipi de Fígols i Alinyà. Pocs metres abans d'arribar a la població hi ha un aparcament on deixar el cotxe.

Notes: Via llarga però fàcil, amb un parell de passos interessants però en general és una via molt sobre-equipada i amb alguns trams de transició molt pesats. 

Les vistes són espectaculars i en algun tram la via transcorre per terreny molt aeri.

Tingueu en compte que de bon matí no hi toca gens el Sol i fa fresqueta. 

 


 VÍDEOS






Sortiu de l'aparcament i aneu a buscar la pista que surt a l'altre costat de la carretera. Aquí ja veieu el pal indicador per anar a l'inici de la via. Seguiu per aquesta pista i més endavant per un corriol que baixa a prop de la carretera. Al cap d'uns 25 minuts arribeu a l'inici de la via. Teniu 2 opcions: Tram Familiar o Tram Esportiu.





Nosaltres vam optar pel Tram Esportiu. El tram està catalogat com a K3+ degut a un tram lateral per sobre del sostre d'una balma i lleugerament desplomat. Aquí s'ha d'aguantar fort de braços durant la travessa lateral. Un cop superat, s'enllaça al tram familiar i de seguida us trobeu amb un desplom.




Hi ha un pont de passarel·la i poca cosa més, es passa per tot arreu molt bé. Sortiu a l'escapament, penseu que si continueu ja no hi ha escapament en tota la via. Bé, continueu i arribeu a un altre pont de passarel·la, aquest ja a molt més alçada i més espectacular a l'altre.








Aneu pujant, passant per altres ponts i algun tram de transició. Arribeu al tram més interessant de la via. Una escala de cargol hi posa emoció al tema, tot i que tampoc és mou tant com pot semblar. Un cop passada la escala, pugeu per un tram vertical i passeu pel costat d'una petita cova.




Aquí arribeu a un tram lateral, molt aeri i espectacular. Tot i la impressió que fa al iniciar aquest tram, els passos són molt fàcils i es passa força bé. Un cop passat el tram arribeu a la primera de les 3 plataformes de descans.




A partir d'aquí la via es fa força monòtona, molta grapa i molta cadena, tot molt aburrit la veritat. Per sort es guanyen molts metres de desnivell i les vistes cada cop són més espectaculars. Bé, desprès de pujar i pujar i passar per un parell més de zones de descans arribeu al final de la paret.






A partir d'aquí, seguiu el camí sense pèrdua i senyalitzat amb fites fins arribar a un trencall. Aquí seguiu indicacions per baixar fins a l'aparcament i desprès d'una llarga baixada per un corriol força costerut arribeu un altre cop a la pista de l'inici i de seguida a l'aparcament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada