Temps aproximat: 7'5h
Distància: 27'5km
Desnivell: 1650m
Accés: Heu d'anar fins a la població de Cabacés, i un cop allà aparcar a l'aparcament que hi ha a dalt del poble. S'hi accedeix per un camí asfaltat que neix a la dreta de la riera que passa per sota la carretera.
Notes: Ruta llarga i amb un bon desnivell, amb possibilitat de fer-ho amb 2 dies dormint a Margalef.
El corriol de baixada pel Torrent de la Coma Negre està bastant tapat, almenys fins a la Cova dels Cups. A partir d'aquest punt ja es pot seguir més fàcilment.
De la cova del Miracle no tinc fotos, així que posaré unes extretes d'internet perquè us pugueu fer una idea
El corriol de baixada pel Torrent de la Coma Negre està bastant tapat, almenys fins a la Cova dels Cups. A partir d'aquest punt ja es pot seguir més fàcilment.
De la cova del Miracle no tinc fotos, així que posaré unes extretes d'internet perquè us pugueu fer una idea
Sortiu de l'aparcament posterior
del poble i dirigiu-vos cap a la piscina, situada a la part alta del petit
poble. Un cop allà passeu per sota i avanceu per un camí asfaltat. Arribeu a un
trencall senyalitzat, aquí aneu a l'esquerra, seguint indicacions cap a la Font
de Covaloca i marques del GR 171. Aquí heu d'anar avançant entre pistes i
corriols per aquest GR, que no té pèrdua i està en tot moment senyalitzat.
Desprès de força estona arribeu a la Font de Covaloca, una surgència que
depenent de quina època de l’any raja de valent.
Aneu
seguint per aquest GR, passeu pel trencall cap el Grau del Caixer que heu
d'obviar i desprès de força estona arribeu al trencall cap el Grau de
l'Enderrocada. Aquí a abandoneu el GR i aneu a l'esquerra, en direcció cap el
grau. Aquest corriol puja molt fort, en direcció cap a les imponents parets que
teniu al davant. Aneu seguint fites i tirant amunt fins arribar al Mas de
l'Estrem, una edificació situada pràcticament a dalt de tot de la serra.
Aneu a
buscar l'extrem sud del mas i agafeu un corriol que passa pel seu darrere. Al
cap de poca estona de pujar una mica més arribeu a la carena de la Serra Major.
Aquí aneu a la dreta tot seguint la carena. Poc més enllà arribeu a un trencall
de camins, aquí seguiu indicacions cap a la Cogulla i la Serra Major, pel camí
de la dreta i seguint marques grogues. A partir d’aquí heu de parar atenció a
trobar un corriol a mà esquerra senyalitzat amb fites, poc abans d'arribar al
trencall de camins del Portell del Punt de l'Espera.
Un cop
agafeu aquest corriol comenceu a baixar de valent. Aquest corriol està bastant
tapat i a trams costa bastant de seguir, però gràcies a les fites i alguna que
altre marca vermella anireu baixant de mica en mica, és un tram força pesat i
llarg. Passeu per una gran balma i ja molt més avall i desprès de baixar un
tram equipat amb una corda arribeu a la Cova dels cups, on antigament s'hi feia
vi, provinent de les vinyes que hi han a les feixes que veureu més avall.
Continueu
avall per un corriol més marcat i més fàcil de seguir. Un tros més avall
arribeu a un trencall de corriols, ara aneu a l'esquerra i amb pocs metres
arribeu a la Cova del Miracle, on hi ha una peculiar formació de tosca. Un cop
vist torneu enrere i aneu baixant, aquí les imponents feixes i els seus murs es
veuen clarament, testimoni de la importància d'aquest indret abans que arribés
la fil·loxera.
Imatge extreta de: https://blocjordi.wordpress.com/2013/04/06/margalef-montsant-2013-04-03/cova-del-miracle-2/
Imatge extreta de: https://es.wikiloc.com/rutas-espeleologia/montsant-raco-de-la-coma-negra-cova-del-miracle-cova-dels-cups-ermita-de-st-salvador-margalef-25167525/photo-16065231
Ja a baix
de tot arribeu al camí que va de Margalef al pantà, seguiu-lo a l'esquerra, tot
traspassant una petita passarel·la de fusta. Desprès d'una estona per aquest
camí fàcil i sense pèrdua arribeu a Margalef, important població del Montsant,
sobretot pels amants de l'escalada. Aquí aneu carretera amunt, en direcció a
l'Ermita de Sant Salvador. Més amunt veureu un corriol a mà esquerra,
agafeu-lo.
Pugeu
força seguint aquest corriol fins arribar a un trencall, aquí aneu cap a
l'ermita, amunt. Passeu per la imponent Cova de la Roba, una espectacular balma
de grans dimensions. Continueu uns metres i trobeu un corriol que baixa fort
avall senyalitzat amb fites, si voleu anar a veure la Cova d'en Ximet baixeu
avall. És un corriol molt dret i que surt al camí que dona accés a la zona de
la Cova d'en Ximet, seguiu-lo a l'esquerra i arribeu a la zona de pícnic,
passeu pel costat de la Font d'en Ximet i arribeu a la cova, preparada amb una
passarel·la per accedir-hi. A dins hi ha un toll d'aigua.
Un cop
vist torneu enrere i retorneu per el corriol amb forta pendent fins a dalt del
corriol arran de paret. Metres més amunt arribeu a l'Ermita de Sant Salvador,
enclavada sota d'una balma i de gran bellesa, val la pena donar-hi una ullada.
Un cop vista seguiu el camí i les marques grogues, que ara transcorren per dins
de la zona de pícnic. A la següent zona el camí ja s'enfila fort amunt, cap a
l'esquerra, tot seguint les marques grogues.
***No hi ha dades sobre la construcció però, a jutjar per les antigues edificacions troglodítiques que l'acompanyen, el seu origen és realment antic. Segons la tradició, la font propera fou construïda pels monjos d'Escala Dei. Res no tindria d'estrany que l'ermita tingués un origen semblant, encara que no hi ha cap document que ho acrediti. Segons altres fonts, la construcció de l'ermita es pot datar cap al segle XVI.***
A partir
d'aquí el camí puja molt fort, salvant molt desnivell amb poc tros. Desprès de
força estona pujant de valent sortiu un altre cop a dalt de la carena, aquí heu
d'anar cap a la Serra Major. Un cop a la carena principal heu d'anar seguint la
mateixa direcció, cap a Cabacés. El camí no té pèrdua i sempre heu d'anar
seguint el camí principal, de cara avall. Desprès de molta estona per aquest
camí arribeu a l'Ermita de la Foia, on a sota i teniu també la Font de la Foia,
d'on ragen 2 grans brocs d'aigua.
***L'ermita fou aixecada el segle XVI i dedicada inicialment a Sant Marc. Comprenia la part que avui és el presbiteri i tenia un atri, el qual va ser enderrocat per ampliar l'església. Era a cura d'un majoral i més endavant d'un ermità. El 1873, quan la visità Maria de les Neus, muller d'Alfons de Borbó, germà de Carles VII, es volgué honorar els il·lustres hostes i es canvia l'advocació de la imatge, que de Mare de Déu de la Foia passà a Mare de Déu de les Neus.***
Un cop
vist seguiu la pista que neix de davant l'ermita i aneu amunt. La pista, més
amunt està pavimentada, l'heu de seguir fins a una gran corba a l'esquerra, on
hi ha un dipòsit d'aigua, aquí abandoneu la pista i aneu a la dreta, en
direcció cap a l'Ermita de Sant Roc. En poca estona arribeu a aquesta petita i
bonica ermita, enclavada a sota d'una petita balma. Un cop vista, seguiu per la
pista avall i amb poca estona arribeu un altre cop a Cabacés, on ja només us
heu de dirigir a on teniu el cotxe.
***La construcció sembla datar del 1594, data que figura al portal. Hi havia hagut la casa de l'ermità i un petit hort. L'ermita tenia també un porxo, desaparegut en el curs d'unes obres fetes a finals del segle XX. Fins al 1872 hi residí l'ermità, data en la qual passà a viure al poble. Havia tingut un altar de fusta amb un petit retaule i les imatges de Sant Roc i de Sant Sebastià, tot desaparegut durant la Guerra Civil.***
Ja Hi Sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada