Temps aproximat: 7'30h
Distància: 12km
Desnivell: 1200m
Accés: Aquesta ruta comença el Refugi Angél Orús. Per arribar-hi els mesos de ple estiu, heu d'agafar un autocar que puja des de les piscines d'Eriste, i que us puja fins a Espigantosa, punt on comença l'inici del camí per pujar fins el refugi.
Notes: Ruta que transcorre per camins poc transitats i per una cresta fàcil, però aèria.
Referent al camí, millor portar GPS, ja que en alguns trams és pràcticament inexistent, i d'altres costa de veure les fites, així que si no sou coneixedors de la zona, millor GPS.
Hi ha una variant més fàcil de seguir on es puja directe al cim de Bardamina, i d'allà ja es fa la cresta, però nosaltres vam seguir la variant més llarga i més perdedora també.
Referent a la cresta, en principi força fàcil. Si s'ha fet ja alguna cresta, es fa força bé, sense corda, amb alguna grimpada i algun pas aïllat exposat.
Evidentment, el patí és considerable en algun punt, tot i que també s'abandona el fil de la cresta en un parell d'ocasions, és a dir, no és una cresta on "tota" la cresta està molt exposada, però si algun petit tram, tot i que nosaltres no vam treure la corda.
Sortiu del refugi i aneu amunt, seguint les marques del GR-11 que puja cap al Posets. Desprès d'una estona pujant arribeu a un trencall, ara abandoneu el GR-11 i agafeu aquesta variant, en direcció al Refugi d'Estós. Aneu seguint per aquest camí molt planer, ja que en prou feina es guanya altitud. Més endavant us endinseu per un tram més estret i us aneu acostant al riu. Desprès de baixar fins a la llera del riu, arribeu a l'Ibon d'Eriste.
Ara, abandoneu el GR que marxa amunt a la dreta, i seguiu recte, amb l'estany a la vostre dreta. Aquí heu d'estar atents i no seguir les fites que marxen a l'esquerra, cap dins d'un torrent (possible variant d'ascensió directe al Bardamina). Vosaltres heu d'anar recte, en direcció cap a un altre petit torrent. Veureu algunes fites, però ni han molt poques. Pugeu a un petit replà, on a l'esquerra a baix veieu l'Ibon Baixo. Aneu seguint de cara amunt, sense un camí massa evident. Aneu a buscar un altre petit coll. A dalt, sortiu als Plans dels Ibons, just a tocar de l'Ibon del Mig.
Aquí les fites ja són pràcticament inexistents, i ara, us heu d'enfilar muntanya amunt, a la vostre esquerra, buscant sempre el millor pas. De fites en veureu poques o cap, però es pot pujar força bé, això si, sense anar massa a la vostre dreta, ja que desprès a dalt heu de vorejar la cresta per la seva esquerra. Ja a dalt, veieu la cresta sencera que us espera, i el Pic de Bardamina com a primera referència. Aneu avançant mentre pugueu per sota de la carena, anant a buscar la part més estreta de la cresta bastant al fons.
Un cop arribeu a la cresta pròpiament dit, us enfileu a dalt i aneu avançant cap al Pic Bardamina. Entre alguna que altre grimpada arribeu al Pic Bardamina. Des d'aquí ja veieu perfectament la cresta que us espera al davant, amb l'impressionat Posets al final de tot. Bé, ens posem arnés i alguna baga i ens posem en marxa.
Aquí heu d'anar seguint les fites que anireu trobant, ja que no tota l'estona s'ha d'anar pel fil. En un punt s'ha d'abandonar per la seva esquerra, per desprès fer una grimpada força dreta per retornar al fil. Entre grimpades i pasos aeris arribeu al Pico de la Paúl. Aquí ja està fet el més difícil, tot i que fins al Pico Inferior de la Paúl encara queda alguna que altre grimpada i un petit descens per la seva dreta.
Un cop a dalt de l'últim pic, seguiu avall, seguint ara camí evident fins al coll. Ara, heu d'iniciar el descens per la immensa tartera, un caos de roques on és fa difícil orientar-se. Nosaltres vam veure alguna que altre fita, però les perdíem ràpid, així que vam anar baixant per on ens va semblar millor. Després d'una llarga i feixuga baixada arribeu al costat d'uns petits estanys, on heu de traspassar els seus petit rierols per continuar avançant, ara ja, amb més fites que no pas tant amunt. Tot seguint fites, arribeu un altre cop per on heu passat a primera hora, i ja només us queda desfer el camí fins al refugi.
Ja Hi Sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada