diumenge, 28 de maig de 2017

Tossal de les Viudes - Valielles - Serra de Busa

Temps aproximat: 7h
Distància: 17km
Desnivell: 1500m

Accés: 
Heu d'agafar la carretera LV-4241, que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga. Just al costat del Pont de Valls ( Trencall direcció La Corriu) i veureu un altre trencall una mica més endavant on hi indica "Aiguaviva", en aquest trencall agafeu aquesta pista mig asfaltada i en bon estat fins arribar a la casa de colònies Aiguaviva, i podeu deixar el cotxe just abans d'entrar a la propietat privada. 

Notes: Ruta una mica complicada per els corriols que s'han d'anar agafant. Hi han molts arbres caiguts que dificulten l'avanç i alguns corriols que necessiten parar atenció per no equivocar-se.

El tram de corriol entre la cua del Pantà de la Llosa de Cavall i el cotxe és bastant confús. Costa de seguir,i en molts casos no hi ha un camí evident de que fiar-se. Nosaltres vam anar tirant per on vam poder, buscant el millor pas sempre en direcció EST. Quant sortiu a la pista, ja només us queda seguir-la fins el cotxe.


VÍDEOS





Sortiu de la casa de colònies i creueu per davant, amb respecte i sense fer soroll. Un cop a l'altre costat de l'edifici agafeu una pista a mà dreta que comença a enfilar-se. La pista passa pel costat d'un dipòsit d'aigua i s’acaba pocs metres més endavant. Aquí i comença un corriol senyalitzat amb fites que comença a enfilar-se amunt de valent. El corriol puja molt fort, salvant molt desnivell amb pocs metres, ja força amunt i desprès de pujar una bona estona arribeu al Grauet de Valielles, un coll que separa les dos vessants de la muntanya. Just en aquest punt enfileu-vos cap a la dreta, per un corriol poc fressat però que amb l'ajuda de les fites es pot anar seguint bé. Aquest corriol us portarà fins al cim del Tossal de les Viudes, des d'on es tenen unes vistes privilegiades de les parets de la Serra de Busa i de tota la Vall del Lord.












Un cop vist, torneu enrere fins el coll i ara baixeu avall, salvant el Grau de Valielles. Aquí pareu atenció a trobar unes fites a mà dreta, que sense un corriol massa definit us aniran dirigint de cara avall. Aquí us podríeu trobar alguns arbres caiguts al mig del camí, que faran que algunes fites no es vegin, vosaltres continueu seguint avall, sortejant els arbres com pugueu i pocs metres més avall sortireu a un corriol transversal, seguiu-lo a l'esquerra.




Aquest corriol, on haureu de sortejar algun que altre arbre, desemboca en una pista, que seguint-la tot recte acaba sortint a Valielles, una antiga quadra amb ermita pròpia, Sant Andreu de Valielles i enclavada en un lloc privilegiat. Un cop vist el llogaret, passeu per davant de la casa i baixeu a buscar una pista que passa just per sota, aquesta seguiu-la a la dreta. No deixeu de seguir aquesta pista principal, obviant qualsevol altre pista secundària fins que passeu per davant de Vilamala, una masia molt ben conservada.






***Valielles de Busa o simplement Valielles és un territori del terme municipal de Montmajor que forma un enclavament dins dels municipis de Guixers i Navès. Alhora també forma un enclavament de la comarca del Berguedà dins de la del Solsonès, i de la província de Barcelona dins de la de Lleida.
Amb una extensió d'3,20 km², està delimitat per la serra de Valielles i la serra dels Bastets al nord, i la serra de Busa al sud. A la banda oriental hi trobem el torrent de l'Aigua d'Ora. Tocant l'enclavament i ja dins del municipi de Navès, trobem el monestir de Sant Pere de Graudescales.
Conté la masia de Valielles de Busa i l'església de Sant Andreu de Valielles, agregada a la parròquia de Sisquer.
Valielles de Busa va ser una antiga quadra que formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan segle XIX formà part de l'antic municipi d’Aguilar, l'Hospital i Catllarí.***


Ara continueu seguint per la pista, que continua pujant decididament, fa un parell de llaçades i ja força amunt es troba amb un corriol que se li ajunta per la dreta, en aquest punt abandoneu la pista que continua tot recte i agafeu aquest corriol, que continua pujant en direcció contrària. Més endavant aquest corriol comença a planejar fins que ven a prop de les parets de la Serra de Busa us trobeu un altre corriol a l'esquerra, agafeu-lo. Aquest corriol remunta la Canal de Casa Vila i us deixarà just a dalt la serra, un cop a dalt seguiu un corriol a mà dreta que transcorre arran de cinglera i serra amunt arribeu al cim del Serrat del Cogul, punt més alt de la Serra de Busa, on les vistes són espectaculars.












Des d'aquest punt continueu baixant en la mateixa direcció, cap a l'oest i sempre buscant el corriol de més a la dreta, ben a prop de la cinglera. Seguint la carena arribeu a la Creu de Capotat, un altre magnífic mirador que us ofereix aquesta serra. Des d’aquí i buscant el camí principal uns metres enredera, heu de continuar anant cap a l'oest, per arribar en uns 10 minuts a la Presó de Busa, on si accedeix per un pont metàl·lic. Un cop a la roca hi veureu infinitat de camins, hi han avencs, coves, petits forats, aquí ja és cosa vostra el temps que hi vulgueu dedicar a anar investigant aquesta roca, que en temps antics deien que era impossible escapar, d'aquí el nom de Presó de Busa.










***La Serra de Busa consisteix en un pla a la part més elevada amb fonts i rodejat de cingles, que fan de barrera natural, així es va poder utilitzar com a camp d’instrucció militar durant la guerra del francès.
El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes va proposar al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització de Busa com a campament i rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es van construir un miler de casetes de fusta per a l’allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret de l’Estat a proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van assistir uns 8.000 soldats.
A l'extrem nord-oest del pla de Busa hi ha el Capolatell, conegut com "la presó de Busa", ja que s’utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 metres d’altura; havia presoners que es llençaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam.
Les roques de la serra de Busa són conglomerats dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè (fa uns 25 milions d'anys), a l’antiga línia de costa del mar de la depressió de l’Ebre fins a l’actual Montserrat.
A la zona del Capolatell aquests conglomerats estan fracturats. Una d'aquestes fractures ha sigut erosionada pels agents atmosfèrics al llarg del temps, fins al punt que presenta una obertura suficientment gran com per evitar el pas d'una persona. Aquesta obertura és la que separava la presó de la resta de la serra, els presoners travessaven la fractura a través d'un pont de fusta que era retirat perquè no tinguessin manera de tornar. Actualment es pot accedir a la presó a través d’un pont metàl·lic, que fa un fort pendent de la serra cap a la presó, cosa que impossibilitava encar més la fugida.
El Capolatell o presó presenta una sèrie de fractures, salvables però molt profundes, que es converteixen en avencs (el Capolatell-1 i el Capolatell-2), el més profund dels quals amb 115 metres de fòndària i un diable pintat a l'entrada que es suposa que qui el va pintar indicava l'entrada a l'infern.***


Un cop vist torneu enrere fins al mirador de la Creu de Capotat. Un cop allà heu de buscar un corriol molt poc definit que s'esmuny cinglera avall. Sembla que no hi pugui haver-hi cap camí, però si que hi és, seguiu-lo i aneu baixant. Aquest corriol baixa fort, sempre de cara avall i sense cap pèrdua. Força estona després acaba sortint a un altre corriol transversal, ara aneu a la dreta, seguint aquest corriol més planer. Aquest corriol desprès de una estona acaba sortint a una pista, ben a prop de les ruïnes de Trasserra. Ara aneu a la dreta, passant per sota d'uns arbres caiguts. Pocs metres enllà trobareu un trencall de pistes, agafeu la de l'esquerra menys fressada.









Més endavant aquest pista acaba morint i sembla que no hi hagi cap sortida, vosaltres continueu recte i el que era pista ara es converteix en corriol, que comença a baixar fort avall. El corriol acaba sortint a una altra pista, en aquest punt pareu atenció ja que ben a prop, a la dreta, hi heu de trobar un altre corriol, molt poc fressat, i començar a enfilar-vos amunt cap el Grauet dels Llengots. El corriol puja molt fort, passa pel costat de les ruïnes Dels Llengots per un terreny una mica descompost, però no és massa llarg. Ja a dalt, continueu baixant pel corriol, que baixa decidit de cara avall.





Per aquest corriol anireu baixant, però també haureu de passar algun que altre torrent que us farà remuntar alguns metres. Pareu atenció a possibles trencalls, aneu seguint sempre la pintura groga i les possibles fites, ja que hi ha trams que el corriol és una mica confús. Desprès de molta estona baixant, i d'anar veient com teniu la cua del Pantà de la Llosa de cavall cada cop més a prop arribeu fins a baix. Aquest tram és el més complicat de tota la ruta, ja que no hi acaben d’haver-hi camins clars per enlloc.







Nosaltres vam fer un petit tram ben a prop del riu, desprès vam girar per un petit torrent a mà dreta i d'allà un altre cop a l'esquerra seguint el curs de l'aigua. Aquí ja vam perdre el rastre totalment dels corriols i vam anar avançant pel mig del bosc sempre en direcció est fins que vam acabar trobant la pista i un camp de sembrat, on hi ha les runes de Cal Teuleret, un cop aquí, només s'ha de seguir la pista i amb poca estona arribeu un altre cop a on teniu el cotxe.

Per aquest últim tram és recomanable portar el GPS i així, encara que avanceu pel mig del bosc, us podeu anar assegurant de no desviar-vos massa. Cal dir que el bosc és força transitable, no està massa brut i si aneu sempre en la direcció indicada acabareu trobant la pista igualment, sembla pitjor del que realment és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada