Temps aproximat: 7h
Distància: 22km
Desnivell: 1300m
Accés: Agafeu la C-16 en direcció a Berga. Sortiu a la Rodonella, just a peu de carretera, i aparqueu a prop del camp de futbol.
Notes: Hi ha algun tram que el camí costa una mica de seguir, o que literalment no hi és, si voleu anar tranquils descarregueu-vos el track per aquests trams, tot i que com sempre, sense presses i amb paciència es pot anar avançant força bé.
Situats just al costat del camp de futbol, seguiu la pista que passa just pel seu costat esquerra. Poc metres enllà veureu les marques d'un GR que s'enfila a l'esquerra, vosaltres ni cas, seguiu per la pista. Arribeu a un corba on a la dreta i surt una pista secundària, seguiu per aquesta, amb alguna que altre marca de pintura. Aquesta pista puja de valent en algun tram, fins que ja a dalt de tot arribeu a sota d'una torre d'alta tensió. D'aquí en surt un corriol que s'enfila bosc amunt, en constant pujada. Més amunt aquest corriol travessa el Torrent de Carbonís i acaba sortint a un dipòsit d'aigua.
Ara sense pèrdua aneu seguint aquesta pista durant força estona, que en descens és dirigeix fins ben a prop del Pla de la Creu de Fumanya, per on hi passa la carretera que puja de Fígols. Ara seguint indicacions aneu seguint la pista en direcció a Peguera, un poble abandonat situat en un paratge idíl·lic. La pista travessa el Riu Peguera, passa per la Font de Can Coix, d'on baixa un bon broc d'aigua i amb uns metres més arribeu als plans de Peguera, on a peu del Roc de Peguera hi han les restes de l'antic poble.
Situats just al costat del camp de futbol, seguiu la pista que passa just pel seu costat esquerra. Poc metres enllà veureu les marques d'un GR que s'enfila a l'esquerra, vosaltres ni cas, seguiu per la pista. Arribeu a un corba on a la dreta i surt una pista secundària, seguiu per aquesta, amb alguna que altre marca de pintura. Aquesta pista puja de valent en algun tram, fins que ja a dalt de tot arribeu a sota d'una torre d'alta tensió. D'aquí en surt un corriol que s'enfila bosc amunt, en constant pujada. Més amunt aquest corriol travessa el Torrent de Carbonís i acaba sortint a un dipòsit d'aigua.
Deixeu el dipòsit
enrere i enfileu-vos per un corriol que puja marge amunt per acabar sortint a
una pista, seguiu-la de pujada. Més amunt sortiu a una altre pista, ara aneu a
la dreta. Haureu de seguir aquesta pista força estona per un bonic bosc. Més
amunt i desprès de fer un parell de llaçades sortiu al Coll de Sant Ramon, per
on hi passa el PR-C 73, que va de Berga a Sant Corneli. Vosaltres ni cas
d'aquesta pista, heu d’anar buscar un camí bastant desfet que s’enfila muntanya
amunt, amb força pendent. Ja a dalt de la pujada el camí s’acaba en un extens
bosc. En aquest punt avanceu pel mig del bosc, intentant buscar el millor pas,
i sense perdre alçada anar avançant amb una lleu tendència a la dreta. No patiu
si aneu més amunt o més avall, la qüestió és que acabeu sortint al Cingles de
Vall-Llobrega.
Un cop situats al fil
de la carena dels cingles, heu de començar a seguir aquesta cinglera amunt,
buscant avançar per on millor és pugui, a vagades ben arran de cingle, d'altres
una mica més per dins el bosc, en tot cas, mireu de no allunyar-vos massa del
fil de la cinglera. Ja a dalt de tot de la cinglera pareu atenció, la cinglera comença
a perdre alçada i vosaltres heu de seguir el fil. Aneu baixant buscant la
millor traçada, fins que sortiu a un petit coll herbós, on ben a prop hi ha una
bassa. D’aquí surt una pista secundària que és pot anar seguint força bé, seguiu-la.
Més endavant passeu per una altre bassa i seguiu per la pista. Ja més amunt i
uns metres més enllà sortiu a una pista principal, un altre cop al PR-C 73, la
que ve del Coll de Sant Ramon, on heu estat fa una estona. Aquesta pista
seguiu-la a l'esquerra.
Ara sense pèrdua aneu seguint aquesta pista durant força estona, que en descens és dirigeix fins ben a prop del Pla de la Creu de Fumanya, per on hi passa la carretera que puja de Fígols. Ara seguint indicacions aneu seguint la pista en direcció a Peguera, un poble abandonat situat en un paratge idíl·lic. La pista travessa el Riu Peguera, passa per la Font de Can Coix, d'on baixa un bon broc d'aigua i amb uns metres més arribeu als plans de Peguera, on a peu del Roc de Peguera hi han les restes de l'antic poble.
Un cop vist torneu
enrere, traspasseu un altre cop el riu i enmig d'una corba seguiu indicacions
cap a Sant Jordi de Cercs, per una pista fàcil. Trobareu algun que altre
trencall però vosaltres seguiu sempre la mateixa direcció, i en cas de dubte
agafeu sempre el PR, i no pas el GR. Més avall arribeu a un trencall on el GR i
el PR es separen. Ara abandoneu el GR que se`n va a la dreta i seguiu les
marques del PR. Passeu pel costat d'una petita edificació i d'una bassa, fins
que la pista fàcil s’acaba. Ara seguint marques grogues evidents la pista es transforma
en un corriol que baixa fort per dins d'un bonic bosc. El corriol no té pèrdua,
està ben fressat i ben senyalitzat.
Desprès de baixar durant
força estona el corriol es torna a convertir en una pista. Passeu pel costat
d'una casa d'allotjament rural, situada just a sota de la cinglera de
Vall-Llobrega. Passada la casa i una mica més avall arribeu a un trencall de
pistes, agafeu la de l'esquerra, de cara amunt, Passeu per unes antigues
edificacions i pocs metres enllà heu d'estar atents a trobar un corriol a mà
esquerra, just on hi ha una gran pedra. El corriol acaba sortint un altre cop a
la pista (només és una petita drecera), seguiu la pista sempre seguint
indicacions cap a la Rodonella.
Passeu pel costat
dels apartaments rurals de Casa Palou, la pista ara està cimentada i acaba
sortint a una bonica ermita, és la de Sant Jordi de Cercs, que d'ona nom al
poble. Ara baixeu per la carretera fins al vell mig de la població. Ja a dins,
busqueu el carrer principal per on hi passa el GR. Seguint les marques aneu a
petar a la carrerada asfaltada que comunica Sant Jordi de Cercs i La Rodonella,
sense deixar aquesta carrerada i amb uns 15 minuts tornareu estar al punt d’inici.
***El lloc és documentat a finals del segle x o començaments del XI ("Cerchos") però de l'església se'n tenen ben poques referències documentals. L'any 1290 Bernat de la Portella n'era diaca i el 1312 figura com a parroquial en la visita al Deganat de Berga de Galceran Sacosta. Aleshores era dedicada a Sant Andreu i aquesta dedicació es va mantenir fins al segle xix. L'any 1363 la reina Elionor la va vendre a Pere Fresc de Berga juntament amb les esglésies de Vilosiu i Baells, i els castells de Blancafort i Merola. Al segle xviii, ja s'esmenta com a sufragània de Santa Maria de Baells, juntament amb Sant Quirze de Pedret. Avui resta sense culte i depèn de la nova parròquia de Cercs.***
Ja Hi Sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada