Torrelles de Llobregat - Coves de Can Riera - Cova Bogunyà - Puig Vicenç

Temps aproximat: 5,30h

Distància: 19km

Desnivell: 900m

Accés: Heu d'anar fins la població de Torrelles de Llobregat, popularment coneguda per tenir-hi Catalunya en Miniatura, s'hi accedeix des de Sant Vicenç dels Horts i la ruta comença a l'aparcament del camp de futbol.

Notes: Ruta complicada, no per exigència física, si no més bé per seguir el recorregut. S'han d'agafar bastants trencalls i alguns corriols costen una mica de seguir, si es porta GPS us serà més fàcil.

Per tornar a Torrelles des del Coll de Can Riera vam decidir tornar per on havíem vingut, ja que el camí per on transcorre el track del wikiloc passa per una finca privada on hi ha una senyal de prohibit el pas.

***a data de 10/10/2023 l'accés a les Coves de Can Riera està restringit, sota sanció de 750€***

Com alternativa podeu seguir per la pista fins que trobeu el trencall a l'esquerra que puja cap al Puig Vicenç. (Pal Indicador)

Sortiu de l'aparcament del camp de futbol i dirigiu-vos cap a la rotonda, seguiu pel carrer de més a la dreta i poc metres més agafeu una pista cimentada a la dreta també. Seguiu per la pista principal fins arribar a un conreeu tancat. Aneu a l'esquerra. Ja més endavant sortiu a un altre trencall, aneu a a la dreta, direcció el Puig Vicenç, que teniu al fons. 

Seguiu la pista principal, tot passant pel mig d'una altre finca de cultiu i desprès d'una lleu baixada sortiu a un trencall de pistes, aquí heu de parar atenció i anar a tot recte, cap a unes roques rogenques que teniu al davant, i buscar un corriol que neix al costat d'un arbre, a l'esquerra. Mireu de seguir-lo uns metres, més endavant es fa més evident. Aneu seguint aquest corriol sense pèrdua i bastant clar, arribeu a una zona peculiar, plena de cactus i envoltada de parets de color vermell, el corriol s'enfila pel mig. Aquí pareu atenció per si veieu algun rastre de corriol a mà esquerra, ja que aquest us portarà fins a la primera de les peculiars coves, més pròpies del “Colorado”, que no pas del Mediterrani.

Continueu amunt, fins arribar a la base de la petita cinglera, ara seguiu el corriol a mà dreta, que ressegueix les petites i curioses balmes que formen aquest conjunt de coves, tal més espectacular que l'anterior. Arribeu a un punt on sembla que el corriol s'acabi, però no pas, aquí i veieu una escala que ajuda a salvar uns metres de desnivell. Continueu seguint el corriol amb l'ajuda d'algunes fites, ja que el corriol costa una mica d'intuir. Passeu ben a prop de les parets i remunteu uns metres amunt, des d'aquest punt mireu d'anar baixant pel mig del bosc cap a la dreta, on no gaire més avall i passa una pista, un cop arribeu a la pista seguiu-la a l'esquerra.

Pocs metres de pista enllà arribeu a un trencall de camins on hi ha un pal indicador, ara aneu per un corriol que puja a mà esquerra direcció el Puig Vicenç. Aquest corriol va pujant per un camí ombrívol i força pedregós fins que acaba sortint a un trencall de pistes. Ara seguiu recte, per una pista que planeja fins arribar a un altre trencall de pistes, on a la dreta teniu 2 opcions, vosaltres agafeu la pista de més a l'esquerra, que s'enfila amunt suaument. Ara heu de seguir aquesta pista durant força estona, obviant qualsevol trencall que pugueu trobar. Més amunt torneu a sortir a una altre pista, ara aneu a l'esquerra. 

Aquesta pista també l'haureu de seguir durant força estona, fins que arribeu a un trencall a mà dreta, on hi ha un pal indicador, aquí aneu a la dreta, direcció la Penya del Moro. El camí tornar a pujar, més amunt s’acaba convertint en un corriol. Ja a dalt de tot arribeu al mirador de la Penya del Moro, una impressionant talaia de l’àrea metropolitana. Un cop vist seguiu el camí que marxa a l'esquena de la Penya del Moro i sortiu a un altre trencall de camins, aquí agafeu la pista de més a la dreta i seguiu-la pocs metres fins a sortir a un tallafocs, ara i sense buscar camins, baixeu fort pel dret, seguint els pals de la llum i intentant seguir algun que altre rastre de camí. Més avall sortiu a una pista, vosaltres ni cas, travesseu-la i continueu tallafocs avall. Ja a baix de tot sortiu a una pista, seguiu-la a la dreta i molts pocs metres enllà en trobeu una altre, aquesta seguiu-la també a la dreta.

Aneu seguint aquesta pista, que segueix marques de PR. Més amunt trobeu una pista que marxa recte, un xic a l'esquerra, seguiu marques i agafeu aquesta. La pista es converteix en corriol i comença a baixar, més endavant trobeu un altre trencall, aneu a l'esquerra. Passeu pel costat d'un antic Forn de Vidre i poc més enllà sortiu a una altre pista, vosaltres tot recte, de cara avall fins arribar a una petita esplanada on hi ha una antiga edificació a l'esquerra, ben a prop d’aquí heu de buscar un corriol a mà esquerra que amb pocs metres us portarà a l'entrada de l’impressionant Cova de Bogunyà, o del Polvorí, nom donat perquè va servir per tal propòsit, ja que els republicans la van fer servir per guardar l'armament, anys abans però, sembla ser que era una mina de guix.

Just a l'altre costat de l’esplanada hi ha un antic forn amb 2 boques. Bé, un cop vist retornem uns passos enrere i agafem la pista de més a l'esquerra, que passa pel fondo d'Arús. Aquesta pista puja de valent i durant força estona fins que ja pràcticament a dalt de tot surt a una altre pista, aquí seguiu a l'esquerra pujant una mica més fins arribar a dalt del Puig Vicenç, uns dels millors miradors de tot el Llobregat. 

De dalt el Puig Vicenç surt un corriol que s'esmuny fort cap avall i acaba sortint a una pista, traspasseu-la i a l’altre costat seguiu per un corriol. Aquest corriol l'haureu de seguir durant força estona, a vagades costa una mica de seguir, però mirant-ho bé podreu anar avançant. El corriol passa per un tram on hi han moltes roques, que haureu de salvar, i trobareu alguna que altre corda que ajudarà a fer-ho, Passeu pel costat d'una petita balma i una mica més avall arribeu a unes altres balmes ben curioses. Seguint corriol avall torneu a sortir a una pista, seguiu-la a la dreta. Poc metres enllà agafeu el corriol senyalitzat a mà dreta, que no és més que una drecera de la pista. Més endavant torneu a sortir a la pista, seguiu-la fins que sortiu al Coll de Can Riera, ja conegut per vosaltres. 

Aquí el track us endinsa per la propietat privada de Can Riera, però nosaltres al veure-hi senyals de que no es podia passar vam optar per tornar per on havíem vingut.