Temps aproximat: 7h
Distància: 23km
Desnivell: 1850m
Accés: Arribats a Ripoll, seguiu indicacions cap a Ribes de Freser i d'aquí cap a Queralbs. Just al entrar a la població de Queralbs veureu un trencall a la dreta que indica Fontalba, gireu per aquest carrer i més amunt, desprès de fer un gir de 180º a l'esquerra trobareu un aparcament, aparqueu aquí. El camí comença just al davant de l'aparcament.
Notes: Camí ben senyalitzat i evident fins a Núria. De Núria fins al Puigmal s'ha de seguir el camí més marcat amb direcció Nord-Oest.
La baixada del Coll de Fontalba a Queralbs es fa per una llarga i feixuga pista. Al mapa Alpina hi surten alguns corriols per retallar camí però nosaltres no els vam pogué trobar tots.
Sinó voleu salvar tant de desnivell podeu pujar amb el Cremallera de Núria fins al Santuari i així us estalviareu uns 700-800 metres de desnivell.
L'altre opció és pujar amb cotxe fins al Coll de Fontalba i començar allà l'excursió, us estalviareu un bon tram de la ruta.
La baixada del Coll de Fontalba a Queralbs es fa per una llarga i feixuga pista. Al mapa Alpina hi surten alguns corriols per retallar camí però nosaltres no els vam pogué trobar tots.
Sinó voleu salvar tant de desnivell podeu pujar amb el Cremallera de Núria fins al Santuari i així us estalviareu uns 700-800 metres de desnivell.
L'altre opció és pujar amb cotxe fins al Coll de Fontalba i començar allà l'excursió, us estalviareu un bon tram de la ruta.
VÍDEOS
Salt Cua de Cavall
Forat de l'Embut
Panoràmica des del Puigmal
Sortiu de l'aparcament i pugeu per la rampa amb direcció cap a Núria, de seguida agafeu un corriol pedregós que es va enfilant de mica en mica. Aneu seguint les marques del GR-11 que us aniran dirigint cap dins a les Gorges de Núria. Deixeu algunes indicacions i sempre dirigiu-vos cap dins les gorges.
El primer tram de corriol puja per un indret bastant tapat, amb força vegetació on no veureu gaire més del que teniu al davant. Desprès de força estona acabareu sortint per un indret més bonic, on ja tindreu unes vistes més espectaculars de les Gorges de Núria i de les muntanyes que les envolten. Continueu pujant per camí fàcil i evident. Ja dins les gorges, traspasseu un pintoresc pont de pedra, el Pont del Cremal i ja a l'altra banda de les gorges continueu pujant.
Ara el corriol ja puja una mica més fort i les gorges es van tancant cada cop més. Aquest tram és el més maco del camí, ja que veureu varis salts d'aigua, com el Salt del Sastre a l'altra banda de les vies del Cremallera de Núria o el Salt Cua de Cavall, just enganxat al camí. Tot gaudint d'aquest paisatge tornareu a traspassar el Riu de Núria per un pont de fusta, just al mateix moment que passeu per un túnel per salvar el cremallera.
Ara ja heu sortit pràcticament de les gorges i us aneu dirigint cap els últims contraforts fins que acabeu sortint al davant de la Creu d'en Riba, on ja al fons, veieu la magnífica Vall de Núria, amb el santuari i l'estany plantats al mig. Podeu acostar-vos si voleu al mirador que teniu a dalt d'un petit turó a la dreta. Ara baixeu, passeu pel costat de la font i l'Ermita de Sant Gil i continueu per l'esquerra del santuari.
La Verge de Núria
***Segons la tradició, Sant Gil va arribar a la vall voltant de l'any 700 . Aquest sant, d'origen atenès , va residir a la vall durant quatre anys. Sempre segons la llegenda, el sant va tallar una imatge de la Verge que va amagar en una cova al veure obligat a fugir de la vall quan els àrabs van envair la Península Ibèrica. Al costat de la Verge va deixar amagades l'olla que utilitzava per fer el menjar, la creu que presidia els seus resos i la campana amb la qual cridava als pastors perquè vinguessin a menjar.
En 1072 , un pelegrí procedent de Dalmàcia , i de nom Amadeo, va arribar a la vall buscant la imatge de la Verge segons una revelació divina. Va construir una petita capella a la qual acudien els pelegrins. En 1079 va trobar la imatge, al costat de la creu, la campana i l'olla i va traslladar tots els objectes sagrats a la capella.
La veritat és que la imatge de la Mare de Déu de Núria que avui es venera és una talla datada entre el segle XII o segle XIII .Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic . De trets primitius, la talla manté encara la seva policromia perfectament conservada. La Verge té al Nen assegut sobre el seu genoll esquerre. Aquest té una de les seves mans aixecades en senyal de benedicció. Tant María com el Nen vesteixen mantell i túnica. Abans de la restauració, la imatge tenia un color negrós provocat pel pas del temps, la humitat i el fum de les espelmes. Aquest color li va valer l'apel·latiu de moreneta del Pirineu .
Fins als nostres dies ha arribat una curiosa tradició. Les dones que desitgen tenir fills col·loquen el seu cap sota l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana. Cada repic representa un fill amb el qual s'espera que la Verge la beneeixi.
Els pastors consideraven a la Mare de Déu de Núria patrona de la fertilitat . Des de 1983 és també la patrona dels esquiadors catalans. La coronació canònica de la Mare de Déu de Núria va tenir lloc en 1965 i els padrins van ser Ramon Mas-Bagà Cros i la seva dona Núria Blanc Bertrand. La seva festivitat se celebra el 8 set***
El Santuari de Núria
***L'any 1087 , les pastures de la vall de Núria (citat com Annúria ) van ser cedits al monestir de Santa Maria de Ripoll per Guillem Ramon de Cerdanya .
No es tenen dades exactes sobre la data de la seva fundació. L'any 1162 la vall comptava amb un alberg que feia les funcions d'hospital i refugi de pastors. Al costat del alberg es trobava una capella dedicada a Santa Maria. Aquest mateix any, el papa Alexandre III va concedir indulgència a tots els pelegrins del lloc.
El terratrèmol de 1428 va destruir per complet l'alberg i la capella. Es va realitzar una primera reconstrucció en 1449 i es van reconstruir per complet entre 1640 i 1648 . En 1728 van ser ampliats.
L'església actual es va inaugurar l'any 1911 . Poc després es va afegir un hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis , obra que no finalitzaria fins 1963 .
En 1931 , a l'habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va quedar ratificat a les urnes el 2 agost de 1931 i aprovat per les Corts el 9 set de 1932 .
La imatge va acabar en Suïssa i va estar oculta fins 1941 , any en el qual va tornar a la vall. En finalitzar la guerra civil, l'exèrcit franquista va instal·lar a la vall unes dependències de l'exèrcit de muntanya.El 22 jul de 1936 , pocs dies després que s'iniciés la Guerra Civil espanyola, aleshores rector de la parròquia va fugir a França , emportant-se la imatge de la Mare de Déu de Núria. Volia així salvar-la dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven duent a terme.
L'església actual és de construcció recent i té forma de quadrat obert per un dels costats. Al seu costat, a més de l'hotel, es troben quatre cases destinades a acollir els pelegrins. Just davant es troba la capella de Sant Gil on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Va ser construïda el 1965 i ampliada amb posterioritat.***
Passat un estable i una petita granja veureu un camí que puja a l'esquerra, pugeu cap aquí i seguiu aquest camí que amb poca estona us portarà a dins d'un bosc. Pugeu per un corriol una mica dret i pedregós, per més endavant acabar sortint del bosc i arribant a una esplanada, el Pla de l'Ortigar. Aquí el corriol canvia de direcció i se'n va directament pel costat del Torrent de l'Embut. Segurament veureu que aquest torrent baixa sec, i us estranyarà, més endavant us donareu compte que d'aigua en baixa, i molta, però s'acaba esmunyint per un forat, el Forat de l'Embut.
Continueu pujant ara per camí més planer, traspasseu el torrent i desprès de planejar força estona arribareu a l'inici d'una tartera. Aquesta tartera és llarga, empinada i segurament serà el tram més dur de tota la ruta. Aneu pujant de mica en mica i girant el cap cap enrere de tant en tant per gaudir de les vistes magnífiques de tota la vall. Desprès de força estona sortireu a dalt d'un replà, on el fons ja veieu el cim del Puigmal (2911m), coronat per una creu enorme.
Les vistes són espectaculars, la Cerdanya, Pirineu Francès amb el Carlit com a cim principal, el Cadí i el Pedraforca al fons, en fi, simplement espectacular. Ara ja, agafeu el camí que surt just al recte de la creu i comenceu a baixar. Haureu de baixar durant força estona per un camí bastant pedregós i a vegades amb força pendent, però sense cap problema. Al final, acabareu sortint al Coll de Fontalba, inici de la ruta clàssica d'ascensió al Puigmal.
Un cop aquí comença el tram més pesat, Heu d'anar baixant per la pista ampla i transitada de cotxes amunt i avall que us aniran omplint de pols. Segons el mapa Alpina hauríeu d'anar veient corriols per anar retallant camí, ja que la pista baixa fent llaçades, però nosaltres només en van trobar un parell i tampoc vam retallar massa tros que diguem, així que sinó ho veieu clar aneu baixant a poc a poc al llarg dels 11 quilòmetres de pista i acabareu sortint just al davant del cotxe.
Ja Hi Sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada