Temps aproximat: 4'30h
Distància: 7km
Desnivell: 800m
Accés: Heu d'agafar l'autovia A2 i sortir a la sortida de Montserrat. Aneu seguint indicacions cap a Montserrat, per la carretera BP-1103. Heu d'aparcar el cotxe davant del Monestir de Santa Cecília.
Notes: Tant la Canal del Cavall Bernat, com la del Moro estant equipades amb cordes i passamans.
Són canals relativament fàcils, on la dificultat recau en salvar força desnivell amb pocs metres, si s'està acostumat al terreny montserratí no hi ha cap tipus de problema. Si no si està acostumat, millor fer alguna que altre canal de menys dificultat i així fer-se una idea del que un es pot trobar.
Totalment des-aconsellable si el terreny està mullat.
Casc recomanable, no tant per la dificultat sinó per la caiguda de pedres degut al nostre pas o les varies cabres que poden passar per les parets de més amunt.
Atenció: A data de 24/01/2020 la Canal dels Avellaners té restringit el seu ús, tant de baixada com de pujada, per tant s'ha de tenir en compte alhora d'organitzar la ruta.
Pujada Canal del Cavall Bernat i baixada Canal del Moro
Pujada Canal del Moro i baixada Canal de Sant Jeroni (amb variant)
Sortiu del Monestir de Santa Cecília i seguiu la carretera direcció cap el Monestir de Montserrat. Poc metres enllà veureu un corriol que surt a la dreta de la carretera, on hi ha una marca de GR en una arbre, agafeu aquest corriol. Aquest corriol és el GR-4 on poc més amunt enllaça amb el GR-172, que a la Muntanya de Montserrat és el que va del Monestir de Montserrat a Can Maçana. Bé, seguiu el GR a l'esquerra, direcció cap al monestir. Desprès d'uns 25 minuts, i tenint com a referència el Cavall Bernat, heu d'arribar a l'inici de la canal, només hi ha una fita que la senyalitza i puja entre mig d'un torrent sense camí. Com a referència heu de saber que la canal puja per l'esquerra del Cavall Bernat, si aneu per aquí ho trobareu fàcil.
***El Monestir de Santa Cecília fou erigit vers el 945 per l'abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengué ser l'arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Lluís IV de França, que li confirmava la dotació inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.
El 956 fou sotmesa canònicament al bisbat de Vic. El 1023 va estar a punt de ser sotmès pel monestir de Ripoll, que fundà tot seguit el veí priorat de Santa Maria de Montserrat. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058, per separar-se'n 50 anys més tard. El 1143, la parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.
Al segle XIV entrà en decadència, i aviat es convertí en un lloc d'hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva òrbita el 1410, i annexat el 1539. Els abats de Santa Maria tingueren cura des d'aleshores de la casa, on hi residia només un prevere i els seus servents.
En va sortir malmesa pel pas dels francesos del 1811-1812, fou reparada per l'abat Muntadas entre el 1862-1866, i definitivament restaurada per Puig i Cadafalch el 1928.***Un cop ben encaminats i amb el Cavall Bernat imponent al damunt vostre comenceu a pujar per diferents trams de corda. Trams més llargs, més curts, corda gruixuda, passamans, en definitiva, una mica de tot per anar a pujant mica en mica per acabar arribant a dalt un petit coll, on teniu a tocar l'imponent figura del Cavall Bernat.
Ara agafeu un corriol
força tapat de cara avall, intentant arribar fins a un altre corriol una mica
més fressat pocs metres més avall, quant trobeu el corriol seguiu-lo a la dreta.
Aneu seguint les marques de color groc, sense pèrdua. Poc després de passar per
un tram de roca una mica inclinada i sense camí fressat (just a sota del Cap de
Mort) arribeu a un petit torrent on hi han unes fites a mà dreta, seguiu-les de
cara amunt i arribats a un petit coll comenceu el descens per la Canal dels Avellaners.
La Canal dels
Avellaners és una canal força dreta, però que almenys es pot anar seguint força
bé amb alguna que altre fita. Desprès d'una estona de fort descens sortiu a un
altre cop al GR-172, que heu de seguir a l'esquerra. Poca estona més enllà el
corriol passa per un torrent, on a l'esquerra sembla que hi hagin unes
terrasses de roca, enfileu-vos-hi i comenceu l'ascens a la Canal del Moro.
Aquesta és una canal
bastant diferent a la del Cavall Bernat, és més encaixonada i més distreta de
pujar. Hi ha algun que altre pas on haureu de tirar de força de braços, ja
sigui perquè son passos verticals, o perquè són de mal grimpar. El tram més difícil és un tram vertical d'uns 3-4 metres totalment verticals, on haureu de pujar pràcticament
només de força de braços. Un cop a dalt veureu una mena de cavitat sense
sostre (un antic tub de desgel quant a Montserrat hi havia glaceres). Dins la
cavitat hi ha una corda que s'enfila paret amunt. Si ho voleu provar endavant, però és un tram llarg, molt difícil i molt perillós si us quedeu sense forces a mig tram, el millor és seguir pel torrent i obviar aquest tram.
Seguint torrent amunt i desprès de passar per un petit bosc sortiu a un coll, aquí aneu una metres avall i sortiu al camí que ve de Sant Joan i que puja fins a Sant Jeroni. Aneu a la dreta, pujant per aquest concorregut camí fins arribar a l'Ermita de Sant Jeroni. Si voleu podeu pujar fins a Sant Jeroni, no us durà més de 15 minuts anar i tornar. Bé, situats davant de l'ermita aneu cap a la dreta, anant a buscar una línia elèctrica, més concretament una torre elèctrica. Un cop a la torre veureu ja marques vermelles i un corriol que se'n va de cara avall. seguiu-lo.
***Junt amb Sant Antoni, l’ermita de Sant Jeroni és la que es troba més allunyada del Monestir, al peu del cim de Sant Jeroni. Està a prop de la nova ermita de Sant Jeroni i del centre reemissor de telecomunicacions. L’ermita es va erigir sobre una antiga capella anomenada Santa Maria la més Alta. Tot i estar ben construïda, gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent. No era un edifici gaire gran, però suficient per a un eremita; hi havia dues cisternes i dues places, una servia de mirador ja que gaudia d’una panoràmica impressionant, es podia arribar a albirar Mallorca i Menorca en dies molts clars. Entre el 1536 i el 1541 va ser bastida, el 1590 va ser novament restaurada i ampliada. Tornà a enrunar-se fins que el 1721 es va reedificar, i va romandre en peu fins al 1812, any què va ser destruïda per l’exèrcit francès. Al segle XX es va construir un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut.***
Aquest corriol baixa per la coneguda Canal de Sant Jeroni, bastant vertical però ben fressada i sense pèrdua. Més avall el camí es torna més pedregós, hi ha una escala per salvar un petit desnivell i algun que altre passamà, però sense cap dificultat. Ja quasi bé a baix podeu seguir el corriol que esquiva un petit ressalt per l’esquerra del torrent o anar pel bell mig del torrent i baixar per una cadena. En qualsevol dels 2 casos aneu a parar al GR, que heu de seguir a mà dreta.
Pocs metres enllà trobareu un corriol a l'esquerra bastant tapat, agafeu-lo i amb 5 minuts estareu un altre cop al Monestir de Sant Cecilia on teniu el cotxe.
Seguint torrent amunt i desprès de passar per un petit bosc sortiu a un coll, aquí aneu una metres avall i sortiu al camí que ve de Sant Joan i que puja fins a Sant Jeroni. Aneu a la dreta, pujant per aquest concorregut camí fins arribar a l'Ermita de Sant Jeroni. Si voleu podeu pujar fins a Sant Jeroni, no us durà més de 15 minuts anar i tornar. Bé, situats davant de l'ermita aneu cap a la dreta, anant a buscar una línia elèctrica, més concretament una torre elèctrica. Un cop a la torre veureu ja marques vermelles i un corriol que se'n va de cara avall. seguiu-lo.
***Junt amb Sant Antoni, l’ermita de Sant Jeroni és la que es troba més allunyada del Monestir, al peu del cim de Sant Jeroni. Està a prop de la nova ermita de Sant Jeroni i del centre reemissor de telecomunicacions. L’ermita es va erigir sobre una antiga capella anomenada Santa Maria la més Alta. Tot i estar ben construïda, gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent. No era un edifici gaire gran, però suficient per a un eremita; hi havia dues cisternes i dues places, una servia de mirador ja que gaudia d’una panoràmica impressionant, es podia arribar a albirar Mallorca i Menorca en dies molts clars. Entre el 1536 i el 1541 va ser bastida, el 1590 va ser novament restaurada i ampliada. Tornà a enrunar-se fins que el 1721 es va reedificar, i va romandre en peu fins al 1812, any què va ser destruïda per l’exèrcit francès. Al segle XX es va construir un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut.***
Aquest corriol baixa per la coneguda Canal de Sant Jeroni, bastant vertical però ben fressada i sense pèrdua. Més avall el camí es torna més pedregós, hi ha una escala per salvar un petit desnivell i algun que altre passamà, però sense cap dificultat. Ja quasi bé a baix podeu seguir el corriol que esquiva un petit ressalt per l’esquerra del torrent o anar pel bell mig del torrent i baixar per una cadena. En qualsevol dels 2 casos aneu a parar al GR, que heu de seguir a mà dreta.
Pocs metres enllà trobareu un corriol a l'esquerra bastant tapat, agafeu-lo i amb 5 minuts estareu un altre cop al Monestir de Sant Cecilia on teniu el cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada