Temps aproximat: 5h
Distància: 7km
Desnivell: 1150m
Accés: Agafar la carretera C-16 amb direcció Berga i abans d'arribar a Guardiola de Berguedà agafar el trencall de Gósol - Saldes. Al arribar a Saldes seguiu carretera amunt fins el trencall del Refugi Lluis Estasen. Passades un parell de corbes tancades arribeu a una esplanada on hi ha una pista, aparqueu aquí.
Notes: El pas exposat de la primera cova de les Coves dels Talibans està molt delicat. Si les cordes estiguessin en bon estat no deixaria de ser un pas exposat i prou, però amb l'estat de la corda és un pas molt perillós, si la corda es trenca hi ha una bona caiguda. És pot passar amb molt de compte sense gaire bé tocar la corda, però per més tranquil·litat millor porta corda i assegurar aquest pas.
A data de 26/06/20 han substituït la corda del pas exposat i està en bon estat.
Per la resta de trams (segona cova, gran diagonal, grimpada pollegó inferior) no és necessari corda ni assegurar cap pas, són passos bastant drets, però es puja fàcil, això si, recomanable portar casc fins a dalt del cim.
Recorrent el PR C-127 en direcció Gósol hi ha un punt on heu de baixar pel dret. Com a referència s'ha de baixar seguint un petit torrent a mà esquerra i buscant el millor pas. En cas de no voler fer aquest tram, el millor és agafar el corriol que baixa cap a la zona de barbacoes, aquest corriol s'agafa en uns dels punts on hi ha un pal indicador. Quant arribeu a les barbacoes només heu de seguir la carretera de cara avall.
VIDEOS
Vistes des de la Gran Diagonal
A data de 26/06/20 han substituït la corda del pas exposat i està en bon estat.
Per la resta de trams (segona cova, gran diagonal, grimpada pollegó inferior) no és necessari corda ni assegurar cap pas, són passos bastant drets, però es puja fàcil, això si, recomanable portar casc fins a dalt del cim.
Recorrent el PR C-127 en direcció Gósol hi ha un punt on heu de baixar pel dret. Com a referència s'ha de baixar seguint un petit torrent a mà esquerra i buscant el millor pas. En cas de no voler fer aquest tram, el millor és agafar el corriol que baixa cap a la zona de barbacoes, aquest corriol s'agafa en uns dels punts on hi ha un pal indicador. Quant arribeu a les barbacoes només heu de seguir la carretera de cara avall.
VIDEOS
Vistes des de la Gran Diagonal
Situats a l'esplanada, agafeu la pista amunt.
Passeu pel costat d'un dipòsit d'aigua i poc més amunt arribeu a un trencall,
vosaltres cap a la dreta, direcció el Coll de Verdet. Continueu uns 5 minuts
per aquesta pista bastant planera fins que arribeu a 2 plataners situats a la
vostre esquerra, aquí abandoneu la pista i aneu a l'esquerra, seguint la traça
d'un corriol una mica desdibuixat.
Aquest corriol transcorre pel Torrent de Cal Ninot i costa una mica de seguir. Torrent ben endins trobeu un trencall a mà esquerra senyalitzat amb fites, abandoneu el corriol que puja amunt per la vostra dreta i que sembla més evident, i agafeu el corriol de l'esquerra, el senyalitzat amb fites. El corriol va pujant fort amunt, amb la paret on hi ha les Coves dels Talibans a la vostra dreta, on els forats són ben visibles.
Ja ben amunt, just a tocar la paret, heu d'abandonar aquest corriol que se'n va amunt, cap el Prat de Reu, i anar a la dreta, sense un camí aparent, però intentant avançar sense perdre massa alçada. Arribeu a una tartera, enfileu-la amunt i arribeu a l'inici de la Cova dels Talibans. La primera cova comença amb un tram força vertical a l'esquerra, equipat amb una corda encara força acceptable. Aquest tram us situa al pas més delicat de la ruta, un flanqueig amb un pati i una caiguda força dolenta. Si l'estat de la corda fos correcte seria un pas exposat, però fàcil de passar, el problema és que la corda està molt malament i pràcticament no es pot ni tocar. Si sabeu controlar l’exposició el buit i manteniu la calma podeu passar sense encordar-vos, però amb pas de plom. Si no esteu acostumats a aquests passos encordeu-vos, perquè un cop al mig del pas, la sensació de " me la foto " està casi assegurada.
Un cop fet el pas més delicat, pugeu per una canal fins a dalt d'un coll, aquí aneu a la dreta i passeu per un tram amb força pati, ja a baix d'aquest pas arribeu a l'entrada de la segona cova, un gran forat de considerables dimensions on desprès d'una grimpadeta fàcil arribeu a la seva sortida. Abans de sortir veureu un forat a l'esquerra amb una baga, no feu ni cas, és una variant més difícil. Ja a dalt del forat aneu direcció cap a la paret del pollegó inferior, amb tendència cap a l'esquerra, anant a buscar la Gran Diagonal.
Un cop a l'inici de la Gran Diagonal, enfileu-vos-hi amunt. En general és bastant fàcil, té algun pas més dret que altre, però el tram més dret està equipat amb una cadena que us ajudarà a salvar-lo sense problemes. Un cop a dalt el camí gira a la dreta i s'endinsa amb una petita tartera bastant descomposta. A mitja tartera més o menys heu de veure un petit tram de roca senyalitzat amb fites, que podeu seguir a la vostre dreta per anar a buscar la canal herbosa que dona accés al pas de grimpada.
El pas de grimpada és bastant fàcil, amb un parell de tibades fortes esteu a dalt. Un cop a dalt del pas, només us queda seguir les fites a l'esquerra i arribeu a dalt del cim del Pollegó Inferior, molt més tranquil que el seu germà gran, de ben segur que ple de gent. Un cop gaudit, aneu a buscar el camí de baixada, senyalitzat amb fites i/o marques verdes una mica desdibuixades. Passeu un tram estret amb una petit cadena, i a partir d’aquí, baixeu ben empinat avall.
Mireu de no perdre les fites verdes, és fàcil equivocar-se i acabar liat entremig del bosc. Més avall, un cop arribeu al Balcó de la Joaquima, el corriol gira una mica a l'esquerra, i segueix marques blaves. Passeu un altre tram equipat amb una curta corda, i ja baixeu més decidits cap a la Tartera del Pedraforca. Sortiu quasi bé al final de la tartera que heu de seguir uns metres per PR, en direcció cap el refugi.
Aquí pareu atenció, ja que heu de trobar un corriol senyalitzat a mà dreta, que baixa pel mig d'un torrent seguint marques blaves. Més avall sortiu a un altre camí, el PR-C 127, aquí aneu a la dreta, en direcció cap a Gósol. Més avall arribeu a un altre trencall, si voleu estalviar-vos el tram pel mig del bosc, agafeu el camí de l'esquerra, sortiu a les barbacoes de la carretera, i d'aquí seguiu la carretera a la dreta per arribar a on teniu el cotxe amb no massa estona. Si voleu retallar una mica, seguiu pel PR, que ara baixa molt fort. Just a on s'acaba la baixada, abandoneu aquest camí i aneu a l'esquerra, sense camí evident. Heu de seguir un tímid torrent, i amb uns 10 minuts arribeu a la carretera, just al costat de on teniu el cotxe.
Ja Hi Sou
Aquest corriol transcorre pel Torrent de Cal Ninot i costa una mica de seguir. Torrent ben endins trobeu un trencall a mà esquerra senyalitzat amb fites, abandoneu el corriol que puja amunt per la vostra dreta i que sembla més evident, i agafeu el corriol de l'esquerra, el senyalitzat amb fites. El corriol va pujant fort amunt, amb la paret on hi ha les Coves dels Talibans a la vostra dreta, on els forats són ben visibles.
Ja ben amunt, just a tocar la paret, heu d'abandonar aquest corriol que se'n va amunt, cap el Prat de Reu, i anar a la dreta, sense un camí aparent, però intentant avançar sense perdre massa alçada. Arribeu a una tartera, enfileu-la amunt i arribeu a l'inici de la Cova dels Talibans. La primera cova comença amb un tram força vertical a l'esquerra, equipat amb una corda encara força acceptable. Aquest tram us situa al pas més delicat de la ruta, un flanqueig amb un pati i una caiguda força dolenta. Si l'estat de la corda fos correcte seria un pas exposat, però fàcil de passar, el problema és que la corda està molt malament i pràcticament no es pot ni tocar. Si sabeu controlar l’exposició el buit i manteniu la calma podeu passar sense encordar-vos, però amb pas de plom. Si no esteu acostumats a aquests passos encordeu-vos, perquè un cop al mig del pas, la sensació de " me la foto " està casi assegurada.
Un cop fet el pas més delicat, pugeu per una canal fins a dalt d'un coll, aquí aneu a la dreta i passeu per un tram amb força pati, ja a baix d'aquest pas arribeu a l'entrada de la segona cova, un gran forat de considerables dimensions on desprès d'una grimpadeta fàcil arribeu a la seva sortida. Abans de sortir veureu un forat a l'esquerra amb una baga, no feu ni cas, és una variant més difícil. Ja a dalt del forat aneu direcció cap a la paret del pollegó inferior, amb tendència cap a l'esquerra, anant a buscar la Gran Diagonal.
Un cop a l'inici de la Gran Diagonal, enfileu-vos-hi amunt. En general és bastant fàcil, té algun pas més dret que altre, però el tram més dret està equipat amb una cadena que us ajudarà a salvar-lo sense problemes. Un cop a dalt el camí gira a la dreta i s'endinsa amb una petita tartera bastant descomposta. A mitja tartera més o menys heu de veure un petit tram de roca senyalitzat amb fites, que podeu seguir a la vostre dreta per anar a buscar la canal herbosa que dona accés al pas de grimpada.
El pas de grimpada és bastant fàcil, amb un parell de tibades fortes esteu a dalt. Un cop a dalt del pas, només us queda seguir les fites a l'esquerra i arribeu a dalt del cim del Pollegó Inferior, molt més tranquil que el seu germà gran, de ben segur que ple de gent. Un cop gaudit, aneu a buscar el camí de baixada, senyalitzat amb fites i/o marques verdes una mica desdibuixades. Passeu un tram estret amb una petit cadena, i a partir d’aquí, baixeu ben empinat avall.
Mireu de no perdre les fites verdes, és fàcil equivocar-se i acabar liat entremig del bosc. Més avall, un cop arribeu al Balcó de la Joaquima, el corriol gira una mica a l'esquerra, i segueix marques blaves. Passeu un altre tram equipat amb una curta corda, i ja baixeu més decidits cap a la Tartera del Pedraforca. Sortiu quasi bé al final de la tartera que heu de seguir uns metres per PR, en direcció cap el refugi.
Aquí pareu atenció, ja que heu de trobar un corriol senyalitzat a mà dreta, que baixa pel mig d'un torrent seguint marques blaves. Més avall sortiu a un altre camí, el PR-C 127, aquí aneu a la dreta, en direcció cap a Gósol. Més avall arribeu a un altre trencall, si voleu estalviar-vos el tram pel mig del bosc, agafeu el camí de l'esquerra, sortiu a les barbacoes de la carretera, i d'aquí seguiu la carretera a la dreta per arribar a on teniu el cotxe amb no massa estona. Si voleu retallar una mica, seguiu pel PR, que ara baixa molt fort. Just a on s'acaba la baixada, abandoneu aquest camí i aneu a l'esquerra, sense camí evident. Heu de seguir un tímid torrent, i amb uns 10 minuts arribeu a la carretera, just al costat de on teniu el cotxe.
Ja Hi Sou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada