Pla de Manlleu - Montmell - Selma

Temps aproximat: 5h

Distància: 20km

Desnivell: 700m

Accés: Heu d'anar fins al petit nucli del Pla de Manlleu on s'hi accedeix des de Bonany o Sant Jaume dels Domenys, un cop arribats aparqueu al carrer principal.

Notes: El recorregut està senyalitzat durant tot el recorregut. Del Pla de Manlleu fins al poble abandonat de Selma s'han de seguir les marques de la Marxa dels 7 cims (verdes i blanques) i de Selma de retorn cap el Pla de Manlleu heu d'anar seguint els pals indicadors.

Sortiu del Pla de Manlleu direcció cap a l'ermita de Sant Miquel per un carrer asfaltat. Ja a dins el bosc passeu per davant l'ermita i continueu direcció cap  Aiguaviva. Passada aquesta població traspasseu la carretera i continueu seguint les marques per l'altre costat. Desprès d'uns metres torneu a sortir a la carretera, que ara si, haureu de seguir durant una estona fins a trobar un corriol a mà esquerra per tornar a entrar al bosc.

***L'església apareix documentada en el testament d'Elisenda de Fonollar l'any 1247 i en altres documents del 1308. L'any 1591 tenia un benefici de 20 lliures anuals que rebia don Tomàs Rourich i ja es trobava sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel. La capella va ser abandonada el 1931.***

Més endavant seguint aquest corriol heu de traspassar un altre cop la carretera i anar seguint un corriol que surt, al que sembla ser, una antiga quadra. Ara el camí segueix per una pista en direcció cap el Montmell, que teniu ja just al davant. En un moment donat veureu un corriol que s'enfila a mà esquerra i acaba sortint a un coll. Des del coll ara heu d'anar seguint el corriol a mà dreta  que s'enfila fort amunt carenejant tot el Montmell fins a culminar al seu cim, La Talaïa del Montmell (861,5m).

 

Des d'aquí heu d'anar seguint el corriol que continua carenejant fins arribar a la Creu del Montmell, i una mica més a la dreta el Castell del Montmell, al que si voleu hi podeu pujar. Ara el corriol s'esmuny fort avall, aquí pareu atenció a trobar un corriol que marxa a la dreta, sense baixar fins baix de tot, i que us portarà fins a l'ermita romànica de Sant Miquel de Montmell, del segle XI. 

***Fou un castell termenat documentat el 974, La comarca del Penedès, com tota la Catalunya Nova i part de la Vella, va viure tot el segle IX sota la dominació i les expedicions dels moros i els francs. A conseqüència d'això es despoblaren els punts més propers a la frontera sarraïna. Els cristians anaven a poc a poc guanyant terreny: Borrell I; Borrell II, que avançà les fronteres cristianes fins a Montmell, ajudat pel bisbe Vivas de Barcelona, el qual va obtenir en recompensa aquest feu. El mateix bisbe establí el 17 d'abril de 974 una carta de població i Franqueses pel Montmell. Sembla, però, que la població no aconseguí consolidar-se fins a la fi del segle XI, quan la frontera ja s'havia traslladat a la línia del Gaià. El castell de Montmell fou encomanat pels bisbes de Barcelona a la família dels Banyeres durant els segles XII i XIII. El 1332 era castellà Guillem d'Aiguaviva. En el segle XV es menciona Montmell en les Ordinacions del Montmell (Arxiu històric arxidiocesà de Tarragona). Durant la guerra contra Joan II el castell fou escenari de diverses lluites. A la Guerra de successió hi hagué una guarnició de guàrdies valons (1715-1720). Al segle XIX, amb la desamortització, deixà de ser propietat del bisbe de Barcelona.

La petita església romànica d'influències llombardes fou dedicada al culte fins a finals del segle XVI. Llavors fou traslladada a un altre temple, uns metres més avall en la mateixa serra. A partir d'aquest moment començà a sofrir la seva edificació. L'any 1953 fou restaurada gràcies a mossèn Daniel Canals, fill de Montmell, i del barceloní S. Trias, sota la direcció de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny. Es creu que el temple és anterior a l'últim terç del segle XII, perquè encara que el castell sigui datat del 976, no tenim cap document que ens parli d'una església propera a la fortalesa. Es creu que fou construïda després de la invasió almoràvit del Penedès i d'iniciar l'ofensiva cristiana que permeté la reconstrucció de castells i la reconquesta de Tortosa, Lleida i les muntanyes de Prades, Més tard, en anys successius (1157-1158) l'església barcelonina intentà recuperar la jurisdicció sobre aquest territori, cosa que aconseguí l'any 1181. Fou possiblement per aquests temps que en fou consagrada l'església romànica.***

Des de l'ermita baixeu pel corriol principal que més avall s'eixampla i acaba sortint en un corriol transversal, ara seguiu indicacions cap el Coll d'Arca. El camí continua ara per la vessant nord del Montmell, amb un camí ombrívol i molt planer. Desprès de força estona sortiu a la carretera, que heu de traspassar i seguir per un corriol que ara comença a pujar. Desprès de pujar una estona arribeu a un trencall de pistes, ara aneu cap a l'esquerra i amb 2 minuts estareu a l'ermita de Sant Marc del Montmell.

***Sant Marc és una ermita al terme municipal del Montmell inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A l'ermita de Sant Marc s'hi accedeix per un corriol que surt per la dreta de la carretera, davant una pedrera on s'exploten graves per a la construcció. L'accés és difícil, ja que es troba al cim d'una muntanya.

És una capella d'una sola nau amb volta de canó apuntada, que fou ampliada i modificada amb un absis gòtic cobert amb volta. El campanar és de cadireta i la porta, amb arquivolta, és a la façana sud, on hi ha restes d'un porxo amb una gran arcada d'additament posterior. A la dreta de l'edifici també es troben les restes de les dependències de l'ermità. Des de l'exterior es veu perfectament la diferència d'alçada que hi ha entre les dues parts de l'edifici, la romànica i la gòtica.

L'edifici es documenta ja l'any 1370. S'hi celebrava i encara s'hi celebra el tradicional aplec de Sant Marc. A causa dels fets de 1936 fou cremada i abandonada per l'ermità, amb la qual cosa avui es troba bastant enderrocada, sobretot el porxo i la casa de l'ermità.***

Un cop vista retorneu fins el trencall i seguiu la pista. Ara el camí transcorre pràcticament tot per pista, on només heu d'anar buscant les marques i anar seguint el recorregut sense dificultat. Desprès de força estona veureu el poble de Selma, on el poc que segueix en peu és el campanar de l’església, visible des de força lluny. Continueu per la pista fins a trobar un pal indicador on hi posa "Selma", vosaltres cap allà i amb 2 minuts estareu al poble, o al que queda d'ell. El castell està a dalt de tot, dalt d'un turó tot i que queden només 4 parets, el més destacat és l’església, on el campanar encara està de peu. 

***Selma és un despoblat al municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, situat a 743 m. d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques. Està presidit per les ruïnes del castell de Selma i de l'església parroquial de Sant Cristòfol. El 1358, al terme de Selma hi havia 49 cases, la major part de les quals es trobava al poble del Pla de Manlleu, uns quilòmetres a l'est. Quan Selma es va anar despoblant, els seus habitants es van traslladar al Pla.

La història de Selma està íntimament relacionada amb l'orde del Temple i amb l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Vers la meitat del segle XII el seu castell i terme passaren a mans del primer, i quan aquest fou suprimit pel Papa, any 1312, com la major part dels béns del Temple catalano-aragonès, l'any 1317, fou cedit a l'orde de l'Hospital; i així romangué fins a la fi dels senyorius.***

Un cop vist el poble retorneu a la pista d’accés al poble i retorneu una estona per la pista per on havíeu vingut fins a trobar el trencall on indica el Pla de Manlleu, aquesta pista l'haureu de seguir uns 4 quilòmetres per arribar a un altre cop al Pla de Manlleu.