Temps aproximat: 6h
Distància: 18km
Desnivell: 900m
Accés: Heu d'anar fins a la població de Riells dels Montseny, a uns 6 quilòmetres de Breda, un cop arribats al petit nucli, aparqueu davant l'església.
Notes: El tram que transcorre per dins la riera fins arribar al Gorg Negre és un mica delicat. Si baixa força aigua, hi ha trams que costen de traspassar. El corriol en alguns cassos és una mica confús, però tenint com a referència que heu de seguir el curs del riu no hi ha massa pèrdua.
Cerca
Riera de Riells (part 1)
Riera de Riells (part 2)
Riera de Riells (part 3)
Riera de Riells (part 4)
Riera de Riells (part 5)
Gorg Negre (Riells)
Panoràmica des de l'Esquei de Morou
Riera de Santa Fe (part 1)
Riera de Santa Fe (part 2)
Cerca
Riera de Riells (part 1)
Riera de Riells (part 2)
Riera de Riells (part 3)
Riera de Riells (part 4)
Riera de Riells (part 5)
Gorg Negre (Riells)
Panoràmica des de l'Esquei de Morou
Riera de Santa Fe (part 1)
Riera de Santa Fe (part 2)
Sortiu de la
petit nucli de Riells del Montseny, on hi ha la bonica Abadia de Sant Martí de
Riells. Deixant l’església a la vostre esquena, agafeu la pista, senyalitzada
com a GR 83, direcció cap al llunyà Canigó. Al cap de poca estona el GR se'n va
cap a la dreta, vosaltres seguiu amunt fins arribar a un pont que traspassa la
riera, aquí abandoneu la pista i aneu cap a la riera, per traspassar-la per
sobre d'un pont de troncs. Un cop a l'altre costat, seguiu el corriol que va
avançant entre grans castanyers i ben a prop de la vora de la riera.
El corriol no té massa pèrdua, ja que va just pel costat de la riera, haureu de traspassar la riera en més d'una ocasió, i depèn l'aigua que baixi us haureu de mullar els peus casi segur. El tram més encaixonat és el del Clot de l'Infern, on el camí s'endinsa dins una gorja, queda molt encaixonat entre les parets i el riu, s'ha d'avançar amb precaució. Un cop superat aquest racó aneu avançant i trobant més i més salts d'aigua convertint aquest tram de ruta en un autèntic descobriment.
Ja cap al final d'aquest tram més feréstec arribeu al salt més gran de tots, el Gorg Negre, situat just a sota d'una imponent agulla. Un cop vist seguiu el corriol i arribeu ja a un tram on la riera va més planera, aquí traspasseu-la i aneu a buscar un corriol que s'enfila amunt, passant pel costat d'una imponent roca. Seguint fites podreu anar pujant per aquest corriol sense problema, fins a sortir a una pista, ara aquí a aneu a l'esquerra. Més amunt enmig d'una corba a la dreta veureu unes fites al davant, si les seguiu agafeu una drecera que més amunt torna a sortir a la pista. L'agafeu o no, heu d'anar avançant per la pista, i parar atenció a trobar unes fites a l'esquerra de la pista, que indiquen un corriol que se'n va avall cap a la riera, un cop trobat el corriol abandoneu la pista i agafeu-lo.
El corriol un cop a baix, traspassa de seguida la riera i comença a resseguir-la per l'esquerra. La segueix una estona fins que l'abandona per un corriol a l'esquerra, senyalitzat amb fites. A partir d'aquí el corriol abandona totalment la llera de la riera i s'enfila fort amunt. Aquest corriol més endavant traspassa un altre petit torrent, el Sot de les Collades. Passat el torrent el corriol es torna a enfilar, ara per un altre barranc, el Sot dels Passejadors. Desprès de força estona pujant i quasi bé dalt d’aquest barranc el corriol gira bruscament a la dreta, per fer un flanqueig i anar tornar a pujar uns quants metres més. Arribeu a un petit coll on hi ha un camí ben fressat, seguiu-lo a l'esquerra per pujar a l'Esquei de Morou, des d'on es tenen unes magnífiques vistes.
Un cop vist desfeu el camí i ara seguiu-lo tot recte. El camí està molt trepitjat, així que no tindreu problemes per arribar a Can Lleonart, un gran xalet, ara propietat del Parc. Aquí aneu a l'esquerra, en direcció cap el Pantà de Santa Fe. Abans d'arribar al pantà veureu diferents salts d'aigua que fa la Riera de Santa Fe. Nosaltres no vam donar la volta al pantà ja que ja hi havíem estat, però si voleu la podeu fer, no us portarà més de 20 minuts. Un cop vist, aneu direcció cap al centre d'informació, ho podeu fer tirant enrere o traspassant la riera i seguint-la amunt, o bé si doneu la volta al pantà, a la tornada i passareu per davant. Abans d'arribar al centre d'informació veureu pals indicadors on hi posa " La Font del Frare", seguiu indicacions i aneu cap a la font.
El camí fins a la font és una bonica passejada, i l'aigua de la font està fresquíssima i boníssima. Un cop gaudit d'aquest indret torneu enrere fins al primer trencall, i aquí agafeu el camí de l'esquerra en direcció cap a Can Lleonart i La Casa Partida, una impressionant casa que s'embla que li falti un tros. Aquí continueu per la pista, seguint marques del PR-C 204. El PR al cap de poca estona es desvia a la dreta per un corriol que baixa fort avall, per retornar un altre cop a la pista que heu de tornar a seguir. Al cap d'una estona de seguir aquesta pista arribeu a un trencall de pistes, aquí heu d'abandonar el PR que se'n va recte a l'esquerra per seguir una altre pista, cap a la dreta.
Seguint aquesta pista arribeu a una masia, El Vimeners, que traspasseu per damunt. Ara aneu seguint la pista que comença a fer ziga-zagues de cara avall. A partir d’aquí heu d'anar seguint aquesta pista obviant qualsevol altre trencall, sempre seguint la pista principal que va baixant mica en mica. Força avall la pista passa per uns boscos d'alzines que han estat aclarides, aquí potser teniu l'opció d'anar pel mig i estalviar-vos alguna corba de la pista, però si no ho veieu clar continueu pista avall i fora problemes. Ja quasi arribant a Riells passeu per la masia enrunada de Perarnau, i pocs metres avall torneu a passar pel camí que heu fet servir a l'anada. Ara ja només us queda seguir el camí ja conegut per arribar a on teniu el cotxe.
Ja Hi Sou.
El corriol no té massa pèrdua, ja que va just pel costat de la riera, haureu de traspassar la riera en més d'una ocasió, i depèn l'aigua que baixi us haureu de mullar els peus casi segur. El tram més encaixonat és el del Clot de l'Infern, on el camí s'endinsa dins una gorja, queda molt encaixonat entre les parets i el riu, s'ha d'avançar amb precaució. Un cop superat aquest racó aneu avançant i trobant més i més salts d'aigua convertint aquest tram de ruta en un autèntic descobriment.
Ja cap al final d'aquest tram més feréstec arribeu al salt més gran de tots, el Gorg Negre, situat just a sota d'una imponent agulla. Un cop vist seguiu el corriol i arribeu ja a un tram on la riera va més planera, aquí traspasseu-la i aneu a buscar un corriol que s'enfila amunt, passant pel costat d'una imponent roca. Seguint fites podreu anar pujant per aquest corriol sense problema, fins a sortir a una pista, ara aquí a aneu a l'esquerra. Més amunt enmig d'una corba a la dreta veureu unes fites al davant, si les seguiu agafeu una drecera que més amunt torna a sortir a la pista. L'agafeu o no, heu d'anar avançant per la pista, i parar atenció a trobar unes fites a l'esquerra de la pista, que indiquen un corriol que se'n va avall cap a la riera, un cop trobat el corriol abandoneu la pista i agafeu-lo.
El corriol un cop a baix, traspassa de seguida la riera i comença a resseguir-la per l'esquerra. La segueix una estona fins que l'abandona per un corriol a l'esquerra, senyalitzat amb fites. A partir d'aquí el corriol abandona totalment la llera de la riera i s'enfila fort amunt. Aquest corriol més endavant traspassa un altre petit torrent, el Sot de les Collades. Passat el torrent el corriol es torna a enfilar, ara per un altre barranc, el Sot dels Passejadors. Desprès de força estona pujant i quasi bé dalt d’aquest barranc el corriol gira bruscament a la dreta, per fer un flanqueig i anar tornar a pujar uns quants metres més. Arribeu a un petit coll on hi ha un camí ben fressat, seguiu-lo a l'esquerra per pujar a l'Esquei de Morou, des d'on es tenen unes magnífiques vistes.
Un cop vist desfeu el camí i ara seguiu-lo tot recte. El camí està molt trepitjat, així que no tindreu problemes per arribar a Can Lleonart, un gran xalet, ara propietat del Parc. Aquí aneu a l'esquerra, en direcció cap el Pantà de Santa Fe. Abans d'arribar al pantà veureu diferents salts d'aigua que fa la Riera de Santa Fe. Nosaltres no vam donar la volta al pantà ja que ja hi havíem estat, però si voleu la podeu fer, no us portarà més de 20 minuts. Un cop vist, aneu direcció cap al centre d'informació, ho podeu fer tirant enrere o traspassant la riera i seguint-la amunt, o bé si doneu la volta al pantà, a la tornada i passareu per davant. Abans d'arribar al centre d'informació veureu pals indicadors on hi posa " La Font del Frare", seguiu indicacions i aneu cap a la font.
El camí fins a la font és una bonica passejada, i l'aigua de la font està fresquíssima i boníssima. Un cop gaudit d'aquest indret torneu enrere fins al primer trencall, i aquí agafeu el camí de l'esquerra en direcció cap a Can Lleonart i La Casa Partida, una impressionant casa que s'embla que li falti un tros. Aquí continueu per la pista, seguint marques del PR-C 204. El PR al cap de poca estona es desvia a la dreta per un corriol que baixa fort avall, per retornar un altre cop a la pista que heu de tornar a seguir. Al cap d'una estona de seguir aquesta pista arribeu a un trencall de pistes, aquí heu d'abandonar el PR que se'n va recte a l'esquerra per seguir una altre pista, cap a la dreta.
Seguint aquesta pista arribeu a una masia, El Vimeners, que traspasseu per damunt. Ara aneu seguint la pista que comença a fer ziga-zagues de cara avall. A partir d’aquí heu d'anar seguint aquesta pista obviant qualsevol altre trencall, sempre seguint la pista principal que va baixant mica en mica. Força avall la pista passa per uns boscos d'alzines que han estat aclarides, aquí potser teniu l'opció d'anar pel mig i estalviar-vos alguna corba de la pista, però si no ho veieu clar continueu pista avall i fora problemes. Ja quasi arribant a Riells passeu per la masia enrunada de Perarnau, i pocs metres avall torneu a passar pel camí que heu fet servir a l'anada. Ara ja només us queda seguir el camí ja conegut per arribar a on teniu el cotxe.
Ja Hi Sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada